El promotor exposa la seva disconformitat amb la resposta rebuda per part de la Gerència Territorial de Barcelona Nord del Departament de Justícia en un assumpte relatiu a l'avançament dels seus honoraris professionals.
La persona interessada informa que va fer un peritatge judicial en relació amb un procediment tramitat en un jutjat d'instrucció de Mataró. Malgrat no haver-hi resolució ferma, atès que es tractava d'un peritatge que comportava un alt cost i tenint en compte la dilació del procediment esmentat per la seva complexa tramitació, en data 5 de maig de 2009 va presentar un escrit davant la Gerència Territorial de Barcelona Nord en què sol·licitava el pagament avançat dels seus honoraris professionals. La Gerència li va contestar que per tal de valorar l'avançament que sol·licitava s'havien adreçat a la secretària judicial del jutjat per tal que, d'acord amb la Circular 2/2003 de 23 d'abril, relativa al pagament dels peritatges judicials, justifiqués la necessitat d'aquest pagament avançat.
D'altra banda, la secretària judicial va respondre a l'escrit que la Gerència li va adreçar tot contestant que deixava a criteri de la Gerència la decisió de la conveniència del pagament esmentat.
La persona interessada informa que ha rebut un darrer escrit de la Gerència Territorial en què se li comunica textualment que "a manca de la justificació requerida per la Circular 2/2003, no es podrà donar tràmit a l'avançament del pagament".
El Departament de Justícia comunica els motius pels quals no s'ha tramitat l'avançament del pagament esmentat. En vista de les raons que s'assenyalen i de la informació facilitada per la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, destaca la cronologia de fets següent:
1. En data 17 de novembre de 1999, el promotor va acceptar el càrrec de pèrit judicial en unes diligències prèvies.
2. En data 23 de març de 2000, el jutjat d'instrucció número 3 de Mataró li va requerir que aportés l'informe pericial encarregat, que va presentar el mes d'abril i que constava de disset folis més sis de documentació. El promotor el va ratificar en data 10 de maig de 2000.
3. En data 8 de juny de 2000 el promotor va presentar una factura per un import d'1.449.000 de pessetes.
4. En data 21 de novembre de 2002, es va dictar una interlocutòria d'aquest procediment abreujat.
5. En data 20 de setembre de 2005 es va dictar la interlocutòria d'obertura de judici oral.
6. En data 30 d'abril de 2009, la persona interessada va sol·licitar a la Gerència Territorial de Barcelona Nord el pagament avançat del seus honoraris professionals, tot i no haver-hi resolució ferma, atès l'alt cost del peritatge i la dilació en el procediment com a conseqüència de la seva complexa tramitació i la pluralitat de parts.
7. En data 11 de maig de 2009, el Servei de Suport Judicial de la Gerència va sol·licitar a la secretària judicial del jutjat d'instrucció 3 de Mataró que justifiqués, mitjançant un informe raonat, la necessitat de fer un pagament avançat.
8. En data 25 de juny de 2009, la secretària va respondre a la Gerència que si bé reconeixia la dilació en el procediment, ateses la seva complexa tramitació i la pluralitat de parts, a falta d'un pronunciament sobre les costes processals, deixava a criteri de la Gerència decidir sobre la conveniència del pagament avançat.
9. En data 29 de juliol de 2009, el Servei de Suport Judicial va comunicar al promotor que, atesa la manca d'un informe raonat per part de la secretària judicial, no es podia tramitar l'avançament del pagament, d'acord amb la Circular 2/2003, de la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia, relativa al pagament dels peritatges judicials.
10. En data 28 de juny de 2010, es va acordar la remissió de la causa al jutjat penal corresponent pel seu enjudiciament.
D'altra banda i d'acord amb la normativa aplicable en aquest cas, el Síndic posa en relleu el següent:
La Circular 2/2003 esmentada estableix que el moment en què el Departament de Justícia s'ha de fer càrrec del peritatge, com a regla general i quan els peritatges els duguin a terme pèrits privats, és quan sigui ferma la sentència en el procediment. Tanmateix i amb caràcter excepcional, l'apartat 2 de la instrucció cinquena de la Circular preveu que se'n pugui avançar el pagament, entre altres supòsits, quan es tracti de peritatges de complexitat especial i d'un cost alt, sempre que el secretari judicial així ho justifiqui mitjançant un informe raonat i que la gerència o subdirecció general territorial corresponent ho consideri convenient, atès el contingut de l'informe esmentat.
