La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la intervenció dels Serveis Territorials d'Atenció a la Infància de Lleida, després de l'actuació de l'equip d'assessorament psicopedagògic (en endavant EAP) de Lleida amb els seus dos fills, alumnes de l'escola Sant Josep de Calasanç.
La promotora exposa que arran d'un informe elaborat per una psicòloga de l'EAP li han retirat, provisionalment, la guarda i custòdia dels seus dos fills menors d'edat, la qual ha estat atorgada al seu exmarit, i que sospita que l'informe elaborat per la psicòloga podria haver estat un pacte amb la seva exparella per aconseguir la custòdia dels infants.
Arran dels informes de resposta dels antics Departament d'Educació i Departament d'Acció Social i Ciutadania, el Síndic observa la manca d'informació i comunicació de l'Administració a la promotora de la queixa sobre l'inici de la situació, l'exploració que l'EAP feia a la seva filla, les entrevistes amb el pare i l'àvia paterna dels menors, l'advocada, etc.
L'EAP addueix que la tutora de l'alumna va citar la mare mitjançant una trucada telefònica i diversos avisos a l'agenda i que ella no va comparèixer. El Síndic considera que, si hi havia sospites d'abús, l'escola hauria d'haver citat la mare per carta o anar-la a buscar a l'entrada i la sortida de l'escola. En qualsevol cas, el Síndic considera que no s'hauria d'haver fet l'informe sense parlar abans amb la mare.
A més, la psicòloga de l'EAP no té formació especialitzada en maltractaments infantils ni abusos sexuals; tot i així, les mesures que es van prendre posteriorment es van basar en la seva valoració i en l'informe que havia elaborat. L'escola va parlar telefònicament amb el Servei Territorial d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de Lleida, però no va mantenir cap reunió amb l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA), que és l'equip especialitzat que ha de valorar la situació.
De la documentació rebuda, també se'n desprèn que tant el fiscal, el jutge, l'equip d'assessorament tècnic i d'atenció a la víctima (EATAV) i els psiquiatres coincideixen que no hi va haver abús dels menors per part de la mare. Per tant, es va arxivar la denúncia d'abusos sexuals a la mare.
Quant a les visites, es van determinar dues hores mensuals vigilades, sense tenir en compte la separació traumàtica de la mare, especialment per part del nen, molt enganxat a la mare, certificada per tothom, fins i tot pel pare.
Amb tot, la documentació rebuda sembla indicar que per part de la mare hi havia negligència en la cura dels nens, abandó d'algunes funcions parentals, i delegació de funcions de cura a la filla segona. Tanmateix, tampoc no s'observa en el pare una actitud protectora i responsable abans de la denúncia, ja que diu que veia que els seus fills no estaven bé (altres vegades diu que la mare se'n cuidava molt bé), però no havia fet res per solucionar-ho, ni parlar amb l'escola, ni instar un canvi de custòdia judicial, ni parlar amb psicòlegs, etc.
Finalment, d'acord amb tot el que s'ha exposat, però també tenint en compte la dificultat d'intervenció en aquest cas davant la declaració de la menor a la psicòloga de l'EAP, com a proposta de millora, el Síndic suggereix al Departament d'Ensenyament i al Departament de Benestar Social i Família que revisin el procediment seguit i que facin una devolutiva a la mare, i també que, de manera general, adoptin les mesures per incrementar la coordinació i la supervisió dels equips i per fomentar el coneixement i l'aplicació en detall del protocol marc d'actuacions en casos d'abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors a fi i efecte d'ajustar al màxim la intervenció a cada supòsit de fet.