La promotora de la queixa, àvia paterna i guardadora d'un infant, manifesta la seva disconformitat amb el cessament per part de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) de les mesures de protecció envers l'infant i del seguiment que comporten.
Concretament, es queixa, d'una banda, que ha estat informada que la DGAIA ?deixa el cas? per manca de risc aparent, la qual cosa comporta que la mare i el pare tenen els mateixos drets sobre l'infant, amb el risc que la mare se l'emporti al seu país d'origen, l'Equador; i de l'altra, que el cessament de mesures s'ha adoptat amb anterioritat a la resolució judicial de la denúncia pels presumptes maltractaments de la mare i el seu company a l'infant l'any 2009, respecte de la qual no s'ha dut a terme encara el judici.
Segons la persona interessada, la mateixa DGAIA ha exposat que hi ha un buit legal en el qual la mare podria lluitar per obtenir la custòdia de l'infant o fer-li visites, amb el risc que se l'endugués a l'Equador, amenaça que ja ha fet en diverses ocasions.
La DGAIA informa que tant l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA) de Sabadell (que fa el seguiment del pare) com el del Baix Llobregat (que fa el seguiment de la mare) valoren que la millor proposta de futur per a l'infant és el retorn de les funcions tutelars als progenitors. En aquest sentit, s'exposa que amb la resolució de tancament de tutela l'advocat del pare podrà sol·licitar al jutjat una modificació de mesures i la guarda del seu fill.
Un cop estudiada la informació rebuda, no s'observa una actuació irregular per part de la DGAIA en la resolució de cessament de les mesures de protecció, però això no obstant la situació en què queda l'infant planteja interrogants respecte a la garantia de la seva protecció mentre no es resol judicialment la qüestió de la seva guarda i el règim de visites.
Si bé és veritat que el cessament de la tutela administrativa possibilita al pare sol·licitar la guarda i custòdia, atesos els factors de risc que concorren en aquest cas el Síndic considera que és necessària una supervisió acurada de la situació.
Els maltractaments de què va ser víctima l'infant, independentment de la resolució judicial que recaigui sobre la responsabilitat penal d'aquests fets, van tenir lloc en el nucli familiar de la mare, que no ha canviat; i s'ha demostrat que la mare no va protegir el seu fill ni va facilitar-li atenció mèdica.
D'acord amb això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família, d'una banda, que s'asseguri que es fa un seguiment de la situació de l'infant mentre no hi ha hagi mesures judicials sobre la seva guarda i custòdia i sobre el règim de comunicacions amb la seva mare; i de l'altra, que la DGAIA es coordini amb les instàncies judicials per tal de garantir la protecció d'aquest infant.