La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'atenció prestada a l'Hospital Mútua de Terrassa, on va ingressar el seu espòs, de quaranta-cinc anys, i hi va romandre fins que va morir. Considera que en cap moment es va prestar un suport ni un acompanyament adequats a la família del pacient davant la gravetat de la seva malaltia primer, i la seva mort després.
Un cop analitzada tota la informació de què es disposa, malgrat que s'ha informat que es va anar proporcionant a la família informació del resultat de les diverses proves que es van dur a terme i de la gravetat de la situació, no es pot obviar que la promtora no va tenir la percepció que la informació que se li facilitava era completa. En aquest sentit, cal recordar no només el deure de facilitar informació sobre el procés assistencial que afecta una persona (i per extensió la seva família) sinó també la importància de facilitar-la d'una manera comprensible, amb disposició d'aclarir tots els dubtes i preguntes que es puguin suscitar i d'assegurar-se que la informació proporcionada ha estat ben entesa i s'ha facilitat en l'entorn adequat.
Pel que fa a l'absència de cap tipus de suport emocional que manifestava haver patit la promotora, de la informació facilitada sembla desprendre's que es justifica la manca d'atenció emocional en el fet que els facultatius no esperaven el desenllaç que finalment es va produir (i que per això no es va activar el protocol d'atenció a pacients terminals), i en el fet que el servei d'atenció psicològica específica per a pacients i familiars que són atesos en el Servei d'Oncologia no disposa d'atenció psicològica urgent.
El Síndic considera que si bé en aquell moment no es podia disposar d'aquest tipus d'atenció específica, atesa la situació que va patir la promotor era important que s'hagués sentit recolzada emocionalment i que se li hagués pogut facilitar algun tipus d'ajuda o pautes en qüestions més immediates com, per exemple, com comunicar als seus fills la mort del seu pare, qüestió que no podia quedar relegada al primer dia laborable. En aquest sentit, resulta dolorós que la promotora tingués la percepció que va passar per una situació que va haver d'afrontar tota sola, sense cap tipus de recolzament emocional per part dels professionals del centre.
No obstant això, també es valora positivament el fet que des del centre hospitalari s'hagi considerat important analitzar la situació que es va produir en aquest cas als efectes d'aconseguir reforçar les habilitats comunicatives i la pràctica diària dels professionals del centre.