Els pares d'un menor mostren la seva preocupació per la seva manca de progressió en l’aprenentatge. L'alumne té assignada una vetlladora durant la tarda en horari lectiu, però consideren que hauria de tenir una educadora. Exposen que el Departament d'Educació els ha respost que per a un nen sol no és possible que el suport de l'aprenentatge el dugui a terme una educadora. El seu fill cursa quart de primària, i la mestra, sense els recursos adequats, no pot oferir-li l'atenció i fer el seguiment adequats.
La seva escola anterior de Vilanova i la Geltrú disposava d'aules a part d'educació especial.
Al principi d'assistir al centre d’educació infantil i primària Margalló, com que va formar part d’una prova pilot, se li va assignar una sèrie de recursos com psicòleg, logopeda, i aula d'educació especial. Però al segon any d'estar-hi ja no va gaudir del recurs de logopeda del centre de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA) perquè no era sord i perquè com a discapacitat no l’hi corresponia.
Actualment, al matí acudeix a l'escola d’educació especial (EEE) Espiga de Vilafranca del Penedès, i allà se li ensenyen llenguatges alternatius. Les persones interessades addueixen que, en teoria, el Departament d'Educació opta per la inclusió escolar però, a la pràctica, les respostes que reben recomanen que optin per l'escolarització especial.
Després d'estudiar tota la informació, el Síndic fa les consideracions següents: El que es tracta en aquest cas és si l'atenció que rep l'alumne és prou especialitzada i ofereix la freqüència necessària per aconseguir millorar les seves capacitats. Si bé s'afirma que s'ha establert l'adaptació curricular individualitzada i les hores d'atenció convenients, s'observa que de diverses respostes rebudes referents a aquesta queixa que les persones interessades exposen, es desprèn que l'atenció que es dóna a l’infant es fa "segons els recursos disponibles". La manca d'assignació d'un logopeda a l'escola ordinària amb qui pugui treballar el llenguatge no permet desenvolupar les potencialitats de l'alumne, i d’aquesta manera es veu afectada la seva autonomia. Amb tot, es tracta d'un infant que no parla per les dificultats que té a l’hora d’utilitzar el llenguatge oral per comunicar-se i sol·licitar ajut quan ho necessita. D’altra banda, els pares consideren que malgrat que l'atenció que ofereix la vetlladora assignada actualment és bona, hauria de ser un educador o una educadora qui assistís el seu fill.
En els darrers informes anuals, el Síndic ha advertit el Departament d'Educació sobre la necessitat d'invertir més recursos i més esforços de planificació per atendre les necessitats educatives especials de l'alumnat. En els darrers temps, s'han produït avenços significatius, però els dèficits existents en aquest àmbit encara són importants, i és necessari que les administracions implicades elaborin un nou pla director de l'educació especial.
Pel que fa al suport escolar de l'alumne, la manca de provisió d'un auxiliar d'educació especial en les sortides escolars fora del centre impedeix que l’alumne pugui participar en aquestes activitats de manera normalitzada i en igualtat d'oportunitats que la resta d'alumnat, contràriament al que preveuen els principis de normalització, d'inclusió i de no-discriminació. Des del Departament d'Educació s'han d'exhaurir totes les possibilitats d'intervenció abans d'impedir que l'alumne pugui fer ús de les activitats escolars, encara que sigui en horari no lectiu. S'agraeix la consideració de la presència i l’acompanyament d'un vetllador o una vetlladora, ja que amplia les possibilitats de participació normalitzada dels alumnes amb necessitats educatives especials en les diverses activitats que organitza l'escola.
La queixa rebuda constata que els principis de normalització, d'integració i de personalització, propis d'una educació inclusiva i que inspiren la Convenció sobre els drets de l'infant, la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i la normativa en matèria d'educació, encara no s'acompleixen plenament.
Per tant, el Síndic suggereix, en primer lloc, respondre cadascuna de les consideracions esmentades més amunt, en el sentit de valorar si l'atenció que rep l'alumne és prou especialitzada i ofereix la freqüència necessària per aconseguir millorar les seves capacitats; en segon lloc, valorar l'atenció logopeda especialitzada de l'escola ordinària pel que fa a l'aprenentatge de la parla d'aquest alumne; i, en tercer lloc, valorar la conveniència de l'atenció de l'alumne per part d'una educadora.