El Consell Comarcal de l'Anoia exposa que a aquesta família se'ls podrà concedir l'ajut sempre que el Departament d'Ensenyament faci l'augment en la partida extraordinària d'ajuts als consells comarcals.
D'acord amb aquesta informació, el Síndic s'adreça al Departament d'Ensenyament per conèixer si té previst atorgar aquesta partida extraordinària.
Un cop rebuda la resposta, el Síndic formula les consideracions següents:
1. En el marc de l'Informe extraordinari sobre la provisió i l'accés als serveis de transport i menjador escolars presentat al Parlament de Catalunya l'any 2010, el Síndic va denunciar explícitament dèficits de provisió gratuïta (o quasi gratuïta) del servei de menjador escolar existent a Catalunya per part de famílies que parteixen d'una situació socioeconòmica precària i que no compleixen les condicions previstes en les convocatòries de beques de menjador que promouen els consells comarcals amb finançament, parcialment o totalment, del Departament d'Ensenyament.
L'Informe extraordinari esmentat exposava que els ajuts de menjador escolar tenen un dèficit de cobertura significatiu, que convé combatre per garantir l'accés equitatiu a aquest servei educatiu.
Així, segons les informacions aportades pel Departament d'Ensenyament el mes d'octubre de 2010, per corregir aquest dèficit de cobertura, la partida pressupostària destinada als ajuts individuals de menjador escolar va experimentar un increment molt important entre els cursos 2006/2007 i 2009/2010, de poc més de 20 milions d'euros a més de 40 milions d'euros. Aquest increment de la despesa va permetre augmentar en més de 30.000 el nombre de beneficiaris durant aquest període, en més d'un 3% el percentatge de cobertura sobre el conjunt d'alumnat, i en més d'un 12% el percentatge de cobertura sobre l'alumnat en situació de risc de pobresa.
De tota manera, i malgrat aquest augment de la partida pressupostària, el Síndic va instar l'Administració educativa a valorar si la inversió corresponent al curs 2009/2010 era suficient per donar resposta a les necessitats existents.
2. Les dades evolutives sobre pobresa relativa fetes públiques per l'Institut d'Estadística de Catalunya a la fi de l'any 2010 evidencien que la infància representa el grup d'edat que més ha vist augmentada la seva precarietat econòmica per efecte de la crisi econòmica.
En aquest sentit, l'ordenament jurídic estableix que els alumnes han de poder accedir en igualtat d'oportunitats a les activitats i als serveis que s'organitzen a cadascun dels centres. Les famílies que pateixen situacions de precarietat econòmica, doncs, no haurien de veure's limitades en l'accés a aquestes activitats i aquests serveis. La mateixa Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, disposa a l'article 6 que les administracions públiques han de facilitar l'accés en condicions d'equitat a les activitats complementàries, i també als serveis escolars de menjador i transport durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments declarats gratuïts, i han d'oferir, entre altres, ajuts als alumnes amb necessitats educatives específiques reconegudes condicionades al nivell de renda familiar (entre altres factors).
Segons les dades aportades pel Departament d'Ensenyament el mes de febrer de 2010, però, en el curs 2010/2011 la despesa que aquesta administració ha destinat als ajuts de menjador escolar no obligatori ha minorat en quasi 12 milions d'euros respecte al curs anterior (sense comptar les dades del Consorci d'Educació de Barcelona), arran de la reducció de la partida pressupostària extraordinària. En valors relatius, la partida pressupostària s'ha reduït en un 33%. En altres paraules, doncs, hi ha un context d'increment de les necessitats socioeconòmiques de les famílies, i també de decrement de la despesa que el Departament d'Ensenyament destina als ajuts de menjador escolar.
3. Les queixes rebudes pel Síndic han permès constatar l'impacte negatiu d'aquesta reducció de la dotació pressupostària sobre els nivells de cobertura. Aquest és el cas, per exemple, de l'accés als ajuts de menjador escolar a la comarca del Vallès Occidental.
A més, d'una banda, en els darrers cinc anys el nombre de sol·licituds ha passat de les quasi 6.000 a inici del període, a les més de 12.000 corresponents al curs 2010/2011; i de l'altra, la concessió d'ajuts de menjador ha augmentat de manera sostinguda entre els cursos 2006/2007 i 2009/2010, especialment en aquest darrer, amb un 54%, arran del gran increment experimentat per l'aportació del Departament d'Ensenyament. No obstant això, i malgrat l'augment de les sol·licituds, l'atorgament d'ajuts ha decrescut en un 12% durant el curs 2010/2011. Aquest decrement s'explica fonamentalment per la disminució experimentada durant el curs 2010/2011 en la dotació pressupostària atorgada pel Departament d'Ensenyament al Consell Comarcal del Vallès Occidental.
Fetes aquestes consideracions, el Síndic demana que el Departament d'Ensenyament no redueixi el finançament dels ajuts respecte al curs anterior, i suggereix que es mantingui l'increment de la partida extraordinària de menjador escolar no obligatori de 15 milions d'euros corresponent al curs 2009/2010 a l'actual curs 2010/2011.
Malgrat ser un període de contenció de la despesa pública per efecte de la crisi econòmica, el Síndic insisteix que les restriccions pressupostàries no afectin l'àmbit de la infància, i menys encara la infància en situació de risc de pobresa.
En el darrer informe del Consell Comarcal de l'Anoia relatiu a aquesta queixa, l'Administració comarcal reitera que la partida pressupostària disponible no va ser suficient per donar cobertura a l'alumnat de famílies que es trobaven en la situació socioeconòmica de la persona interessada, i que els serveis socials no van aportar a l'administració comarcal cap informe específic segons el qual aquesta família en concret fos considerada família de risc.
Atès que el Síndic té oberta una actuació d'ofici per fer el seguiment de l'informe extraordinari sobre l'accés i la provisió dels serveis de transport i menjador escolars a Catalunya, en el marc d'aquesta actuació d'ofici continuarà insistint en la necessitat que el Departament d'Ensenyament ampliï la partida pressupostària que transfereix als consells comarcals.