La promotora de la queixa exposa la seva preocupació per la situació de la seva filla, de setze anys, tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) i ingressada en una residència de Manresa.
Manifesta que la menor està en un estat crític, que ha verbalitzat que es vol suïcidar i que consumeix substàncies estupefaents. Considera que la situació en què es troba la seva filla també es deu al fet que actualment s'han suspès les visites amb la mare.
L'equip d'atenció a la infància i l'adolescència (en endavant EAIA) del Garraf ha informat de la dificultat del seguiment i el treball amb la mare, de la complexitat de la relació mare-filla, del fet que la decisió de la suspensió de les visites amb la mare està fonamentada en les contínues interferències de la mare vers el treball tècnic, del fet que les vistes afecten l'estabilitat de la menor, de la problemàtica de consum de substàncies estupefaents que presenta la menor i de l'escapoliment de la noia del centre en data 29 de maig.
L'article 105.1 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (en endavant LDOIA) diu que es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar.
Tenint en compte la informació rebuda, i prenent com a primera consideració l'interès superior de la noia, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que des de DGAIA s'agilitzi l'adopció de totes les mesures necessàries per fer efectiva la mesura de protecció d'acolliment simple en centre d'aquesta noia, i evitar el perllongament de la situació d'escapoliment, situació de fet en què li manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat.