La promotora de la queixa exposa que es podrien haver produït irregularitats en la tramitació de l'expedient sancionador de trànsit instruït al seu nom per una presumpta infracció consistent a aparcar en una zona d'estacionament amb horari regulat sense el distintiu necessari.
Manifesta que la primera notificació que va rebre amb relació a la tramitació de l'expedient va ser la provisió de constrenyiment, i es queixa que l'única resposta que s'ha donat al seu recurs de 29 d'abril de 2015 ha estat una nova provisió de constrenyiment, contra la qual va presentar un nou recurs l'1 de juny de 2015, al qual tampoc no ha rebut resposta motivada.
De l'informe tramès per l'Ajuntament de Lleida se'n desprèn que no es va buscar un domicili alternatiu al que figurava a la Prefectura General de Trànsit, a fi de practicar la notificació personal a la promotora abans de fer la notificació edictal de la denúncia en el Butlletí Oficial de la Província de Lleida.
El fet que es tracti d'una infracció lleu amb un termini de prescripció de tres mesos o que sigui obligació de la persona interessada comunicar el canvi de domicili no eximeix l'Administració de l'obligació de cercar un domicili alternatiu abans de dur a terme la notificació edictal.
La doctrina del Tribunal Constitucional (sentències 51/1994, 268/2000, entre altres) atribueix a la notificació edictal un caràcter excepcional per la seva qualitat de l'últim mitjà de comunicació i pel fet que genera sempre una potencial indefensió. Per aquest motiu, el Tribunal considera que s'ha de fer un intent exhaustiu i racional de notificació personal, i esgotar prèviament les modalitats que assegurin en major grau la recepció del destinatari de la notificació corresponent.
Per tant, el Síndic considera que l'Administració ha vulnerat el dret a la defensa de la promotora de la queixa, motiu pel qual suggereix a l'Ajuntament que revisi l'expedient sancionador i anul·li la resolució administrativa sancionadora.