En relació amb el marc normatiu, la Convenció sobre els drets de l'infant de les Nacions Unides reconeix al menor que ha infringit la llei el dret ?de ser tractat d'una manera que promogui el seu sentit de dignitat i vàlua, [...] tenint en compte la seva edat i la importància de promoure que l'infant es reinsereixi en la societat? (art. 40). D'altra banda, l'Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat diverses regles i directrius sobre justícia de menors, entre les quals hi ha les Regles mínimes de les Nacions Unides per a l'administració de la justícia de menors (Regles de Beijing, aprovades per l'Assemblea General en la Resolució 40/33, de 29 de novembre de 1985), i també les Regles de les Nacions Unides per a la protecció de menors privats de llibertat, aprovades per l'Assemblea General en la Resolució 45/113, de 14 de desembre de 1990.
Les mesures proposades pel Departament de Justícia consisteixen en el tancament del centre Els Til·lers (excepte la unitat terapèutica, que es manté) i la reducció de capacitat del centre Montilivi, que roman amb una sola unitat. La reducció de places en aquests centres es compensa amb una ampliació de la capacitat del centres Can Llupià, que duplica la capacitat; L'Alzina, que incrementa el nombre de places en gairebé un 30%, i El Segre, que passa de 36-42 a 45 places.
Tanmateix, s'observa que es produeix un increment del nombre total de places, que contrasta amb la disminució del nombre d'intervencions del sistema de justícia juvenil adduïda pel Departament de Justícia, entre altres raons, per justificar les mesures. Les dades disponibles referides a la mitjana diària de menors internats als centres, en canvi, demostren una tendència descendent, però de caràcter molt lleu.
D'altra banda, l'experiència acumulada pel Síndic en aquest àmbit ha constatat situacions de sobreocupació en determinats centres, i aquestes dades es confirmen amb les visites que ha dut a terme el Síndic als centres durant l'any 2011 i 2012, per mitjà de les quals s'ha pogut observar que els centres Els Til·lers, Montilivi i Can Llupià estaven per damunt de la seva capacitat.
En definitiva, es constata que, a més del tancament de centres, les mesures proposades pel Departament de Justícia comporten un canvi en l'orientació del model, que es concreta en una reducció del nombre de centres i un increment de la capacitat dels ja existents, amb una concentració dels menors als centres Can Llupià, L'Alzina i El Segre, que augmenten el nombre de places de manera molt significativa.
Aquestes ampliacions, per l'increment de places que impliquen i per la forma en què es preveu de dur-les a terme, poden tenir un fort impacte en el tipus d'atenció que reben els menors i entren clarament en contradicció amb el model de justícia de menors que propugna la Convenció i el nostre marc normatiu, ja que s'allunyen de les recomanacions internacionals (que propugnen centres petits) perquè agrupen els menors en pocs centres de gran capacitat.
Així, les Regles de l'Assemblea General de les Nacions Unides per a la protecció dels menors privats de llibertat recomanen que ?el nombre de menors ingressats als centres tancats sigui prou reduït perquè el tractament pugui tenir caràcter individual?, i també que s'estableixin ?petits centres de detenció i s'integrin en l'entorn social, econòmic i cultural de la comunitat?.
D'altra banda, la Llei de justícia juvenil, quan regula els principis que han de regir l'activitat dels centres (art. 16), preveu que ?la vida en el centre ha de prendre com a referència la vida en llibertat, i ha de reduir al màxim els efectes negatius que l'internament pot comportar per als menors o els joves o per a les famílies respectives?.
Més enllà del model, la dimensió dels centres de justícia juvenil també té una incidència negativa en la intervenció educativa que es duu a terme amb els menors i en el caràcter individualitzat que ha de tenir, tal com estableix la Llei 27/2001, de justícia juvenil.
Aquest caràcter individualitzat de la intervenció pot quedar afectat per la grandària dels centres, encara que es mantingui la ràtio de professionals, ja que l'atenció individualitzada es contraposa a la massificació i ha de permetre la relació afectiva i educativa amb els menors i joves perquè es puguin reinserir.
