El pare d'un intern, actualment ingressat al Centre Penitenciari Brians 1, mostra la seva disconformitat amb la situació penitenciària del seu fill.
D'una banda, explica que el centre li exigeix una documentació (llibre de família, certificació de convivència) per a les comunicacions especials. Indica que el seu fill ja havia acreditat aquests documents en comunicacions anteriors i que al final es va resoldre favorablement.
I d'altra banda, planteja el fet que un cirurgià de la mútua de l'equip facultatiu del centre va sol·licitar fer un tac urgent al seu fill i també va demanar-li la documentació mèdica.
Finalment, el promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució presa per la Comissió Disciplinària del centre, ja que en una sessió extraordinària va acordar prohibir l'entrada a la mare de l'intern, per un període d'un mes, pels fets derivats de les manifestacions que ella va fer en una comunicació telefònica amb una funcionària del centre el 3 de setembre de 2010.
El Departament de Justícia va trametre dos informes al Síndic, en dates 21 de desembre de 2010 i 24 de gener de 2011.
A l'informe del dia 21, hi consta la situació mèdica de l'intern, en concret la prova de ressonància magnètica del genoll esquerre practicada 24 de juliol de 2010, la visita al traumatòleg el 14 de setembre de 2010 i l'autorització de sortida, de data 27 d'octubre de 2010, de les visites al traumatòleg a una clínica externa.
També es parla de la resolució de la Comissió Disciplinària de prohibir l'entrada al centre de la mare de la persona interessada pels fets ocorreguts el 3 de setembre de 2010, però es diu que l'intern no té cap limitació legal per al gaudi de les visites mensuals dels vis-a-vis.
A l'informe del dia 24, es fa referència a la situació processal, penal i penitenciària i la problemàtica toxicològica de l'intern com a factor que va motivar la regressió a segon grau de tractament. S'esmenta també la bona evolució conductual i s'especifica la situació processal derivada dels judicis pendents -en un es va dictar una sentència absolutòria i en l'altre, un acord de sobreseïment. Aquesta situació va determinar que la Junta de Tractament de 2 de desembre de 2010 li apliqués el règim de vida previst a l'article 100.2 del Reglament general penitenciari i possibilités que l'intern sortís a l'exterior per a una activitat laboral atorgada.
Finalment, el Jutjat de Vigilància, que li havia denegat un permís de sortida per causa d'un procediment del qual després va quedar absolt, ha aprovat el permís ordinari proposat, en consonància amb els permisos de 48 hores aprovats per l'Administració.
En l'actualitat, la possibilitat que la persona interessada progressi a tercer grau està pendent de valorar-se, d'acord amb l'evolució en l'àrea de toxicologies.
Davant d'aquesta informació, el Síndic formula les consideracions següents:
Primer, cal recordar el principi de presumpció d'innocència de l'intern, ja que en aquest cas l'existència de dos procediments penals, un absolt i l'altre sobresegut, ha tingut repercussions inicialment en la concessió dels permisos del jutge de Vigilància penitenciària i, consegüentment, en un possible accés de l'intern a un règim de semillibertat.
Segon, en aquest sentit, no es pot oblidar que el tractament penitenciari, com una de les orientacions de les penes privatives de llibertat, ha de ser valorat globalment d'acord amb els principis continguts al títol III de la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciaria.
Per tant, el Síndic suggereix al Departament de Justícia que, en supòsits com aquest, es ponderin totes les variables de personalitat i conducta concurrents en el cas, essencialment la primerenca activitat delictiva, l'escassa gravetat del delicte i de la pena imposada, la proximitat de les dates de compliment, la baixa petició fiscal del delicte absolt i del delicte d'amenaces sobresegut, l'existència de possibilitats laborals, etc. Igualment, demana que la persona interessada pugui continuar el tractament toxicològic iniciat en el règim de semillibertat quan hagi extingit la pena.