Un cop rebut l'informe municipal sol·licitat, el Síndic demana informació del resultat del procés de baixa d'ofici del padró habitants. Recorda, així mateix, la necessitat de comunicar el resultat d'aquest procediment al Departament d'Educació, per tal que adopti les mesures oportunes en matèria d'admissió al sistema educatiu.
D'altra banda, i encara que el regidor d'Educació s'hagi reunit amb la persona interessada, fet que constata la voluntat d'informar, el Síndic demana que, encara que sigui per una qüestió formal, es respongui per escrit la instància presentada pel promotor. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix la conveniència de respondre de la mateixa forma les instàncies presentades per les persones interessades. La persona interessada va presentar un escrit de queixa, i més enllà de les entrevistes mantingudes, l'Administració també ha de respondre per escrit a aquesta instància.
En haver donat resposta escrita a la persona interessada, el Síndic considera el suggeriment com a acceptat per part de la corporació local.
Així mateix, a través dels informes rebuts de l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, s'ha pogut saber que hi ha alumnat admès al centre que està sent objecte d'investigació després d'unes denúncies fetes durant el darrer procés d'admissió.
La persona interessada aporta un escrit adreçat a la Inspecció de zona sobre l'existència d'irregularitats, encara que no formula cap denúncia específica sobre cap alumne inadequadament admès. També exposa que té resposta del Departament d'Educació sobre aquest assumpte.
Atesa aquesta informació, el Síndic suggereix al Departament d'Educació que tingui present les actuacions que està duent a terme l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, per si convingués revisar la relació d'alumnat admès.
El Departament d'Educació tramet, en resposta, un informe relatiu a les queixes referents als falsos empadronaments al municipi en els processos d'admissió corresponents als cursos 2008/2009 i 2009/2010, però queden per aclarir les irregularitats detectades en el cas d'un alumne, ja que la resolució del cas no s'ajusta a allò que preveu la normativa d'admissió.
Malgrat les irregularitats detectades per l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, el Departament d'Educació no dóna de baixa l'alumne del centre, perquè la notificació d'aquest departament es va fer un cop iniciat el curs i perquè l'Ajuntament no ha pogut aportar com a fet jurídic documentat la baixa fefaent del padró, certificació o decret de l'alcaldia, ni ha emès cap certificació que acrediti el frau esmentat, motiu pel qual els Serveis Territorials no han pogut iniciar l'expedient administratiu corresponent en aplicació del que disposa la normativa reguladora.
Pel que fa al primer motiu, el Síndic recorda al Departament d'Educació que la Resolució EDU/553/2009, de 2 de març, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres educatius per al curs 2009/2010 en els ensenyaments sufragats amb fons públics d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària obligatòria, de batxillerat, de formació professional, artístics, d'esports, d'idiomes o de formació de persones adultes, exposa en l'article 5.8 que "la falsedat o el frau en les dades aportades comporta la invalidació dels drets de prioritat que puguin correspondre. Si la falsedat o el frau es constata un cop iniciat el curs, l'alumnat perd el dret a la plaça i ha de participar en el següent procés de preinscripció i matrícula. El Departament d'Educació ha de comunicar a l'autoritat competent aquest fet per tal que aquesta adopti les mesures oportunes en relació amb la responsabilitat en què el sol·licitant hagi pogut incórrer". Per tant, el Síndic no comparteix que l'inici del curs escolar suposi un impediment per aplicar allò que la normativa ja preveu per a aquests casos.
Pel que fa al segon motiu, el Síndic recorda al Departament d'Educació que l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs ja ha informat l'Administració educativa que l'alumne esmentat no es troba empadronat al domicili al·legat a efectes de proximitat, i que aquesta baixa ha estat per iniciativa de la família denunciada. Per aquest motiu, suggereix que el Departament d'Educació, atesa la responsabilitat que té a l'hora de garantir l'equitat en el procés d'admissió, sol·liciti a l'Administració local que trameti documentació sobre la baixa fefaent d'aquest alumne del padró o un decret d'alcaldia sobre la baixa padronal.
Amb tot, manifesta al Departament d'Educació que aquesta institució considera que es tracta d'un frau per part de la família a fi de poder accedir a l'escola desitjada, per la qual cosa convé aplicar el que preveuen l'article 6.4 del Decret 75/2007, d'admissió d'alumnat, i l'article 5.8 de la Resolució EDU/553/2009, que desplega el Decret anterior.
Sobre l'últim cas denunciat, el Departament d'Educació no accepta la resolució formulada pel Síndic, perquè entén que requereix de l'Ajuntament un document acreditatiu del fet que en la data de finalització del termini de sol·licitud de preinscripció l'alumne denunciat, tot i estar empadronat, residia en un altre domicili.
