Els promotors de la queixa, pares adoptius de dos germans menors d'edat, exposen la seva disconformitat amb la intervenció i el procediment dut a terme per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) respecte als seus dos fills, els quals van ser ingressats al centre d'acollida Els Estels i a la llar La Llum de Manresa, respectivament.
En la resposta facilitada pel Departament de Benestar Social i Família es fa referència al fet que un dels menors ja viu actualment amb els seus pares, i que l'altre continua al centre residencial d'acció educativa (en endavant CRAE) al qual va ser traslladat des del centre d'acollida Els Estels.
Així mateix, el Departament exposa que aquest cas és un assumpte molt complex, qüestió que comparteix el Síndic un cop analitzada tota la informació de la qual disposa. No obstant això, aquesta institució ha adreçat a aquest departament tota una sèrie de consideracions pel que fa a aquesta qüestió:
En primer lloc, de l'estudi d'aquesta queixa i d'altres de similars que han arribat al Síndic, se'n desprèn la dificultat de determinats processos d'adopció i les conseqüències que en certs casos es poden desencadenar a causa de la manca de suport postadoptiu a les famílies, i que els infants en són els principals perjudicats.
La família afectada havia adoptat aquests infants amb quatre i cinc anys d'edat, i havia estat declarada idònia per adoptar, havia col·laborat amb l'Administració en tot moment durant el procés de l'estudi de la idoneïtat i també posteriorment en el moment de fer els informes de seguiment.
Per aquest motiu, el Síndic considera que l'Institut Català de l'Adopció (en endavant ICA) devia tenir coneixement de les dificultats que anaven sorgint en l'adopció d'aquests infants, atès que en el decurs de les entrevistes de seguiment dutes a terme durant els dos primers anys, la família va verbalitzar els problemes que els eren difícils de gestionar, a banda del fet que la convivència en el nucli familiar era complicada.
Així doncs, el Síndic constata que malgrat la informació que la família aportava a l'Administració no es va donar cap curs a les seves demandes ni es va activar cap alerta des de l'Administració que fes pensar en la conveniència d'instar un seguiment postadoptiu des de l'arribada dels infants.
Per això, i pel que fa al desemparament, el Síndic considera que la protecció s'hauria d'haver iniciat des del començament, quan la família expressava les dificultats que hi havia al nucli familiar.
Les manifestacions de les famílies adoptants sobre les dificultats que els van sorgint no es poden desoir i se'ls ha de donar curs des d'un punt de vista preventiu, sobretot per garantir els drets dels infants.
El Síndic indica que l'ICA ha d'iniciar les mesures que siguin necessàries no només per tramitar els processos d'adopció que estan en marxa, sinó per evitar que els infants que arriben a Catalunya puguin patir una nova separació de les famílies que han estat prèviament estudiades i declarades idònies, tenint en compte que aquests infants ja han patit el trencament més gran que es pot tenir a la vida, que és la separació dels seus pares.
En segon lloc, el Síndic observa una manca d'escolarització dels menors després de la declaració de desemparament i ingrés en el centre d'acollida Els Estels, sense que quedés garantit l'assoliment dels coneixements per part dels dos germans corresponents al tercer trimestre de quart de primària del curs 2008-2009, i del tercer trimestre de segon de primària, respectivament.
En tercer lloc, pel que fa al seguiment mèdic dels infants, el Síndic no entén que el centre Els Estels obviés l'historial mèdic dels menors fins a aquell moment. Així, es va interrompre el seguiment neurològic iniciat des de l'Hospital General de Catalunya i també els tractaments mèdics prescrits fins aleshores.
Cal deixar constància que s'ha de ponderar molt bé qualsevol canvi de medicació en el moment del desemparament, i hi ha d'haver una coordinació absoluta amb els metges que visitaven els infants anteriorment, atès que és necessari un control gairebé diari per supervisar els efectes secundaris que produeix la medicació en l'infant.
En quart lloc, el Síndic considera no justificat el fet que l'estada d'un dels germans en centre d'acollida fos de gairebé deu mesos, ja que el desemparament va ser declarat per resolució l'abril de 2009 i el febrer de 2010 es va resoldre l'acolliment simple institucional en centre residencial. En total, l'infant va estar ingressat al centre Els estels uns disset mesos, deu dels quals mentre es feia l'estudi com a centre d'acollida i set en mesura d'acolliment en CRAE. El Síndic constata que no es desprèn en què es va diferenciar el tractament i el projecte educatiu individual que es va seguir quan va estar en règim d'acollida i en règim assistencial en el mateix centre.
En cinquè lloc, i respecte del Pla de millora que van signar els pares, s'observa que no hi ha documentació relativa al seguiment de l'infant des del centre d'acollida Els Estels, si bé l'objectiu era la garantia d'una bona criança dels infants i de la relació familiar. Així, el Síndic assenyala que per treballar la normalització no n'hi ha prou amb exigir a la família les garanties de complir determinats punts fixats en un pla de treball, sinó que els professionals han de treballar per adquirir i normalitzar pautes conductuals i hàbits.
Finalment, el Síndic observa una diferència de posicionament quant a l'abordatge en el procés d'estudi i diagnòstic per part dels professionals implicats en el cas, tant des de l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència del Bages i del centre d'acollida els Estels, com des de la DGAIA.
La manca de valoració tècnica unificada va comportar una manca de coherència i de tractament integral de la problemàtica, de manera que el Síndic trasllada la necessitat de vetllar per a la unificació de criteris a efectes d'aconseguir un diagnòstic i una proposta comuna que sumi esforços entre tots els agents implicats, en interès superior dels infants.
Per acabar, el Síndic assenyala que si finalment es va valorar que les característiques de la situació familiar aconsellaven una tramitació urgent, no s'entén que durant les sis primeres setmanes després de l'ingrés dels dos germans al centre d'acollida, la família només fos entrevistada una vegada.
Consten trucades i cartes de la família al centre d'acollida que van ser obviades i no contestades, fet que va provocar una manca de sintonia entre els tècnics i la família que no era convenient per a l'abordatge de l'estudi i diagnòstic d'una situació familiar tan complexa com aquesta.
Per tot el que s'ha exposat, i a banda de sol·licitar més informació sobre aquest assumpte i el seguiment dels infants i la seva família, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que valori la conveniència que l'ICA determini un circuit d'intervencions tècniques periòdiques (entrevistes presencials amb les famílies i els infants, visites domiciliàries, tallers de treball amb altres famílies, etc.) o les mesures que consideri convenients que garanteixin un seguiment postadoptiu a les famílies adoptants a fi de garantir l'estabilitat dels infants i de prevenir que les dificultats que van sorgint en el camí desemboquin en un desemparament.