La promotora de la queixa exposa que el seu fill no ha estat admès al casal d'estiu del 2011 que organitza l'Ajuntament de Vilassar de Mar per causa de la discapacitat que pateix (síndrome de Down).
La mare de l'infant exposa que el seu fill ha cursat gran part de la seva educació al municipi de Vilassar de Mar, inclosa l'escola bressol, i que no ha tingut mai cap problema. L'infant també ha assistit cada any al casal d'estiu de l'Ajuntament, però aquest any va ser informada que no hi podia assistir per causa de la discapacitat que pateix.
Segons la persona interessada, la solució que se li ha ofert ha estat fer-se càrrec del cost del monitor, de 1300 euros, que s'afegiria als més de 500 euros que costa el casal. Altrament, se li ha recomanat "portar-lo a un casal de persones amb disminució".
En vista d'aquesta informació, i sens perjudici d'estudiar qualsevol nova informació que li faci arribar l'Ajuntament de Vilassar de Mar, el Síndic assenyala que la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants estableix a l'article 2 que els estats han de respectar i assegurar els drets dels infants sense cap mena de discriminació, independentment de la seva incapacitat física, el naixement o qualsevol altra condició de l'infant o dels seus pares.
Aquesta convenció ha estat ratificada per l'estat espanyol i forma part del nostre ordenament intern. També en aquest sentit, la Llei 14/2010, del 27 de maig, sobre els drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, estableix en l'article 9 que els poders públics han de garantir el principi d'igualtat i eliminar qualsevol discriminació a infants o adolescents per raó entre altres de condicions físiques, psíquiques o sensorials.
A banda de la prohibició general de discriminació, el nostre ordenament presta una atenció específica als infants amb discapacitat, i estableix l'obligació d'adoptar mesures per evitar-los qualsevol forma de discriminació i reconeix el seu dret a assolir el màxim desenvolupament i a participar en la vida social i, de forma especial, en les activitats de lleure.
En aquest sentit, més enllà de la prohibició de qualsevol discriminació, l'ordenament vigent obliga l'Administració a adoptar mesures de discriminació positiva en relació amb els infants que pateixen discapacitat per assegurar el seu dret a aconseguir la màxima integració social i desenvolupament individual possibles, inclòs el desenvolupament cultural, que els reconeix la Convenció en l'article 23.
Així, l'apartat segon de l'article 9 de la Llei 14/2010 obliga els poders públics a identificar d'una manera activa els infants o els adolescents que individualment o en grup requereixen l'adopció de mesures protectores especials per reduir o eliminar factors de discriminació.
Així mateix, l'article 42 de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats de la infància fa referència al seu dret a gaudir d'una vida en igualtat d'oportunitats i que se'ls faciliti la participació activa en la comunitat.
Finalment, també la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, en l'article 41, preveu que les administracions han d'establir mesures de foment per a garantir que tots els alumnes puguin participar en les activitats d'educació en el lleure en condicions d'equitat, sense discriminació per raons de discapacitat.
Cal assenyalar finalment que, segons la informació que facilita la persona interessada, el seu fill havia participat en aquest casal en cursos anteriors sense que consti l'existència de dificultats de cap tipus, per la qual cosa no sembla possible adduir l'existència de raons objectives i raonables que justifiquin la decisió d'inadmetre l'alumne, a banda de la seva condició de discapacitat, raó expressada a la seva mare.
Per tot això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Vilassar de Mar que adopti les mesures necessàries perquè l'infant en qüestió pugui ser admès al casal d'estiu municipal en les mateixes condicions que la resta d'infants.
En la seva resposta, l'Ajuntament assenyala, entre altres qüestions, que la valoració general va ser que el casal, tant per la seva organització, com pel contingut educatiu, com per la tipologia d'activitats, no donava resposta a les necessitats educatives de l'infant, igual com passa amb altres infants, ja que no podia seguir les activitats programades i reiterades vegades manifestava que volia anar a casa i havia intentat fugir del servei. També assenyalava que els monitors no tenen la formació ni l'experiència suficients per cobrir les necessitats educatives que té el fill de la promotora, que diàriament té un vetllador a l'escola, i per tant no es podia cobrir les seves necessitats educatives.
El Síndic valora positivament els esforços que fa l'Ajuntament per al suport a aquesta família, i entén les dificultats que pot generar l'atenció educativa d'aquest infant. Tot i això, també considera que el criteri principal que cal tenir en compte en la decisió sobre l'admissió de l'infant hauria de ser l'interès d'aquest, que hauria de poder prevaldre davant d'altres consideracions.
Finalment, l'accés d'aquest infant queda condicionat al fet que la seva família disposi dels recursos suficients per fer front a la despesa del vetllador. Tanmateix, segons la informació facilitada per l'Ajuntament, la família ha estat perceptora de diversos ajuts familiars, per la qual cosa s'entén que no disposa dels recursos necessaris per fer front a la despesa de vetllador.
Per tant, el Síndic considera que caldria fer l'esforç de trobar una solució alternativa que no exclogui aquest infant del casal d'estiu, ja sigui per causa de la seva discapacitat o de la manca de recursos econòmics, tot entenent que hauria de prevaldre el seu dret a participar activament en la comunitat i assolir el màxim desenvolupament.