El Síndic creu que el problema rau en el fet que el Departament d'Educació sol·licita als ajuntaments que demostrin una situació ja passada que no la funció de demostrar la situació present, d'acord amb el que preveu la normativa de règim local. I això acaba provocant, com succeeix en el cas objecte de queixa, que els casos de frau en l'empadronament que es donen de baixa després del procés de preinscripció romanguin sense resoldre.
En vista d'aquest fet, i després d'haver estudiat novament aquest assumpte, el Síndic trasllada al Departament d'Educació les consideracions següents, fetes també en la resolució de la queixa 03727/07:
1. En els darrers anys, el Síndic ha anat rebent nombroses queixes durant els processos d'admissió d'alumnat sobre presumptes irregularitats comeses per determinades famílies que al·leguen, a efectes de barem, circumstàncies que presumptament són falses. La majoria d'aquestes queixes fa referència als anomenats "falsos" empadronaments.
L'abordatge d'aquesta problemàtica té una doble importància: d'una banda, les administracions educatives han de vetllar per garantir que el procés d'admissió es desenvolupa en condicions d'igualtat d'oportunitats, i el frau representa una vulneració d'aquest principi rector del nostre sistema educatiu; i, d'altra banda, darrera d'aquestes pràctiques fraudulentes, sovint s'hi amaguen processos de fugida de famílies de determinats centres del mateix territori de residència, generalment estigmatitzats com a conseqüència d'una composició social poc heterogènia amb una elevada concentració d'alumnat amb necessitats educatives específiques, de manera que l'existència d'aquests fraus contribueixen a reproduir el fenomen de la segregació escolar.
Precisament, en el marc dels darrers informes anuals, i també de l'informe extraordinari "La segregació escolar a Catalunya", presentat l'any 2008 al Parlament de Catalunya, el Síndic de Greuges s'ha ocupat de constatar diversos aspectes que cal millorar, com ara:
- El grau de comprovació del domicili habitual dels alumnes per part dels ajuntaments, que no sempre és adequat, especialment quan es considera que l'aplicació dels criteris d'admissió d'alumnat correspon al Departament d'Educació, o quan l'actuació d'investigació es limita de vegades només a denúncies específiques, amb noms i cognoms dels alumnes que presumptament han falsejat l'empadronament, sense tenir present que davant de denúncies més genèriques també hi ha formes i instruments per detectar i esclarir casos de possible frau (per exemple, a través de les dates de moviments padronals o de la informació de les persones empadronades al domicili padronal).
- La interpretació dels resultats d'aquestes comprovacions, que, a criteri del Síndic, no sempre s'ajusta a norma; per exemple, quan l'empadronament en un domicili diferent al de residència no sempre és identificat pels ajuntaments com a situació irregular (com ara quan es fa a casa dels avis), de manera que la detecció d'aquestes situacions no sempre acaba amb la tramitació de la baixa del padró d'habitants.
- La celeritat de les diferents administracions que hi intervenen, i la seva coordinació, que no sempre contribueixen a garantir una resolució correcta de les presumptes irregularitats ja detectades, ja sigui quan l'ajuntament no actua amb rapidesa a l'hora de tramitar i notificar la baixa del registre padronal al Departament d'Educació, ja sigui quan l'Administració educativa, un cop ha rebut la notificació de la baixa, no actua amb prou diligència per donar de baixa del centre els alumnes implicats.
L'estudi d'aquestes queixes també va permetre constatar que el procediment per donar de baixa d'ofici una persona empadronada no facilitava aquesta celeritat. De fet, el procediment que determina l'article 72 del Reial decret 1690/1986, d'11 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de població i demarcació de les entitats locals, requereix que es comprovi l'incompliment dels requisits i, un cop comprovada aquesta circumstància, que es faci una audiència amb les persones implicades -que hauran de comunicar el lloc on viuen habitualment i sol·licitar per escrit l'alta en el padró municipal corresponent- i la tramitació de la sol·licitud d'alta. Si la persona interessada no estigués d'acord amb la baixa, aquesta només pot dur-se a terme amb un informe favorable del Consell d'Empadronament, organisme d'àmbit estatal. Segons el procediment establert, doncs, en cas de disconformitat per part de les persones interessades, l'Administració local no té temps suficient per resoldre les denúncies presentades abans que s'iniciï el curs escolar.
Davant d'aquesta realitat, el Síndic de Greuges va demanar al Departament d'Educació l'any 2008 que les instruccions que despleguen el decret d'admissió preveiessin un tractament excepcional per als casos en què els ajuntaments aporten informes sobre irregularitats en l'empadronament, però en què el procés de baixa d'un determinat alumne del padró no pot ser resolt abans de l'inici de curs per al qual ha estat admès.
