Pel que fa als fets concrets ocorreguts el dia 15 de juny de 2011, l'article 494 del Codi penal tipifica com a delicte (castigat amb pena de sis mesos de presó a un any, o a multa de dotze a vint-i-quatre mesos) promoure, dirigir o presidir manifestacions o una altra classe de reunions davant la seu d'una assemblea legislativa de comunitat autònoma, quan els seus membres estiguin reunits, que n'alterin el funcionament normal.
Per la seva banda, l'article 498 del Codi penal determina que "els qui utilitzin força, violència, intimidació o amenaça greu per impedir a un membre del Congrés dels Diputats, del Senat o d'una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma assistir a les seves reunions, o, pels mateixos mitjans, coartin la manifestació lliure de les seves opinions o l'emissió del seu vot, han de ser castigats amb la pena de presó de tres a cinc anys".
El Síndic és de l'opinió que les vexacions i l'agressió directa a una dotzena de diputats i diputades, agreujades en alguns casos per retencions físiques sofertes per alguns parlamentaris, i el bloqueig a les màximes autoritats del país en la seva voluntat d'accedir en vehicle al Parlament no poden ser menystingudes a l'hora de fer la valoració del dispositiu policial. Són tots fets inadmissibles.
En cap cas accions com les succeïdes el 15 de juny davant del parc de la Ciutadella tenen cabuda en l'exercici legítim del dret de reunió i manifestació ni es poden justificar. No estem davant de la col·lisió de drets fonamentals ni davant de la qüestió de com fer-ne compatible l'exercici, sinó que l'alteració del funcionament de les assemblees legislatives amb reunions en les quals concorrin aquests elements ha estat valorada pel legislador com un il·lícit penal, amb la màxima reacció de l'ordenament jurídic per preservar l'exercici legítim del dret dels diputats a assistir a totes les sessions del Parlament.
Les manifestacions del conseller d'Interior en la compareixença parlamentària del dia 23 de juny de 2011 segons les quals la finalitat de la intervenció va ser, entre d'altres, no generar una espiral de violència entre els agents policials i els manifestants són importants pel que tenen de positiu en la concepció de la gestió del conflicte, però no poden amagar un dubte més que raonable sobre les decisions preses tant en el disseny com en l'execució de l'operació.
L'objectiu no podia ser només garantir el desenvolupament del Ple amb tota normalitat, que pogués començar a l'hora prevista, que es desenvolupés l'ordre del dia i que es pogués garantir, al llarg dels tres dies, la sortida dels diputats al final de les tres sessions. Calia assolir aquest objectiu amb la protecció adequada i íntegra dels membres del Parlament i del Govern, començant per les presidències respectives, i la de tots els treballadors del Parlament. No es pot acceptar, com va afirmar el responsable del Departament d'Interior, que les agressions succeïdes s'hagin de considerar només com "alguna petita incidència" que en cap cas no va evitar que s'assolís l'objectiu.
En aquest sentit, l'operació policial hauria d'haver tingut en compte, com a mínim, el trajecte i l'arribada dels diputats i de la resta de personal a la porta d'accés recomanada. Fins i tot es podrien haver determinat un o més punts de trobada o de concentració prèvia per a diputats i treballadors, amb la finalitat que accedissin sense dificultats a la porta d'entrada esmentada, deixant, això sí, la llibertat als diputats i a les diputades d'accedir-hi col·lectivament o pel seu compte i risc.
De la mateixa manera, tampoc no hi ha constància que l'operació policial apliqués cap correcció ni modificació quan es va tenir coneixement de les primeres agressions a diputats i diputades, amb l'objectiu d'evitar-ne de noves. Els agents de paisà, molts d'ells del servei d'escorta, van pentinar els carrers ubicats entre avinguda Meridiana i Nàpols i entre Pujades i Buenaventura Muñoz per localitzar i auxiliar diputats, la qual cosa va evitar amb seguretat noves agressions, però l'operació es va demostrar en ella mateixa ineficaç i en alguna ocasió va posar en risc innecessàriament els mateixos agents quan es van veure encerclats i perseguits per un grup de manifestants, com va succeir a l'avinguda Meridiana en la confluència amb Buenaventura Muñoz.
