El Síndic ha indicat a l'Ajuntament de Rubí que, en l'ordenança que regula aquesta taxa, s'indica que la base imposable es fonamenta exclusivament en els metres cúbics d'aigua consumits mesurat pel comptador. És, amb caràcter general, un bon indicador de les aigües negres i residuals que es puguin generar a partir d'aquell consum, però, com tot caràcter general, pot tenir excepcions.
Malgrat el temps transcorregut des que el Síndic va fer aquesta petició, a hores d'ara encara no s'ha rebut cap informe sobre l'estudi que l'Ajuntament va comunicar que duia a terme el Servei del Cicle Integral de l'Aigua.
En canvi, consta que el dia 5 de novembre de 2010 es va publicar al Butlletí Oficial de la Província l'aprovació provisional per a l'exercici de 2011 i següents, de la modificació de l'Ordenança fiscal número 15 reguladora de la taxa pel servei de clavegueram.
Un cop llegida, no s'observa que s'hagi introduït cap modificació en l'article 5. Per això, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, cal tenir en compte que el fet imposable de la taxa pel servei de clavegueram el constitueix la prestació dels serveis d'evacuació d'aigües pluvials, negres i residuals mitjançant l'activitat de control, neteja, explotació, conservació i millora de la xarxa de clavegueres municipals.
En segon lloc, s'observa que en l'article 5.1 de l'Ordenança esmentada, mitjançant el qual es regula la base imposable de la taxa pel servei de clavegueram, s'indica que el càlcul de la base imposable de la taxa d'aquest servei es fonamenta exclusivament en els metres cúbics d'aigua consumits, en el subministrament domiciliari d'aigües.
Com ja es va dir a la petició d'informació, s'entén que aquest criteri és un bon indicador, en caràcter general, de les aigües negres o residuals que es puguin generar a partir d'aquell consum, però, com tota generalitat, pot tenir excepcions, i el Síndic considera que aquestes excepcions han de quedar recollides en l'Ordenança fiscal.
En el cas d'una empresa l'activitat de la qual consisteixi a elaborar i tractar aigua obtinguda de la xarxa de subministrament domiciliari per generar un producte, el volum d'aigua consumida i d'aigua evacuada és significativament diferent.
La taxa per la prestació del servei de clavegueram no pot només tenir com indicador l'aigua consumida, ja que si aquesta és tractada i embotellada no s'aboca a la xarxa municipal de clavegueram, i per tant, per aquell volum d'aigua consumida no es prestaran els serveis d'evacuació d'aigües, els quals constitueixen el fet imposable de la taxa.
En la regulació de la base imposable de la taxa, s'observa que en l'apartat 3 es diferencia segons si el consum de l'aigua és per un ús domèstic, industrial o municipal, però no es fa cap tipus de tractament diferenciat segons el tipus d'ús industrial de què es tracti.
D'altra banda, s'observa que en l'article 6 de l'Ordenança fiscal esmentada, mitjançant el qual es regula la quota tributària de la taxa, s'estableix que:
"1. La quota tributària que s'ha d'exigir per la prestació dels serveis de clavegueram i depuració es determinarà en funció de la quantitat d'aigua, mesurada en metres cúbics, utilitzada en la finca, d'acord amb la base definida en els punts a), b) i c) de l'article 5.
- El tipus de gravamen general serà de 0,3673 euros/m3".
Així doncs, en la regulació de la quota tributària de la taxa s'indica expressament que aquesta quota s'ha d'exigir per la prestació dels serveis de clavegueram i aquesta es determinarà en funció de la quantitat d'aigua consumida mesurada en metres cúbics, però no s'estableix cap previsió ni coeficient corrector per aquells casos en què es pugui acreditar que no existeix una concordança entre l'aigua consumida i l'aigua vessada, fruit d'una activitat industrial.
Es constata també en l'article 6.2 que únicament es disposa un coeficient corrector sobre el tipus de gravamen que cal aplicar segons si el consum de l'aigua és domèstic, industrial i municipal.
En aquest aspecte, el Síndic apunta que pel que fa al cànon de l'aigua, en el Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació del Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua, s'estableix un tractament diferenciat als usuaris industrials d'aigua.
Finalment, val a dir també que l'article 20 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, disposa que les entitats locals poden establir taxes per la prestació de serveis públics o la realització d'activitats administratives de competència local que es refereixin de manera particular als subjectes passius, els afectin o els beneficiïn. D'altra banda, l'article 23 de la llei esmentada estableix que són subjectes passius de les taxes aquells que sol·licitin els serveis o en resultin beneficiats o afectats.
Així doncs, en aquest cas, una empresa com la que representa el promotor de la queixa, en què la seva activitat consisteix a fabricar i distribuir aigua osmotitzada i l'obtenció del seu producte prové de la xarxa domiciliària d'aigua, el cabal d'aigua evacuat a la xarxa municipal, i pel qual resulta beneficiari de la prestació del servei de clavegueram, és mínim respecte del cabal d'aigua consumit, que és el que genera el producte, que una vegada elaborat, l'empresa distribueix.
D'acord amb les consideracions anteriors, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que revisi el contingut de l'Ordenança fiscal reguladora de la taxa pel servei de clavegueram, a fi d'introduir una modificació en el text de les ordenances fiscals per a l'any 2011 en què la regulació de la base imposable i de la quota tributària de la taxa inclogui els supòsits en els quals, fruit d'una activitat industrial, quedi justificat que no hi ha una relació directa entre aigua consumida segons comptador i aigua evacuada.