En el marc d'altres queixes, el Síndic ha insistit a l'Administració educativa que les mesures d'ampliació d'oferta de caràcter excepcional només s'han d'adoptar quan aquests increments de demanda no tenen un caràcter estructural, sinó també excepcional.
Pel que fa a les ampliacions de ràtio, a més, convé destacar que l'any 2012 es va aprovar el Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu, que preveu ampliar fins a un 20% els ràtios d'alumnat per grup. Les dades fetes públiques sobre el procés de preinscripció per part del Departament d'Ensenyament el juny de 2012, per exemple, posaven de manifest, d'una banda, que per al curs 2012/2013 pràcticament no hi havia cap grup que exhaurís la possibilitat d'ampliar les ràtios a un 20% (30 alumnes per grup a educació infantil i primària i 36 a educació secundària obligatòria), però també que el nombre de grups amb ràtios ampliades havia incrementat substancialment, fins a 1.202 grups de P3 arreu de Catalunya (un 35,8% del total de grups, un 54,7% del total en el sector concertat). Aquest també és el cas de la zona de la Sagrera.
Davant de les queixes rebudes sobre aquest assumpte, d'entrada, el Síndic de Greuges recorda que la mesura d'ampliar ràtios i grups per part del Departament d'Ensenyament es fa en el marc del seu manament de programar l'oferta educativa, d'acord amb el que estableixen la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació; el Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics; la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i el mateix Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, esmentat més amunt.
Dit això, però, el Síndic també recorda que, en funció de com s'apliquin, les ampliacions de ràtio i de grups poden condicionar clarament el dret dels infants a una educació de qualitat i en igualtat d'oportunitats.
La mateixa Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació (LODE) estableix en l'article 14 que ?tots els centres docents hauran de reunir uns requisits mínims per impartir els ensenyaments amb garantia de qualitat?, i entre aquests requisits s'hi esmenta el nombre de llocs escolars per grup i per centre.
Des d'aquesta perspectiva, les situacions que sobrepassin aquests nivells, tot i estar autoritzades pel mateix Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, especialment les situacions de sobreràtio, tenen incidència en la qualitat de l'educació, i només es poden interpretar en l'actual context de restriccions pressupostàries. De fet, el Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, que dóna la possibilitat de fer aquestes ampliacions de ràtio fins al 20%, justifica aquesta decisió per raons de limitació de la despesa pública i de contractació de personal docent.
Fins ara, tot i que aquests nombres d'alumnes per grup són màxims establerts per norma amb caràcter general com a requisit per garantir la qualitat educativa, l'ordenament jurídic ja preveia que aquest nombre pogués ser incrementat excepcionalment per fomentar l'escolarització equilibrada d'alumnat. Particularment, la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix que ?per tal d'atendre necessitats d'escolarització derivades de l'atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques, (...) el Departament pot autoritzar, d'una manera excepcional i motivada, una reducció i, exclusivament per a atendre necessitats immediates d'escolarització d'alumnes d'incorporació tardana, un increment de fins al 10% del nombre de llocs escolars per grup?. Igualment, el Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics, també preveu que ?per atendre les necessitats immediates d'escolarització de l'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu, que es puguin presentar a l'inici o al llarg del curs escolar, el Departament d'Educació podrà autoritzar un increment de fins a un deu per cent del nombre màxim d'alumnes a l'aula en els centres públics o privats concertats d'una mateixa àrea d'escolarització?.
En vista d'aquestes consideracions, el Síndic demana al Consorci d'Educació de Barcelona que la programació de l'oferta educativa, especialment en el cas d'ampliacions de grups i de ràtios en centres, vetlli pel compliment dels requisits mínims dels centres previstos en la normativa per garantir el dret a l'educació en condicions de qualitat.
D'altra banda, a l'hora de prendre la decisió d'ampliar grups o ràtios, el Síndic considera que la programació de l'oferta no ha d'estar només condicionada als criteris de demanda, és a dir, de crear noves places en aquells centres amb sobredemanda, sinó que ha de ponderar també els efectes que aquesta decisió genera en la qualitat i també en l'equitat del sistema. En definitiva, aquestes mesures, si bé poden no ser necessàriament contràries a les previsions recollides en l'ordenament jurídic vigent, no són òptimes des del moment en què alteren el funcionament ordinari dels centres, i des del moment en què tenen impacte en termes d'equitat i qualitat educativa sobre el conjunt de centres escolars de la zona i, lògicament també, sobre les escoles directament afectades.
I finalment, el Síndic també demana que, en aplicació del Reial decret llei 14/2012, el Departament d'Ensenyament preservi el marge d'actuació de què disposa en l'ús de les ampliacions de ràtio com a instrument per fomentar l'escolarització equilibrada de la matrícula fora de termini, tal com preveu la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació.