El municipi de la Canonja ha estat escollit per ubicar-hi una àrea residencial estratègica (en endavant ARE), que implica un creixement demogràfic important. Els promotors es queixen perquè l'Ajuntament ha aturat la revisió del Pla director urbanístic de les ARE del Camp de Tarragona i no ha permès la participació ciutadana en el planejament del terme municipal.
Segons expliquen els promotors de la queixa, una vegada aprovat inicialment el Pla i obert el tràmit d'informació pública, l'expedient complet no podrà ser consultat a les oficines municipals, i els ciutadans de la Canonja que hi vulguin tenir accés per formular al·legacions hauran de desplaçar-se a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona.
Atès que ja havia rebut queixes similars, el Síndic es va adreçar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (en endavant DPTOP) per demanar informació sobre les disconformitats que plantejaven els diversos promotors.
D'acord amb l'informe de resposta del DPTOP, el Síndic fa les reflexions següents:
Aquestes ARE provenen de la classificació urbanística de terrenys com a sòl urbanitzable delimitat o de la modificació de les condicions del sòl urbanitzable o del sòl urbà no consolidat establertes pel planejament municipal vigent. Per tal d'agilitar els tràmits d'implantació de les ARE i aconseguir l'objectiu de crear més habitatge amb el menor temps possible, es va optar per desenvolupar-les mitjançant plans directors urbanístics (en endavant PDU). Aquesta agilitació s'aconsegueix de la manera següent:
1. Aquests PDU han d'establir l'ordenació detallada del sòl amb el nivell i la documentació propis d'un pla urbanístic derivat, i concretar el traçat i les característiques de les obres d'urbanització bàsiques, com un projecte d'urbanització. És a dir, que no necessiten desenvolupament posterior.
2. Els PDU legitimen l'inici de l'execució urbanística de l'actuació sense necessitat d'adaptació prèvia del planejament urbanístic general municipal, la qual es farà en els terminis que estableixi el mateix pla director.
3. L'Institut Català del Sòl pot ser l'administració actuant si en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor del PDU no s'ha constituït un consorci urbanístic entre l'Institut Català del Sòl i l'ajuntament corresponent.
4. Es preveia que en el termini d'un any i quatre mesos des de l'entrada en vigor del Decret legislatiu 1/2007 havien d'estar aprovats definitivament els plans directors urbanístics d'ordenació i de delimitació d'ARE que havien d'aportar com a mínim la meitat de l'habitatge previst per al proper quadrienni.
Davant d'aquesta informació, el Síndic indica que valora positivament l'esforç de l'Administració de la Generalitat a l'hora de trobar propostes imaginatives que augmentin la disponibilitat d'habitatge social per satisfer la demanda. També considera extremadament positiu el fet de fer una valoració de futur de les necessitats d'habitatge i actuar de forma previsora. La situació de l'habitatge a Catalunya reclamava una solució urgent i ràpida.
Ara bé, cal tenir en compte que la utilització del PDU també planteja altres qüestions que han de ser tingudes en compte, si més no per actuar amb la màxima cautela possible. Sense entrar a plantejar-nos si el caràcter supramunicipal del PDU s'adiu amb l'estricta municipalitat de fet de les ARE, l'agilitació dels tràmits de la creació de les ARE obliga la Generalitat a garantir el respecte al principi de participació, no sols dels ajuntaments implicats, sinó també de la ciutadania.
En la queixa que va motivar la sol·licitud d'informe del Síndic es plantejava que una vegada aprovat inicialment el Pla i obert el tràmit d'informació pública, l'expedient complet no podia ser consultat a les oficines municipals i els ciutadans de Valls que hi volguessin tenir accés per formular al·legacions havien de desplaçar-se a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona.
De fet, aquesta circumstància es produeix en tots els plans directors que la Generalitat ha anat aprovant fins ara. En els anuncis d'aprovació inicial s'indiquen les dependències de la comissió territorial d'urbanisme competent on restarà l'expedient per a la informació pública. També es comunica que l'expedient es podrà consultar a la web del DPTOP. Respecte a això, val a dir que, pel que fa al Pla director objecte de queixa, l'anunci esmentat es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 8 d'octubre de 2008, i en data 13 d'octubre el pla encara no s'havia penjat a la web d'aquest departament.