Amb l'objectiu d'evitar l'ús de la força es van produir situacions de justificació difícil com ara la decisió de permetre la sortida des de l'avinguda Meridiana-Almogàvers de la caravana de cotxes oficials amb les dues màximes autoritats del país formant-ne part, sense cap suport policial per garantir l'objectiu d'arribar al cordó policial que es trobava només a 200 metres. Aquesta decisió és encara més arriscada quan pel mateix punt i pocs minuts abans poc més d'una desena de manifestants havien impedit el pas de dos altres cotxes oficials, el del conseller de Salut i el del delegat del Govern a Barcelona i havien agredit físicament (puntades de peu i cops diversos) aquest darrer.
El cúmul de les incidències produïdes a les portes del parc de la Ciutadella, amb els riscos evidents per a una part dels representants polítics, porta el Síndic a proposar als responsables del Departament d'Interior la necessitat de reflexionar sobre quins van ser i quins haurien hagut de ser els objectius policials que calia assolir; d'analitzar el disseny operatiu d'aquella jornada, especialment pel que fa a la reacció dels responsables últims de la Policia de Catalunya davant les primeres notícies d'agressions a diputats (agressions que es van allargar més d'una hora), i d'investigar si la informació sobre els incidents en els intents fallits d'accés dels cotxes del conseller de Salut i del delegat del Govern a Barcelona va ser transmesa i processada adequadament abans d'autoritzar el pas de la caravana del president de la Generalitat, entre d'altres.
Suggeriments del Síndic de Greuges
Els fets objecte d'aquesta queixa s'emmarquen en un fenomen de protesta i reivindicació col·lectiva de canvis polítics, socials i econòmics protagonitzat principalment pels sectors joves de la societat, i jurídicament es canalitza, entre d'altres, per mitjà de l'exercici de drets polítics com ara el dret de reunió i manifestació reconegut en l'article 21 de la Constitució. D'acord amb la jurisprudència constitucional i amb la interpretació del dret segons el principi favor libertatis, cal entendre que en aquests supòsits hi ha un exercici legítim del dret que ha de ser respectat per les administracions públiques, sense renunciar a la protecció de drets i béns de titularitat de tercers.
Així, el Síndic ha tramès a les administracions els suggeriments següents:
1. Les administracions, davant l'exercici del dret de manifestació, han d'actuar tenint en compte un curós equilibri i amb criteris de proporcionalitat perquè els seus requeriments no es considerin limitacions abusives d'aquest dret
2. L'Ajuntament ha d'adoptar un paper més actiu per prevenir incidents o degradacions no volgudes de l'espai públic i per procurar la ubicació d'acampades de protesta en condicions i en emplaçaments idonis per exercir el dret de reunió, i també per preservar l'exercici dels drets que implica l'ús comú general dels carrers i les places per part de la resta de persones. Els espais on s'han desenvolupat les acampades són de titularitat pública i de competència municipal i és l'Ajuntament qui ha de vetllar per garantir que concorren les condicions objectives per fer harmònic l'ús comú general d'aquests espais per part de totes les persones.
2. Les concentracions espontànies i perllongades en el temps són expressions del dret de reunió que demanen una actitud més proactiva de les administracions afectades, que han d'exercir les competències respectives i adoptar els mitjans pertinents que possibilitin tant l'exercici en llibertat del dret dels manifestants com la protecció de drets i béns de titularitat de tercers.
3. El Síndic suggereix que s'analitzin i es millorin els mecanismes de planificació dels dispositius policials i també la seva capacitat per donar una resposta coherent i efectiva davant de mobilitzacions socials. Aquestes respostes han de ser diferents en funció de si els manifestants observen els principis de no-violència activa (resistència passiva, desobediència...) o bé es produeixen expressions i actuacions de violència física (agressions, retencions...).
4. La Direcció General de la Policia, en col·laboració amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, hauria de revisar la formació específica dels agents seleccionats per formar part de la Brigada Mòbil (BRIMO), i també dels agents de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO). La formació adequada dels agents, tal com exigeixen la normativa i la jurisprudència, és un mecanisme imprescindible que cal incrementar.
