La persona interessada es queixa de la manca de resposta a la sol·licitud d'inscripció al padró i explica que, verbalment, l'Ajuntament li ha avançat que no el poden empadronar, ja que no pot exhibir cap títol que legitimi l'ocupació de l'habitatge.
Cal assenyalar que l'Ajuntament té l'obligació de comprovar la veracitat de les dades consignades pels veïns a l'hora de sol·licitar la inscripció en el padró. Així ho recull l'article 59 del Reglament de població i demarcació territorial quan estableix que, per fer aquesta comprovació, l'ajuntament pot exigir la presentació del DNI, de la targeta de residència, del llibre de família o del títol que legitimi l'ocupació de l'habitatge o altres documents anàlegs. Tanmateix, cal tenir en compte que també es pot donar el cas en què no hi hagi cap tipus de documentació. Això succeeix quan es produeix l'ocupació, sense títol, d'una propietat aliena, sigui pública o privada, o quan els veïns viuen en infrahabitatges, com ara caravanes o barraques, o sense sostre.
En aquests casos, cal no perdre de vista que la funció del padró municipal és la de ser un registre administratiu en el qual han de constar els veïns del municipi. El registre ha de ser el més exacte possible, en tant que ha de reflectir la realitat del territori i, per tant, no es pot veure distorsionat per qüestions de naturalesa juridicoprivada.
La Resolució de 30 de gener de 2015, relativa a les instruccions tècniques sobre actualització del padró municipal d'habitants, estableix que el fet que l'ajuntament pugui exigir al veí que exhibeixi el títol que legitima l'ocupació de l'habitatge no li atorga facultats per jutjar qüestions de propietat o d'arrendaments urbans, sinó que té com a finalitat constituir un element de prova per acreditar que el veí habita al domicili indicat.
Amb relació a aquesta qüestió, el Síndic, amb motiu de l'actuació d'ofici 1375/2011, sobre els requisits per a l'empadronament previstos en ordenances municipals que es consideren contraris a l'ordenament vigent, va establir que ?el títol possessori no és un requisit per a la inscripció al padró, sinó només la via ordinària per acreditar la residència. I pel que fa a les persones sense domicili fix, l'ajuntament ha de comprovar l'efectiva residència al domicili al·legat per mitjà de la verificació que es faci a través dels serveis socials municipals.
En conseqüència, el Síndic recomana que les ordenances no incloguin l'exigència dels títols que legitimin l'ocupació de l'habitatge com un requisit per poder formalitzar la inscripció en el padró municipal d'habitants.?
Així doncs, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que dugui a terme les gestions oportunes per verificar que el promotor de la queixa viu al domicili que ha consignat en la sol·licitud i, si es confirma, se l'inscrigui en el padró municipal d'habitants, sens perjudici de les actuacions que els serveis socials puguin dur a terme per estudiar la problemàtica de la persona interessada.