L'increment de places previst en alguns centres també afecta negativament el dret a la intimitat dels menors, ja que, si bé ha de comptar amb un increment correlatiu del nombre de professionals, és previst que es dugui a terme augmentant el nombre de menors i joves en els espais ja existents.
En el cas del centre Can Llupià es va informar el Síndic que el centre havia estat dissenyat per a una capacitat que duplica l'actual, però durant la visita del Síndic es va poder observar que aquest augment de capacitat es duu a terme duplicant el nombre de menors i joves que ocupen les habitacions, que passen de dos nois a quatre, mitjançant la utilització de lliteres.
L'espai disponible no sembla suficient des del punt de vista del dret a la intimitat i a tenir un espai propi i les seves pertinences, tenint en compte que els menors i els joves resideixen al centre i hi poden fer llargues estades, en funció de la mesura establerta judicialment, que pot ser d'anys.
En aquest sentit, el Síndic recorda que el marc normatiu vigent reconeix als menors el dret a la intimitat en totes les situacions, i les recomanacions formulades per les Regles de les Nacions Unides per a la protecció dels menors privats de llibertat estableixen que el disseny dels centres de justícia juvenil ha de tenir degudament en compte la necessitat d'intimitat de l'infant, i també estableixen que els locals per dormir han de consistir en dormitoris per a petits grups o dormitoris individuals, tenint presents les normes del lloc.
En compliment d'aquesta previsió, el Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, estableix que ?el menor internat ocupa, com a norma general, una habitació individual?.
Finalment, també cal fer esment de l'impacte que l'increment de nois en un mateix espai físic pot comportar en el clima i el funcionament dels centres. La reforma proposada implica duplicar o incrementar en un terç la població de centres que ja estan en funcionament, sense un increment de l'espai físic. La major concentració d'adolescents i joves pot obligar a adoptar més mesures de seguretat i, en aquest sentit, fer que l'objectiu de seguretat prevalgui respecte d'una contenció més educativa i el principi de similitud amb la vida quotidiana que ha de regir els centres.
Per això, el Síndic ha recomanat al Departament de Justícia:
1. Que se suspengui la decisió de tancar el centre Els Til·lers i de reduir les places al centre Montilivi, mentre no es pugui fer efectiva la creació de nous centres o la realització de les millores considerades necessàries en l'estructura d'aquests.
2. Que es reconsideri la decisió d'ampliar la capacitat dels centres educatius de menors del Departament de Justícia Can Llupià, El Segre i L'Alzina, de manera que aquests puguin mantenir la seva capacitat actual.
3. Que es mantingui l'impuls als programes de medi obert i de mediació per prevenir la reincidència.
4. Que es garanteixi el caràcter educatiu individualitzat de la intervenció amb els menors en centres, mitjançant l'adopció dels requisits que ho faciliten, referits a:
- la dimensió dels centres: la individuació de l'atenció en un centre està directament relacionada amb el nombre de residents. Malgrat que l'Administració garanteix l'augment de l'equip educatiu en proporció a l'increment de nois als centres on seran traslladats, aquesta mesura, en si mateixa, no evita la massificació ni les limitacions que imposa. En aquest sentit, cal fer constar que la massificació és un obstacle per a l'atenció individualitzada.
- el model organitzatiu: estretament relacionat amb l'anterior, l'organització del centre de menys dimensions permet un tracte afectiu i personalitzat als interns, elements indispensables en un procés de reinserció educativa, i més especialment en el cas dels adolescents i joves, la personalitat dels quals es troba en desenvolupament i sovint requereix un tracte que conciliï la fermesa de les normes amb la flexibilitat de la personalització.
- el dret a la intimitat dels menors: relacionat amb la possibilitat de gaudir d'espais propis, tant físics com temporals, i de no estar ni ells ni els seus objectes exposats a tothora a la vista dels altres.