5. El Departament d'Interior ha de valorar, amb tota la informació de què disposa, si hi ha hagut actuacions incorrectes i un ús desproporcionat de la força física per part de membres del cos de Mossos d'Esquadra. Si és el cas i escau, el Síndic suggereix obrir un expedient disciplinari per evitar la impunitat d'aquestes pràctiques. La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra sempre ha d'ajustar la seva actuació a un ús proporcional de la força física i també la dels mitjans utilitzats per a la protecció, la contenció i la defensa durant la seva intervenció.
6. S'ha de fer efectiva la disposició legal que obliga tots els membres del cos de Mossos d'Esquadra a anar visiblement identificats (Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, i Decret 217/2008, de 4 de novembre, sobre la utilització del número d'identitat professional en determinades peces dels uniformes de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra). Amb relació a aquesta qüestió, el Síndic és coneixedor que s'està elaborant un estudi per determinar els materials amb els quals poder identificar l'agent sense comprometre'n la seguretat i també per establir les zones on imprimir el número quan els agents requereixen vestir les armilles duet, i suggereix a la Direcció General de Policia que l'estudi arribi a les conclusions oportunes en un termini no superior als tres mesos des de la data de l'actuació d'ofici que es va iniciar per tractar aquesta qüestió i que aquestes conclusions s'apliquin sense excepció no més tard de l'1 de gener del 2012.
7. El Síndic suggereix que tant el cos dels Mossos d'Esquadra com la Guàrdia Urbana de Barcelona disposin d'un grup de persones formades i capacitades per exercir la mediació com a prevenció i recurs alternatiu a l'ús de la força. La pràctica de la mediació policial i de resolució alternativa de conflictes haurien de formar part de la renovació del model de seguretat que el conseller d'Interior va oferir al Parlament i poden contribuir a l'equilibri necessari de les administracions en la seva responsabilitat d'acollir el dret de manifestació i reunió i la protecció de drets i béns de tercers.
8. El Síndic suggereix que en un període no superior als sis mesos s'estableixi un protocol per a la coordinació i per al comandament adequat en les operacions conjuntes entre la Guàrdia Urbana de Barcelona i el cos de Mossos d'Esquadra. L'objectiu d'aquest protocol és evitar la descoordinació com a resultat de friccions que posin en perill el desenvolupament de l'operació i que portin a un incompliment dels principis de "congruència, oportunitat i proporcionalitat" que recullen els articles 5.2 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i 11.1.3 b de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.
9. El Síndic comparteix amb la Fiscalia i el Departament d'Interior la necessitat d'actuar penalment contra les persones que van participar en les agressions contra càrrecs electes. En conseqüència, aquesta institució suggereix que la policia de Catalunya disposi dels instruments (materials i humans) adequats per identificar les persones violentes que participen a l'empara de mobilitzacions ciutadanes, neutralitzar-les i, en tot cas, evitar que la seva acció quedi en la impunitat.
A tall de darrera reflexió, el Síndic considera rellevant recordar que el legislador té al seu abast els mecanismes necessaris per promoure reformes que permetin impulsar i observar un perfeccionament del sistema democràtic i, en aquest sentit, l'anima a assumir aquesta responsabilitat de manera immediata.
Per la seva rellevància, i per la demora que acumula, és especialment sensible la regulació per part del Parlament de Catalunya de la llei electoral catalana. El Síndic ja ha expressat reiteradament en els informes presentats al Parlament la necessitat que totes les administracions públiques i les seves respectives majories de govern incorporin processos de participació ciutadana en la seva acció de governança. Fins i tot ha recordat la necessitat d'una observança més estricta de la legalitat pel que fa a la pràctica dels drets de participació, a favor de grups socials i polítics.
De la mateixa manera, el Síndic s'ha posicionat demanant la regulació d'una llei que faciliti l'accés a la informació, des del convenciment que el bon funcionament de la democràcia i del sistema institucional requereix l'exercici d'aquest dret.