El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb els models de zonificació única i d'adscripció única de centres de secundària al municipi de Figueres, especialment pels efectes que aquests models generen en les oportunitats de l'alumnat fill únic d'aconseguir plaça als centres sol·licitats en el procés d'admissió. Concretament, la persona interessada exposa que el seu fill s'haurà d'escolaritzar en un centre ubicat a diversos quilòmetres del seu domicili, atès que els centres més propers estan molt sol·licitats.
Els darrers anys, el Síndic de Greuges ha rebut nombroses queixes relacionades amb la presumpta discriminació dels fills únics (o dels fills amb germans no escolaritzats) en el procés d'admissió als centres de secundària.
El Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics a Catalunya, estableix en l'article 10 que ?quan un centre públic estigui adscrit a un altre centre públic, ambdós centres es consideren un centre únic pel que fa a l'aplicació del criteri d'admissió d'existència de germans matriculats al centre?.
L'aplicació d'aquesta normativa genera efectes poc comprensibles, aparentment de discriminació indirecta, com ara que els fills únics o els fills amb germans no escolaritzats tinguin menys oportunitats d'accedir als centres desitjats, en comparació amb els fills amb germans escolaritzats a centres adscrits.
Tot i això, el Síndic no considera necessàriament discriminatòria l'aplicació d'aquest criteri perquè entén que la norma, entre altres aspectes, persegueix fomentar la conciliació escolar i familiar.
Fetes aquestes consideracions, però, el Síndic de Greuges manifesta a les administracions educatives els efectes que genera en el cas dels municipis mitjans o grans amb més d'un institut un model d'adscripció en què tots els centres de primària estan adscrits a tots els centres de secundària. En aquests casos, i més encara quan hi ha desequilibris en els nivells de demanda dels centres, en què un institut acumula moltes vacants i l'altre concentra un excés de demanda, pot produir-se que els alumnes sense germans (o amb germans no escolaritzats) que resideixen lluny de l'institut amb vacants es vegin sistemàticament obligats a desplaçar-se, i no tinguin opcions reals d'escolaritzar-se a l'institut més proper, com hauria de ser desitjable.
Cal promoure, doncs, la conciliació de la vida escolar i familiar, per exemple, amb mesures com les de considerar com a centre únic els centres adscrits a efectes d'aplicació del criteri de germans al centre. No obstant això, no s'ha d'oblidar que un model de zona única amb tots els centres de primària adscrits als centres de secundària no és condició necessària per garantir aquestes facilitats de conciliació de la vida escolar i familiar.
En definitiva, en aquests casos, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament que estudiï, conjuntament amb la resta d'agents educatius implicats, els avantatges i els inconvenients dels models d'adscripció de centre, i també els avantatges i els inconvenients de models alternatius, per comprovar si obtenen millors resultats quant a l'equitat del procés.
En vista de la queixa presentada per la persona interessada, doncs, i atès que Figueres té desequilibris en el nivell de demanda dels instituts de secundària, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament que valori la idoneïtat d'un model d'adscripció única i d'un model de zona única a efectes de garantir l'equitat en l'admissió d'alumnat, també dels fills únics (o dels alumnes sense germans escolaritzats).
Fetes aquestes consideracions, convé exposar que en aquest cas concret la persona interessada té una dificultat addicional: que la seva filla procedeix d'una escola concertada, no adscrita a un centre de secundària públic. Això fa que l'alumnat procedent de centres de primària públics accedeixin abans als instituts públics que la seva filla.
Sobre això, el Síndic no aprecia cap irregularitat per part de l'Administració educativa, i considera que aquest fet no és discriminatori, atès que aquesta manca de prioritat en l'accés també es produeix per a l'alumnat procedent d'escoles públiques que volen accedir a secundària al centre concertat La Salle, que sempre tindrà menys prioritat que l'alumnat procedent, per exemple, de centres de primària adscrits com el centre concertat Cor de Maria.
De tota manera, en l'escrit de queixa també s'exposa que suposadament el centre concertat La Salle no garanteix la gratuïtat de l'ensenyament secundari obligatori. En aquest sentit, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament que revisi aquesta circumstància, per si es vulnera la legislació vigent.