La promotora manifesta la seva disconformitat amb l'actuació de l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca en el procés de tramitació del permís municipal ambiental sol·licitat l'1 d'abril de 2009 per desenvolupar una activitat de bar al municipi.
Aquesta disconformitat sembla que ve donada pel fet que els serveis tècnics municipals s'han separat dels criteris seguits en una actuació precedent sense motivació o justificació concreta. Bàsicament, són dos els punts principals que es qüestionen: En primer lloc, la zona de sensibilitat acústica assignada a l'habitatge de la interessada: primer A i després B; i en segon lloc, el valor d'immissió sonora a l'interior del local, els criteris per a la determinació del qual, a partir de la prova de soroll amb font de soroll rosa, es va fixar primer en 90 db i després en 80,5 db.
A partir de la documentació facilitada per la promotora, s'observa que l'Ajuntament ha tramitat dos permisos municipals ambientals per al desenvolupament de la mateixa activitat de bar, en cadascun dels quals els criteris aplicats amb relació als punts anteriorment assenyalats han estat diferents. Concretament:
1. El 29 de juny de 2006 es va sol·licitar el permís ambiental municipal, que es va atorgar el 22 de febrer de 2007, tot i que la sol·licitant finalment va desistir del permís el febrer de 2009.
En el curs de la tramitació d'aquesta sol·licitud, l'Ajuntament va partir dels fets següents: d'una banda, que l'habitatge de la persona interessada es trobava en una zona de sensibilitat acústica A. S'exigia que els nivells d'immissió en l'ambient interior no superessin en horari nocturn els 25 db. I d'altra banda, que l'acreditació de la no-superació dels valors límit d'immissió fixats a la Llei 16/2002 es faria a partir d'una prova de soroll amb font de soroll rosa de 90 db. Aquest punt es va introduir com a mesura correctora que el titular de l'activitat havia d'acreditar abans de posar-la en marxa.
2. El 20 de març de 2009 es va sol·licitar el permís municipal ambiental. En el curs de la tramitació d'aquesta sol·licitud, l'Ajuntament va partir dels fets següents: d'una banda, que l'habitatge de la persona interessada es trobava en una zona de sensibilitat acústica B. S'exigia que els nivells d'immissió en l'ambient interior no superessin en horari nocturn els 30 db. I d'altra banda, que l'acreditació de la no-superació dels valors límit d'immissió fixats a la Llei 16/2002, es fa partir d'una prova de soroll amb font de soroll rosa de 80,5 db.
Les justificacions d'aquests canvis, que es recullen en informes de l'enginyer municipal de 30 de juny de 2009 i de 22 de setembre de 2009, són les següents:
Per al punt a) el fet que tant l'activitat com l'habitatge siguin adjacents a la carretera provincial BP2121 fa que sigui impossible assolir valors com a zona A.
Per al punt b) s'al·lega el fet que no hi cap normativa que indiqui quin ha de ser el valor d'immissió sonora a l'interior d'un local, per la qual cosa es fa una remissió a la bibliografia i a l'experiència pròpia dels tècnics implicats. En aquest sentit, el tècnic reconeix que va aplicar els criteris de la publicació del Col'legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (en endavant CEIC), en la versió anterior a l'edició de 2005 i no la posterior. A criteri del tècnic, aplicar un valor de 85 db repercutit en tota la franja nocturna en lloc de la franja real comportaria un valor no adequat. No obstant això, assenyala que tenint en compte el valor d'aïllament brut real fixat a l'estudi, de 57 db, també es compliria la normativa vigent amb un valor de soroll rosa de 85 db, perquè el valor d'immissió resultant seria de 28 db, inferior als 30 db indicats a la llicència.
El Síndic indica al consistori que l'Ordenança municipal en matèria de sorolls i vibracions de l'Ajuntament sembla estar adaptada a la Llei 16/2002, llevat dels períodes horaris, que caldria atenir-se a la Llei, que és menys restrictiva que l'ordenança.
També recorda que l'Ordenança recull les zones de sensibilitat acústica específiques de Sant Martí de Sarroca i fixa com a zona A el sòl urbà residencial i com a zona B el sòl no urbanitzable, la zona esportiva i docent i la zona comercial i de serveis.
