Un grup de famílies d'alumnes del centre docent Sant Gabriel, de Sant Adrià de Besòs, mostren el seu desacord amb la decisió que l'uniforme de l'escola i la roba esportiva puguin ser només adquirits a través del centre.
Les famílies manifesten que aquesta situació els perjudica greument, ja que es prohibeix que la roba pugui ser adquirida en altres establiments i es crea una situació de monopoli per part del centre, que imposa un preu, segons les famílies, abusiu per als articles.
Exposen, en aquest sentit, haver-se adreçat de forma escrita al Departament d'Educació fa més de tres mesos (21 de maig de 2009) i no haver rebut resposta ni comunicació de cap tipus.
El Departament d'Educació comunica que l'establiment de l'obligatorietat de portar uniforme constitueix una decisió adoptada pel Consell Escolar del centre l'any 2008 i refermada posteriorment el curs passat.
No es diu res sobre si aquest acord del Consell Escolar es referia únicament a l'obligació de portar un uniforme determinat, o s'estenia també al fet que aquest uniforme pogués ser adquirit únicament a través del centre.
Aquest últim extrem pot tenir una incidència directa en l'import que han de satisfer les famílies per adquirir-lo i en les condicions d'equitat d'accés al centre, que està sufragat amb fons públics.
En aquest sentit, el Síndic entén que correspon al Departament d'Educació, a través de la Inspecció educativa, vetllar pel respecte de l'equitat com a principi rector del sistema educatiu, i assegurar que el compliment dels acords del consell escolar pugui dur-se a terme de la forma menys onerosa per a les famílies, tenint en compte, a més, que la gratuïtat de l'educació constitueix un principi constitucional.
Per això, el Síndic demana, d'una banda, informació del contingut dels acords del Consell Escolar del centre en relació amb l'uniforme per conèixer si inclouen l'obligació de ser adquirits només al centre, i de l'altra informació del preu d'adquisició de tot aquest material, que ja havia demanat en la petició d'informació.
Així mateix, suggereix la intervenció del Departament d'Educació en aquest assumpte per trobar una solució que garanteixi el principi d'equitat i permeti l'adquisició de l'uniforme i de la roba que correspongui en les condicions menys oneroses possibles per a les famílies, inclosa la possibilitat d'adquirir-los en establiments alternatius al centre.
Com a resposta, el Departament d'Educació transcriu l'apartat del reglament de règim interior del centre referent a l'equipament escolar, dins del qual s'estableix l'obligatorietat de l'ús diari d'uniforme.
També s'assenyala que l'escola ha enregistrat el logotip del centre i això li atorga el dret exclusiu a impedir que tercers comercialitzin productes idèntics o similars amb la mateixa marca, a l'empara de la llei de marques. Pel que fa a la sol·licitud d'intervenció en garantia del principi d'equitat, s'assenyala que el Departament d'Educació no pot entrar a valorar el tema de la venda d'uniformes en l'àmbit escolar perquè entén que correspon a l'esfera privada, en què les normes reguladores que s'han d'aplicar pertanyen a l'àmbit de les operacions econòmiques i el comerç.
El Síndic exposa el seu desacord amb aquest posicionament i reitera la sol·licitud que s'intervingui, atès que l'establiment de l'obligació d'adquirir l'uniforme només a través del centre té un clar efecte sobre el preu de venda dels articles -els encareix, atès que el centre pot fixar el preu que vulgui- i aquesta situació té efectes que són contraris als principis de gratuïtat de l'educació i d'equitat en l'accés als centres, que recull la Llei d'educació de Catalunya.
Certament, la Llei de marques estableix que el registre de la marca confereix al titular el dret exclusiu a utilitzar-la en el tràfic econòmic. Però aquest dret ve establert de forma potestativa, i res no exclou que una determinada marca, amb autorització del titular, pugui ser comercialitzada en diferents establiments comercials, com de fet succeeix en la realitat.
L'establiment del preu de l'uniforme únicament a través de escola pot conduir a situacions abusives que van més enllà de l'àmbit privat, i que repercuteixen en les condicions de prestació del servei d'educació, ja que el compliment d'aquest requisit esdevé finalment, en formar part del reglament de règim interior del centre, un requisit de permanència a l'escola.
En aquest sentit, el Síndic recorda que no és un servei de caràcter privat, sinó d'un centre que imparteix en règim de concert ensenyaments que tenen caràcter gratuït, per a la prestació dels quals l'escola pot percebre només les quanties fixades normativament.
D'altra banda, aquesta situació trenca el principi d'equitat en l'accés, atès que en fixar-se uns preus que depassen la mitjana s'obstaculitza l'accés de les famílies amb menys recursos.
El Síndic entén així que la situació que es planteja en la queixa té uns efectes que van molt més enllà de l'esfera privada i del tràfic mercantil, ja que té conseqüències directes en els principis i les normes que regeixen el sistema educatiu. Per aquest motiu, el Síndic reitera la sol·licitud que el Departament d'Educació intervingui en aquest assumpte, i demana informació sobre el que hi ha previst al reglament de règim interior del centre per a aquelles famílies que no puguin assumir la despesa que implica l'uniforme; i si hi ha algun mecanisme d'accessibilitat per a les famílies que es trobin en aquesta situació.