En relació amb aquesta qüestió, el Síndic va obrir una actuació d'ofici amb motiu dels diferents escrits que ha rebut de ciutadans que mostren la seva preocupació pel fet que, per raons d'edat, veuen limitada la seva possibilitat de prendre part a les convocatòries per accedir als cossos de policia local i dels Mossos d'Esquadra.
En el marc d'aquesta actuació d'ofici, el Síndic va recomanar al Departament d'Interior que tramités un avantprojecte de llei per modificar l'article 29.b) de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals (que estableix que cal tenir l'edat compresa entre el mínim i el màxim que fixin el reglament del cos o la convocatòria corresponent, abans que fineixi el termini de presentació de sol·licituds), i l'article 20.2 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, dels Mossos d'Esquadra (que remet a les bases de cada convocatòria l'establiment dels requisits i les condicions per a l'ingrés en les diferents escales i categories), a fi de suprimir la remissió que fan al reglament del cos o a la convocatòria corresponent i a les bases de cada convocatòria, respectivament, i perquè alhora estableixin que no es pot fixar una limitació en l'edat màxima d'ingrés diferent a la que està genèricament establerta per a l'accés a la funció pública, sens perjudici de determinar, si escau, una edat màxima d'accés que haurà d'estar justificada en funció de les comeses assignades al cos.
En resposta a aquestes recomanacions, el Departament d'Interior va trametre al Síndic un informe elaborat per la Direcció General d'Administració de Seguretat en què s'exposa que no accepta la recomanació formulada perquè el que la institució planteja ja està resolt amb la situació legal vigent. El Síndic, però, no hi està d'acord, i ha tramès una nova resolució al Departament, en què assenyala que no ha pretès discutir en cap moment si és necessari o no limitar l'edat màxima d'accés als cossos policials. El que ha dit és que, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l'establiment d'una edat màxima per participar en els processos selectius s'ha de fixar per llei, és a dir, ha de venir donada per una decisió legislativa, no només perquè ho hagi expressat així el Tribunal Constitucional sinó perquè l'article 56.1 c) de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (en endavant EBEP) assenyala que només per llei es pot establir una altra edat màxima d'accés diferent a la de jubilació forçosa.
Certament, ni la Llei 16/1991 ni la Llei 10/1994 no estableixen directament una limitació d'accés al cos per raó de l'edat, però indirectament ho permeten quan fan una remissió al reglament del cos o les bases de la convocatòria.
És a dir, el legislador deixa a l'Administració un marge de discrecionalitat a l'hora de fixar l'edat, la qual cosa no s'ajusta al que estableix l'EBEP. És en aquest punt on la remissió que conté la Llei 10/1994 als requisits i les condicions d'ingrés fixats a les bases de les convocatòries o la remissió que conté la Llei 16/1991 a la lliure decisió dels ajuntaments perquè en l'exercici de la seva potestat reglamentària o mitjançant els actes administratius pels quals s'aproven les convocatòries fixin l'edat màxima d'accés entren en contradicció oberta amb el que estableix l'EBEP, perquè només per llei es pot establir una altra edat màxima diferent a la de la jubilació forçosa.
D'altra banda, cal afegir que el respecte al principi d'autonomia local no pot invocar-se per menystenir el principi de legalitat.
En conseqüència, ambdues lleis, a l'hora de fixar els requisits d'accés, haurien de:
- establir que en cap cas no es pot fixar una limitació en l'edat màxima d'ingrés diferent a la que està establerta per accedir a la funció pública, com es va fer amb la Llei 9/2010, de 7 de maig, quan es va eliminar el límit d'edat màxim per accedir al cos de bombers, o bé
- fixar una limitació d'edat que caldrà justificar com a necessària per al compliment dels objectius legítims fixats a l'article 6.1 de la Directiva 2000/78, o pels requisits de formació del lloc i per la necessitat d'un període d'activitat raonable previ a la jubilació o al pas a la segona activitat (apartat c) de l'article 6.1).
Finalment, el Síndic vol recordar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha assenyalat que el fet que la normativa nacional no indiqui de forma expressa quin és l'objectiu perseguit pel fet d'establir la limitació d'edat no comporta que s'exclogui automàticament la possibilitat de justificar-ho a la llum de l'article 6 esmentat. En aquests casos, a fi de possibilitar l'exercici del control jurisdiccional sobre la legitimitat, idoneïtat i necessitat de les mesures emprades per aconseguir aquest objectiu, caldrà aportar tots els elements que permetin identificar l'objectiu que hi ha al darrere.
Per tot això, el Síndic segueix arribant a la conclusió que la recomanació que va adreçar al Departament d'Interior no està resolta amb la situació legal vigent, per la qual cosa li demana que reconsideri la seva decisió.