Pel que fa a la prova de soroll, assenyala que no sembla prou justificada la decisió de fer-la amb una font de soroll rosa menys exigent, de 80,5 db, que la fixada en la primera sol·licitud de llicència, 90 db, atès que es tracta del mateix tipus d'activitat. Les raons que avalen aquesta reflexió vénen donades pel fet que:
En primer lloc, a la sol·licitud inicial del permís municipal demanat el 2006, l'Ajuntament va exigir fixar-la en 90 db. Davant d'això, la sol·licitant del permís va presentar un recurs al·legant criteris tècnics que fixen un valor d'immissió mitjà de 80,5 db. Tanmateix, el recurs va ser desestimat el 14 de maig de 2007 en indicar que "[...] si bé és cert que existeixen criteris tècnics que indiquen un valor d'immissió mitjà de 80,5 db, cal considerar que aquest és un valor mitjà i, per tant, no s'accepta fer la prova de soroll amb un nivell de 80,5 dbA, i caldrà fer-la a 90 dbA en les condicions indicades a la llicència". Per tant, sembla difícilment comprensible que al cap d'un temps l'Ajuntament se separi dels criteris precedents.
En segon lloc, si a manca de normativa es considera oportú seguir els criteris tècnics fixats pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, res més oportú que seguir els criteris actuals fixats l'any 2005 i que encara són els que s'apliquen, els quals recomanen adoptar sobre la base de l'experiència dels professionals i de l'Administració 85 db com a valor de referència per a l'activitat de bar.
I en tercer lloc, a l'informe de l'enginyer municipal de 22 de setembre de 2009 es fa constar que s'han imposat a l'establiment condicions expresses respecte a les fonts de soroll, com ara els aparells de reproducció de música. Cal tenir en compte que amb el Decret regulador del catàleg dels espectacles públics i les activitats recreatives a la mà, el Decret 239/1999, només són els bars musicals, dintre de les activitats musicals, els que poden tenir ambientació musical per mitjans mecànics. Per tant, des del moment que l'establiment es dota de fil musical, malgrat no ser bar musical, cal que l'Administració que ho supervisa tingui la màxima cura en evitar que s'arribin a superar els nivells d'immissió sonora.
Per tot això, el Síndic demana informació sobre el següent:
En primer lloc, els motius pels quals l'Ajuntament ha considerat que la zona on es troba l'habitatge de la promotora està en una zona de sensibilitat acústica B i no pas A, com s'havia considerat en la tramitació del primer permís municipal ambiental, tenint en compte, també, el que disposa l'Ordenança municipal.
En segon lloc, si l'Ajuntament té aprovat un mapa de capacitat acústica, i en quina zona es troba, segons el mapa, aquest habitatge.
I en tercer lloc, en el cas que el consistori no tingués el mapa aprovat, com va considerar la zona en el mapa acústic que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (en endavant DMAH) va posar a disposició de l'Ajuntament, igual que va fer amb la resta d'ajuntaments de Catalunya.
A més a més, també suggereix que el consistori valori les consideracions adreçades amb relació al valor fixat per dur a terme la prova de soroll amb una font de soroll rosa.
Finalment, i amb relació a aquest darrer punt, el Síndic entén que seria d'utilitat tenir en compte el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el reglament de la Llei 16/2002, l'entrada en vigor del qual va tenir lloc el 17 de novembre de 2009. El Decret té en compte la legislació estatal bàsica pel que fa a la zonificació acústica del territori, per la qual cosa en la zonificació acústica establerta en els mapes s'ha de tenir en compte l'ús predominant del sòl. També es fixen tres períodes horaris per determinar els índexs d'immissió de soroll. Així, en el cas exposat, per a la determinació dels nivells d'immissió sonora en l'ambient interior, s'haurà de tenir present, no tant si l'habitatge afectat es troba en una zona A o B, sinó l'ús del local d'immissió. De manera que per a un ús d'habitatge o residencial es fixen uns valors límit de 30 db, 30 db i 28 db (per a les activitats existents) per als períodes horaris de dia, vespre i nit, respectivament.