Precisament, l'any 2009, el Departament d'Educació va informar que la Resolució EDU/553/2009, de 2 de març, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres educatius per al curs 2009/2010 en els ensenyaments sufragats amb fons públics d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària obligatòria, de batxillerat, de formació professional, artístics, d'esports, d'idiomes o de formació de persones adultes, establia en l'article 5.8 que "la falsedat o el frau en les dades aportades comporta la invalidació dels drets de prioritat que puguin correspondre. Si la falsedat o el frau es constata un cop iniciat el curs, l'alumnat perd el dret a la plaça i ha de participar en el següent procés de preinscripció i matrícula. El Departament d'Educació ha de comunicar a l'autoritat competent aquest fet per tal que aquesta adopti les mesures oportunes en relació amb la responsabilitat en què el sol·licitant hagi pogut incórrer".
En aquest sentit, el Síndic de Greuges valora positivament que, amb aquest canvi normatiu, el Departament d'Educació eviti que la dilació de la resolució dels procediments de baixa d'ofici del padró d'habitants pugui beneficiar les persones que cometin frau, i garanteix, encara que sigui un curs escolar més tard, la restitució dels drets vulnerats en el procés d'admissió d'alumnat.
2. En el marc d'aquests expedients de queixa, però, també s'ha pogut constatar que, malgrat el canvi normatiu, encara hi ha alguna feblesa en els procediments de control dels fraus, susceptible de millora, específicament en aquells casos de frau en què la família es dóna de baixa del padró just després d'haver formalitzat el procés de preinscripció i abans que l'Administració local incoï la baixa d'ofici.
En aquest sentit, el Departament exposa que en el cas que una persona cometi frau i es doni de baixa al padró municipal immediatament després d'haver conclòs el procés d'admissió, l'ajuntament ha d'emetre un decret o certificat pel qual es declari provat que en la data de finalització del termini de sol·licituds de preinscripció l'alumnat, tot i figurar inscrit en el padró municipal d'habitants, residia en un domicili diferent al declarat en la sol·licitud. I només en aquest cas l'Administració educativa pot iniciar el corresponent procediment administratiu per tal de deixar sense efecte els drets de prioritat obtinguts arran de la informació fraudulenta.
Després d'estudiar aquest assumpte, el Síndic considera que aquesta funció que el Departament d'Educació atribueix als ajuntaments no s'ajusta a les previsions recollides al Reial decret 1690/1986, i que estableix les obligacions en la gestió del padró municipal.
Si bé tenen el deure de mantenir actualitzat l'empadronament i de donar de baixa d'ofici per inscripció indeguda (o també d'alta d'ofici) les persones que no tinguin actualitzada la seva situació padronal, els ajuntaments no poden invalidar amb efectes retroactius una dada padronal, ni tenen el deure d'investigar si en el passat les dades padronals s'ajustaven a la realitat, i menys encara quan aquesta persona ja no està empadronada al municipi. Els ajuntaments, que custodien el padró d'habitants, poden certificar que en el present l'empadronament no s'ajusta a la residència real, després de les comprovacions corresponents, però no pas en el passat, si la persona interessada ja no hi està inscrita, entre altres motius perquè els instruments de comprovació projectats en el passat (visites al domicili per part de la Policia Local, per exemple) perden la capacitat per discriminar un empadronament fraudulent.
Davant d'aquesta circumstància, doncs, es constata la paradoxa que les persones que cometen frau i que formulen un moviment padronal just abans i just després del procés de preinscripció, encara més indicatiu de frau, poden evitar els mecanismes de control establerts per combatre les irregularitats en el procés d'admissió d'alumnat.
Per tant, per evitar aquestes fugides dels mecanismes de control, el Síndic suggereix que el Departament d'Educació incorpori en la normativa que desplega el decret d'admissió que, en cas de denúncia, i només en aquest cas, un moviment padronal realitzat abans d'iniciar el curs escolar en el qual l'alumnat ha estat admès comportarà la pèrdua dels punts de prioritat corresponents a efectes del procés d'admissió sempre que la persona denunciada no provi que durant el procés de preinscripció hi residia en realitat.
D'aquesta manera, s'evita que els ajuntaments hagin d'extralimitar-se en les seves funcions i es promou que una persona que fa un moviment padronal de baixa al domicili al·legat a efectes de proximitat just després d'haver iniciat el procés d'admissió, si ha estat denunciada, tingui el deure de demostrar que residia en el domicili al·legat en la sol·licitud de preinscripció.
En els casos de denúncies per frau de persones que estiguin donades de baixa abans d'iniciar el curs escolar, el Síndic considera que el Departament d'Educació, com a administració responsable en darrer terme de garantir l'equitat del procés d'admissió d'alumnat, ha d'assumir més protagonisme en aquest procés probatori de la residència real, amb el corresponent tràmit d'audiència, per exemple, a través de les comissions de garanties d'admissió. Per tant, no han de ser els ajuntaments les administracions responsables de certificar si el domicili padronal al·legat en el passat es corresponia amb la residència real en el passat.