La persona interessada manifesta la seva disconformitat amb la sanció imposada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (en endavant FGC) a la seva filla per viatjar amb un títol de transport que no és vàlid per les característiques del trajecte o de la persona usuària.
Exposa que va rebre un escrit al seu domicili amb data 13 de desembre de 2010 segons el qual se li atorgava un termini fins al 28 de desembre de 2010 per fer un pagament de 1,40 euros. Tot i això, aquesta carta no era certificada i en la data en què es va deixar a la bústia la seva família era de viatge, motiu pel qual en data 2 de gener de 2011 va anar a pagar aquesta diferència, però l'entitat bancària no va acceptar el pagament perquè estava fora de termini.
Dies després, va rebre l'acord d'incoació de l'expedient sancionador i proposta de resolució de 150 euros, contra el qual va presentar escrit d'al·legacions en data 27 de gener de 2011. Tot i això, en la resolució sancionadora no es dóna resposta a les qüestions plantejades per la persona interessada.
Un cop analitzat el contingut de la informació tramesa per la Direcció General de Transports i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, el problema que denuncia la promotora de la queixa rau en el fet que no va tenir coneixement de la possibilitat de pagar la diferència d'1,40 euros abans del dia 28 de desembre de 2010 fins que van tornar de vacances, l'1 de gener de 2011.
És lògic pensar que si la persona interessada hagués tingut coneixement dins del termini de pagament de la possibilitat d'abonar aquest import tan reduït, i davant l'amenaça de la incoació d'un expedient sancionador que implicaria una multa substancialment molt més important, ho hauria fet. Per tant, és imprescindible per a la resolució del cas conèixer la data en què es va lliurar la carta de 13 de desembre de 2010. No obstant això, l'informe assenyala que FGC no pot facilitar el justificant de recepció, atès que es va enviar per correu ordinari.
En aquest sentit, el Síndic recorda que l'article 59.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que ?les notificacions s'han de fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per l'interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l'acte notificat. L'acreditació de la notificació efectuada s'ha d'incorporar a l'expedient?. D'acord amb això, el Síndic entén que no s'han seguit les prescripcions establertes en la pràctica de la notificació, la qual cosa fa que l'acte administratiu esdevingui anul·lable, tal com estableix l'article 63.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.
Fetes aquestes consideracions i atesa la indefensió i el perjudici que s'ha ocasionat a la persona interessada per no haver pogut efectuar el pagament d'1,40 euros dins de termini, el Síndic suggereix al Departament de Territori i Sostenibilitat que anul·li la sanció imposada.
Posteriorment, el Departament ha informat que s'ha resolt en sentit estimatori el recurs d'alçada presentat per la persona interessada i que s'ha deixat sense efecte la sanció imposada.
D'acord amb aquesta informació, el Síndic finalitza les seves actuacions en aquest expedient.