És cert que la Generalitat ha posat de manifest abastament que en el moment en què es va iniciar la tramitació de les ARE el DPTOP va impulsar un procés de consulta als ajuntaments. Arran d'aquestes converses es va fer un primera tria, segons diu la Generalitat, dels sectors que podrien acollir una ARE. Això es va plasmar en un document d'objectius i propòsits, el febrer de 2008. D'aquesta forma podia quedar preservat el principi d'autonomia municipal. Tanmateix, la preocupació del Síndic se centra en la participació directa de la ciutadania en aquest procés.
S'ha de tenir en compte que les actuacions que es plantegen mitjançant les ARE tenen lloc exclusivament en l'àmbit territorial del municipi. Aquest àmbit es desenvolupa ordinàriament mitjançant el planejament general i derivat municipal. En aquest procés de planificació, i es tracta d'una altra de les característiques de l'evolució de la normativa urbanística aquests últims anys, s'ha dissenyat un ampli espai per a la participació ciutadana, el qual va més enllà del tràmit d'informació pública tradicional. A l'article 8 del text refós diu que es garanteixen i s'han de fomentar els drets d'iniciativa, d'informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i gestió.
Amb aquesta finalitat es preveuen els consells assessors urbanístics, que els ajuntaments poden constituir amb caràcter informatiu i deliberatiu, i el programa de participació ciutadana, el qual, segons la llei d'urbanisme, expressa les mesures i les actuacions previstes per facilitar tant la divulgació i la comprensió dels objectius i del contingut dels treballs de planejament, com la formulació d'al·legacions, suggeriments o propostes alternatives en el tràmit d'informació pública.
Aquesta nova regulació respon a les tendències jurisprudencials que es refereixen a la participació del ciutadà per aportar idees i suggeriments i així evitar que l'aprovació d'un pla es converteixi en una imposició arbitrària o injustificada de l'Administració i no en el resultat d'una elaboració meditada, justificada i democràtica, fruit d'una àmplia participació de tothom que es vegi afectat. Es tracta, doncs, de garantir la participació ciutadana real i no merament formal.
Per això és important posar l'èmfasi en els instruments de participació que permeten al ciutadà aportar suggeriments, idees i alternatives. Aquesta participació es produeix, sobretot, en les fases preliminars de l'elaboració del planejament amb una finalitat diferent al tràmit d'informació pública mitjançant el qual els afectats pels plans poden defensar els seus interessos. Malauradament, la rapidesa amb què es volien establir les ARE en cada municipi no permetia aquest consens amb la ciutadania en general.
Els plans directors reclassifiquen el sòl i estableixen les determinacions necessàries per a l'execució directa de les àrees, amb plena incidència en el patrimoni dels propietaris afectats. Tanmateix, en tant que l'aprovació inicial, provisional i definitiva és competència de la Generalitat, es produeix un allunyament de l'administració que ha d'elaborar el pla respecte de les persones realment afectades del municipi. En aquest sentit, és necessari, en funció del caràcter discrecional del planejament, possibilitar-ne el control al ciutadà, que no només coneix millor la realitat del municipi, sinó que en resulta directament afectat per les determinacions del pla.
Per tot això el Síndic suggereix al DPTOP que es facin les actuacions necessàries per facilitar l'accés del ciutadà als expedients dels plans directors i la seva participació no tan sols amb la presentació d'al·legacions sinó també amb aportació d'alternatives que permetin a l'Administració una decisió més elaborada i més democràtica.
També comunica que aquestes reflexions han estat recollides en l'informe que es presenta al Parlament relatiu a les actuacions del Síndic durant l'any 2008.
Atès tot això exposat, el Síndic queda a l'espera que el DPTOP l'informi del seu determini respecte del seu suggeriment.