Un cop examinada la resolució que denega la reclamació, el Síndic constata que un dels motius adduïts per l'Ajuntament per determinar la manca de responsabilitat és que el carrer on va caure la promotora de la queixa es troba en una urbanització que no ha estat cedida i rebuda pel consistori. Per tant, es considera que els deures de conservació i manteniment recauen en l'entitat encarregada de les obres d'urbanització.
El Síndic indica que la manca de recepció de la urbanització pot, certament, condicionar la responsabilitat de l'Ajuntament. Ara bé, també és cert que en alguns casos la recepció formal de les obres d'urbanització es dilaten molt en el temps i, mentrestant, les vies construïdes són ja d'ús públic, i és aquesta una circumstància que també modularia la postura inicial de manca de responsabilitat municipal, tal com es desprèn d'alguns pronunciaments judicials.
Un cop examinats l'expedient i la resolució, el Síndic aprecia que el procediment s'ha tramitat d'acord amb el marc normatiu previst, la qual cosa s'ha fet saber a la promotora de la queixa.
A més a més, es constata que la resolució no qüestiona la certesa de l'accident i que va succeir en el lloc i en les circumstàncies que relata la promotora de la queixa. El que determina la denegació de la reclamació és la consideració que el dany no s'ha produït en ocasió d'un servei públic, atesa la falta de recepció de les obres d'urbanització i la circumstància que la promotora no prova suficientment l'acreditació i avaluació dels danys derivats de l'accident.
Pel que fa al primer dels motius adduïts, l'informe tècnic incorporat a l'expedient informa que el carrer Assutzena està en una zona inclosa en una unitat d'actuació que no està cedida a l'Ajuntament, però també se'n desprèn que es tracta d'una zona que es va executar als anys vuitanta. A més a més, a l'expedient consta la fotocòpia d'una notícia apareguda al diari El Punt, de 19 de setembre de 2008, que es fa ressò de la recollida de 1.200 signatures dels veïns de la urbanització, que donaven suport a una queixa adreçada a l'Ajuntament per posar de manifest el mal estat de la zona i les mancances d'urbanització.
En aquest sentit, si bé la manca de recepció formal de la urbanització pot condicionar la responsabilitat de l'Ajuntament, quan aquesta recepció es dilata molt en el temps i les vies construïdes són ja d'ús públic -com sembla és el cas-, és qüestionable concloure que l'Ajuntament està completament exonerat de responsabilitat, per la qual cosa el Síndic entén que el raonament hauria de ser revisat en aquest cas. En aquest sentit s'han dictat les sentències de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 13 de setembre de 2005 i de 18 de setembre de 2006.
Pel que fa al segon argument per denegar la reclamació, relatiu a la manca de prova suficient per acreditar i avaluar els danys derivats de l'accident, d'una banda es constata que es va requerir a la persona interessada que aportés documents de baixa i alta mèdica i les confirmacions corresponents. A la resposta a aquest requeriment, la promotora de la queixa manifesta que la prova documental és la que ja va aportar amb la reclamació que, en aquest sentit, es correspon amb la documentació mèdica.
D'altra banda, es constata que a la resolució denegatòria es diu el següent:
"[...] pel que fa a l'avaluació dels danys, que la reclamant xifra en 14.174,16 euros, no queden acreditats els dies de baixa, tant impeditius com no impeditius, ni tampoc la relació de les lesions i seqüeles amb l'accident, ja que l'assistència al CAP de Torroella -de la data del dia dels fets-, no va diagnosticar més que una contusió al genoll, sense més complicacions, i totes les proves diagnòstiques i els informes mèdics aportats són de dates molt posteriors (maig i octubre de 2008), sense que hagi quedat acreditada l'evolució de la lesió de forma que permeti vincular-la amb la caiguda patida. Aquests extrems es veuen reforçats també per l'informe de la policia local, d'on es dedueix que l'incident va ser de poca gravetat."
Atès tot això exposat, el Síndic creu que cal distingir entre la prova del dany i la quantificació d'aquest dany. Certament, els danys han de ser reals i efectius i ha d'acreditar-se'n l'existència, per la qual cosa és procedent denegar la responsabilitat si el reclamant no prova el dany.
Per acreditar els danys corporals, són diversos els elements que s'han de tenir en compte: les despeses ocasionades fins al restabliment de la persona afectada, el lucre cessant durant el període que aquesta persona està impossibilitada per treballar, si la recuperació no és total s'ha d'acreditar la disminució, etc.
En aquest cas, el Síndic considera que la promotora de la queixa sí que aporta elements de prova sobre la certesa i l'existència del dany, que també poden determinar que és avaluable econòmicament: L'informe d'atenció a urgències el dia dels fets -20 de març de 2008- i l'informe mèdic de 21 d'octubre de 2008 que relata la caiguda i un dolor persistent de caràcter mecànic al genoll, a més de les conclusions que es deriven de la ressonància magnètica.
Una altra cosa és que la prova documental aportada per la persona interessada acrediti la totalitat dels elements esmentats més amunt i que s'hagi d'acceptar com a vàlida la quantia en concepte d'indemnització que, certament, no ha quedat justificada a l'expedient tramitat, la qual cosa implicaria que l'Administració hauria d'entrar en la valoració del dany, fent ús, per exemple, dels mòduls valoratius convencionals utilitzats pels tribunals quan entren a conèixer aquestes pretensions.