La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la tramitació d'un procediment sancionador de trànsit. La promotora refereix que no va cometre la infracció a què es refereix la denúncia: avançar en un tram de via afectat pel senyal de túnel en què únicament es disposa d'un carril pel sentit de circulació del vehicle que es pretén avançar.
La persona interessada afirma que des del tram quilomètric que apareix a les dades de la denúncia i on ella afirma que va fer l'avançament, el punt quilomètric 719.2 de la N-II en sentit Madrid, no és visible el senyal de túnel, que es troba situat al punt quilomètric 718.8, i que, per contra, en aquell punt hi ha una senyalització horitzontal de línia discontínua, que indica la possibilitat d'avançament.
La persona interessada va presentar un recurs extraordinari de revisió en data 14 de setembre de 2009, amb el qual aportava proves d'aquest fet, i manifesta que no s'ha resolt encara, però en data 26 de juliol de 2010 se li va embargar el compte corrent.
L'informe del Servei Català de Trànsit indica que els fets que es fan constar a la denúncia i que constitueixen la infracció denunciada queden acreditats mitjançant la denúncia i l'informe de l'agent denunciant.
Tot i així, després d'un any i mig de la interposició del recurs extraordinari de revisió de la persona interessada, el dia 12 de gener de 2011, segons l'informe esmentat, el Servei Català de Trànsit ha sol·licitat informació al Servei Territorial de Carreteres de Girona de la senyalització existent al punt quilomètric en què es va denunciar la promotora per tal de resoldre aquest recurs.
Segons l'informe, s'està pendent de resoldre el recurs extraordinari de revisió interposat el dia 16 de setembre de 2009, però tot i així el Servei Català de Trànsit considera que la tramitació de l'expedient sancionador fins ara ha estat ajustada a dret.
El Síndic, en primer lloc, recorda que d'acord amb l'article 119 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el termini de silenci administratiu negatiu és de tres mesos. No obstant això, l'article 42 estableix l'obligació de l'Administració de dictar resolució expressa en tots els procediments.
Així, el codi de bones pràctiques aprovat per resolució del Síndic de 2 de setembre de 2009 remarca que el silenci administratiu permet a la persona interessada accedir a la tutela judicial, però no eximeix l'Administració de l'obligació de donar resposta ni li impedeix de resoldre en qualsevol sentit.
Aquesta resolució s'ha de dictar dins dels terminis establerts per la normativa reguladora o, si més no, adequar-se a un termini raonable. En aquest cas, la sol·licitud de l'informe que es considera necessari per a la resolució correcta d'un recurs interposat al Servei Territorial de Carreteres de Girona, s'ha fet un any i quatre mesos després de la interposició del recurs de la persona interessada, quan la sanció ja ha estat executada.
En segon lloc, respecte de la prova sobre els fets al·legats per la persona interessada en fase d'al·legacions, recurs d'alçada i finalment recurs extraordinari de revisió, contradictoris respecte dels consignats per l'agent denunciant a la denúncia, no es decideix demanar informe al Servei Territorial de Carreteres de Girona sobre la senyalització existent al punt quilomètric 719.2 i 718.2 de la N-II sentit Madrid al moment dels fets fins al dia 12 de gener de 2011, un any i quatre mesos després de la interposició del recurs extraordinari de revisió i després de resoldre's el procediment sancionador ordinari, en què la persona interessada havia plantejat ja aquesta qüestió.
En aquest sentit, els articles 13 i 14 del Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, sostenen que la presumpció de veracitat de les manifestacions fetes pels agents de l'autoritat encarregats de la vigilància del trànsit no els eximeix de l'obligació d'aportar tots els elements probatoris que siguin possibles, per tal de desvirtuar la presumpció d'innocència de la persona denunciada.
En aquest cas, tot i que la persona interessada no va proposar prova de manera explícita fins a la interposició del recurs extraordinari de revisió, sí que va plantejar una versió contradictòria a la de l'agent denunciant sobre la senyalització existent en el lloc de la denúncia.
La sol·licitud d'informe al Servei Territorial de Carreteres de Girona de la senyalització existent al lloc on es va cometre la infracció podia haver servit per validar la presumpció de veracitat de les manifestacions dels agents i destruir la presumpció d'innocència de la persona interessada, ja que és una prova fàcil d'aportar per part de l'Administració, sobre qui recau la càrrega d'aquesta prova.
Per això, el Síndic entén que s'havia d'haver acordat l'obertura de període de prova i haver demanat informe sobre la senyalització del lloc de la denúncia, objecte de manifestacions contradictòries entre la persona interessada i l'agent, per tal de clarificar els fets després que aquesta persona presentés l'escrit d'al·legacions.
D'acord amb les consideracions efectuades, el Síndic considera que la resolució del procediment sancionador de referència sense obertura de període de prova per acreditar els fets consignats a la denúncia ha generat indefensió a la persona interessada i, per tant, ha suggerit al Departament d'Interior que anul·li la sanció imposada.
D'altra banda, també li ha recordat el deure de resoldre els recursos interposats dins dels terminis establerts a aquest efecte, com és el cas del recurs extraordinari de revisió interposat en data 16 de setembre de 2009, d'acord amb les consideracions efectuades.