La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació de la renda mínima d'inserció que tenia concedida, per haver traslladat la seva residència fora de Catalunya.
Exposa que va marxar a causa de l'estat de salut de la seva mare i perquè desconeixia que no pogués fer-ho. En data 9 de gener de 2012 va interposar un recurs d'alçada contra la resolució de suspensió, però encara no ha rebut cap resposta.
Pel que fa a la sortida fora de Catalunya, la persona interessada va traslladar temporalment la seva residència al juliol de 2011, en un moment que encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció, en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que comporten l'obligació de les persones destinatàries de romandre de manera permanent a Catalunya.
Per tant, d'acord amb la normativa vigent en el moment que es produïren els fets, no es pot considerar aplicable a aquest cas aquesta obligació i, en conseqüència, el viatge esmentat no es pot considerar causa suficient per suspendre la prestació.
En tot cas, d'acord amb allò que estableix la normativa aplicable, l'abonament de la prestació de la renda mínima d'inserció s'ha de reprendre si desapareixen les causes que n'han motivat la suspensió. Així, en aquest cas concret, la causa va desaparèixer quan la promotora va retornar a Catalunya, per la qual cosa, si seguia acomplint la resta de requisits exigits, s'hauria d'haver reprès el pagament de la prestació llavors.
És per això que el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que el període de suspensió coincideixi amb el temps que la persona interessada va ser fora de Catalunya, de manera que s'acordi la represa fins que eventualment es pugui haver produït un nou motiu de suspensió i/o extinció que, si escau, haurà de ser objecte d'una nova resolució.