La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de pagament de la prestació econòmica per cures en l'entorn familiar i suport al cuidador no professional que té reconeguda el seu fill en virtut de la Llei de la dependència.
Manifesta que el seu fill té reconegut un grau III nivell 2 de dependència i que mitjançat resolució de 23 de febrer de 2012 se li reconeix el dret a percebre una prestació econòmica per cuidador no professional amb efectes des del 8 de setembre de 2011. Tot i això, malgrat el temps transcorregut, encara no ha rebut la prestació.
En aquest cas, el retard en el primer pagament de la prestació per atenció de cuidador no professional afecta un infant, i cal tenir en compte que aquest retard altera directament les seves condicions de criança, atès que la prestació esdevé una eina imprescindible per assegurar la cura i l'atenció especials que necessita i unes condicions de vida dignes.
En aquest sentit, cal fer referència a l'article 23 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, que diu que l'infant ha de gaudir d'una vida plena i respectable en condicions que li assegurin dignitat, que cal donar una atenció especial als infants amb discapacitats i reconèixer les seves necessitats especials, i que cal que l'Estat faciliti ajut als pares mitjançant assessorament, ajuts econòmics i ajuda pràctica.
Per tant, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que adopti les mesures necessàries per fer efectiu el pagament de la prestació aprovada en el marc de la Llei de la dependència al fill del promotor, a més dels endarreriments que hi pugui haver.