Davant d'aquesta previsió normativa, correspon al secretari judicial informar a favor o en contra de la petició de pagament avançat del peritatge judicial. Alhora, s'exigeix que la gerència o la subdirecció general territorial corresponent consideri convenient el pagament avançat en vista del contingut de l'informe que elabori el secretari judicial.
Es constata, doncs, que el resultat, tant si existeix l'informe favorable al pagament avançat com si no existeix, pot ser el mateix, ja que en última instància es deixa a criteri del Departament de Justícia valorar si es fa o no el pagament esmentat.
A tall d'exemple, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya informa que el mateix pèrit, promotor de la queixa, en data 29 de juny de 2010, va fer un altre peritatge a petició del jutjat d'instrucció 6 de Rubí, en què malgrat que l'informe de la secretaria judicial reconeixia la complexitat del dictamen emès, el Servei de Suport de la Gerència Territorial de Barcelona Nord del Departament de Justícia va denegar al pèrit qualsevol quantitat en concepte de pagament avançat.
En vista d'aquesta actitud, el Síndic entén que amb aquesta manera de procedir es corre el perill que els anomenats pagaments avançats dels peritatges siguin pràcticament inexistents.
Pel que fa a aquest cas concret, amb relació a la negativa de la secretària judicial d'emetre l'informe, d'acord amb la Circular 2/2003, aquesta addueix manca de coneixements tècnics específics per valorar el peritatge realitzat. Alhora, addueix que ni tan sols estava adscrita al jutjat d'instrucció 3 de Mataró en la data en què es va portar a terme l'informe pericial i d'aquí que no pugui entrar a valorar ni justificar l'elevat import en què xifra l'enginyer industrial els seus honoraris (11.750 euros, més IVA).
En vista de les raons per les quals la secretària judicial s'absté d'emetre informe, basant-se especialment en la complexitat tècnica de la qüestió, el Tribunal Superior de Justícia no ha adoptat cap decisió que impliqui fer una valoració de l'actuació de la secretària judicial.
Així doncs, davant la negativa de la secretària judicial del jutjat d'instrucció 3 de Mataró d'emetre informe, el Síndic entén que el Departament de Justícia hauria de prendre alguna decisió que substituís la inactivitat de la secretària judicial, atès que la manca de resolució d'aquesta situació està privant la persona interessada d'un dels drets que té com a pèrit judicial.
D'altra banda, la manca de resolució d'aquest cas no sembla la desitjada per l'Ordre de 17 de setembre de 2009, que en el preàmbul diu que per tal de millorar la prestació del servei i, alhora, conjugar els interessos legítims dels pèrits i l'obligació de l'Administració d'utilitzar els recursos públics disponibles de la manera més eficient possible, s'ha decidit ampliar el ventall dels peritatges judicials susceptibles de pagament avançat i fer-ho extensiu a tots els peritatges, amb independència de l'ordre jurisdiccional en què es practiquin, el cost dels quals pugui correspondre al Departament de Justícia.
Així mateix, la manca de resolució d'aquest cas va en contra del principal objectiu d'aquesta Ordre, que és doble: d'una banda, garantir la prestació del servei de peritatges quan aquests hagin de ser a càrrec de l'Administració; i, de l'altra, garantir als professionals el cobrament de la seva tasca sense necessitat d'esperar que finalitzi el procediment judicial.
Finalment, si bé el Departament de Justícia ha donat resposta escrita a les qüestions que sobre aquesta qüestió ha plantejat la persona interessada, la falta d'una decisió administrativa sobre aquesta qüestió impedeix a aquesta persona poder exercir els seus drets davant l'Administració.
D'acord amb el que s'ha exposat, el Síndic suggereix que s'adoptin les mesures adients per tal de desblocar aquesta situació sense més demora i que s'aprovi o es denegui motivadament la petició de pagament avançat efectuada pel pèrit promotor de la queixa en data 30 d'abril de 2009.