A causa de la seva situació d'insolvència, el promotor de la queixa va haver de transmetre el seu habitatge habitual a la societat gestora d'actius immobiliaris de l'entitat bancària titular del préstec hipotecari que gravava l'habitatge.
D'acord amb l'escriptura de compravenda amb subrogació hipotecària, la transmissió de la propietat va efectuar-se per satisfer el pagament del deute pendent corresponent al préstec hipotecari que gravava la finca, a favor de l'entitat bancària. Al seu torn, el promotor va aportar un certificat emès per l'entitat en què es fa constar l'acord adoptat, sobre la base del qual es duu a terme una condonació del deute pendent en concepte de préstec hipotecari per al cas que l'interessat transmeti la finca a la immobiliària de l'entitat bancària amb subrogació del deute hipotecari reduït.
El transmitent de la finca va sol·licitar l'aplicació de l'exempció de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (en endavant IIVTNU) perquè es tractava d'una dació en pagament. L'Ajuntament va desestimar l'aplicació de l'exempció perquè es tractava d'una escriptura de compravenda, no d'una escriptura de dació en pagament, i va demanar al promotor que rectifiqués l'escriptura modificant la denominació del negoci jurídic.
En vista de la documentació aportada, queda palès que l'objecte i objectiu real del negoci jurídic que s'ha dut a terme sota la denominació de ?compravenda? és una dació en pagament.
La Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (en endavant LGT), recull en l'article 13 que ?les obligacions tributàries s'exigeixen d'acord amb la naturalesa jurídica del fet, acte o negoci realitzat, sigui quina sigui la forma o denominació que els interessats li hagin donat, i prescindint dels defectes que puguin afectar la seva validesa?.
Regulat com a principi independent, el principi de qualificació forma part del procés d'aplicació de les normes tributàries, procés que requereix determinar quin supòsit de fet ha tingut lloc i quines són les conseqüències jurídiques que en deriven. La qualificació se sosté sobre bases jurídiques i confereix a l'Administració tributària la facultat de prescindir de la forma, la denominació i el tipus de negoci jurídic utilitzat per induir, a través de les prestacions i contraprestacions estipulades, la seva veritable naturalesa jurídica.
D'altra banda, l'exempció reconeguda en el Reial decret llei 8/2014 s'adopta com a mesura de protecció per als deutors hipotecaris en un context de profunda crisi econòmica i esclat de la bombolla immobiliària, amb l'objectiu de no agreujar encara més la situació de les persones que perden el seu habitatge habitual perquè no poden afrontar els préstecs hipotecaris.
Alhora, fruit d'aquestes situacions, s'ha revifat la polèmica a l'entorn de l'IIVTNU i la seva possible inconstitucionalitat en els casos en què el subjecte passiu no ha obtingut cap benefici ni plusvàlua en la transmissió de la finca, o, al contrari, s'ha produït un decrement de valor com a conseqüència de l'evolució del mercat immobiliari.
D'acord amb la definició de l'impost -article 104.1 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals-, l'increment de valor és el primer element del fet imposable, de manera que la seva absència hauria de comportar la no-subjecció per inexistència del fet imposable.
No obstant això, les regles de determinació de la base imposable de l'IIVTNU -article 107 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals- s'apliquen com una regla de valoració que sotmet a tributació una plusvàlua quantificada de forma objectiva. Pressuposen que en tota transmissió de terreny hi ha hagut un increment de valor, de manera que estableixen una ficció jurídica. L'actual mètode de càlcul de l'IIVTNU comporta gravar una riquesa inexistent quan no hi ha hagut, en termes econòmics i reals, augment de valor, fet que vulnera el principi de capacitat econòmica.
D'acord amb el que s'ha exposat, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de la Bisbal del Penedès que apliqui l'exempció en l'IIVTNU al promotor de la queixa per raó de la transmissió del seu habitatge habitual, atès que es tracta d'una dació en pagament, i que, en conseqüència, anul·li la liquidació i el procediment executiu de constrenyiment que se segueix, i que li retorni l'import que ha satisfet per aquest concepte.