Per a cada una de les qüestions que el Síndic va plantejar, l'informe municipal de resposta assenyala el següent:
Quant a la discordança sobre la zona de sensibilitat acústica en què es troba l'habitatge de la promotora -que en la tramitació de la sol·licitud de permís municipal ambiental de 2006 es va considerar com a zona A i en la sol·licitud de 2009 es va considerar com a zona B- no hi ha una fonamentació sòlida en la resposta, en tant que es fa constar, textualment, que "[...] se suposa que en aquella data (2006) no es disposava de la proposta de mapa de vulnerabilitat acústica proporcionat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya"; en canvi, a la tramitació de la sol·licitud de 2009, l'informe indica que el mapa de capacitat acústica del DMAH situa l'activitat en una zona B, igual com consta a l'annex VII de l'Ordenança reguladora del soroll i les vibracions.
Amb relació a això, el Síndic indica que, d'una banda, el DMAH va fer públics els mapes de capacitat acústica de tots els municipis i nuclis urbans de Catalunya a la fi de 2003, segons recull la nota de premsa d'aquest departament d'1 d'octubre de 2003 i que, per tant, el 2006 ja es podia saber que la zona assignada era una zona B; i, d'altra banda, l'Ordenança municipal de sorolls i vibracions a què l'Ajuntament es remet va ser aprovada el 27 de setembre de 2001, i les especificacions pròpies del municipi pel que fa a les zones de sensibilitat acústica es van publicar en el BOP núm. 252, de 20 d'octubre de 2001. Per tant, la consideració com a zona B en virtut de l'annex VII de l'Ordenança era anterior, fins i tot, a la primera sol·licitud.
En aquest sentit, tot apunta que si la zona en què es troba l'establiment objecte de la queixa es correspon a una zona comercial i de serveis i, es troba en una àrea on coexisteixen el sòl d'ús residencial amb activitats i/o infraestructures del transport existent, segons els criteris que per a l'elaboració dels mapes de capacitat acústica es fixen en el Decret 245/2005, de 8 de novembre, modificat pel Decret 176/2009, aquesta zona es trobaria inclosa en una zona B. I per tant, la qualificació feta en el primer expedient hauria estat producte d'un error municipal.
D'altra banda, en tant que el consistori indica que el mapa de capacitat acústica no està aprovat, el Síndic recorda l'obligació que té d'aprovar-lo, tenint en compte que el termini de tres anys per fer-ho, fixat a l'article 9.5 de la Llei 16/2002, de 28 de novembre, de protecció contra la contaminació acústica, ha transcorregut amb escreix.
Pel que fa a la prova de soroll, i al fet que en la primera sol·licitud s'exigís que es dugués a terme amb una font de soroll rosa de 90 db i que a la segona i per al mateix tipus d'activitat se'n fixés una de menys exigent, de 80,5 db, és cert que no hi ha cap normativa que indiqui quin és el valor d'immissió sonora a l'interior del local i, per tant, cal remetre's a la bibliografia i a l'experiència dels tècnics implicats.
En aquest sentit, sembla que la raó per la qual es va mantenir en el primer expedient l'acreditació de la prova de soroll amb una font de soroll rosa de 90 db rau en el fet que així ho va establir el tècnic redactor del projecte i, en tractar-se d'un valor superior al mínim considerat segons els criteris municipals es va acceptar. La reducció de 90 a 80,5 sol·licitada per la titular de l'activitat, no va ser acceptada perquè no va aportar cap justificació signada pel tècnic ni cap document visat.
Tanmateix, en el segon expedient, el tècnic redactor del projecte va assignar en l'estudi acústic una font de soroll rosa de 80,5 db. A criteri de l'enginyer que redacta l'informe, com que aquest valor coincideix amb el mínim considerat segons criteris municipals, es va acceptar.
Quan s'intenta esbrinar quins són els criteris municipals, ja que a l'informe no s'esmenten, s'observa que a l'informe emès pel mateix enginyer el 22 de setembre de 2009 s'assenyalava textualment que "[...] no hi ha cap normativa que indiqui quin és el valor d'immissió sonora en l'interior d'un local [...] Com a tècnic municipal vaig prendre el valor indicat en els criteris indicats en la versió anterior a l'edició de 2005, no la de 2005. Aquesta dóna, en el cas dels bars, un valor de 80,5 db de valor mitjà [...]". Els criteris a què es refereix són els que recull una publicació del CEIC, anomenada "L'emissió acústica d'activitats industrials: anàlisi freqüencial".
Per tant, es pot deduir que els criteris municipals són els de la publicació del CEIC i, en canvi, no es considera cap error material el fet d'estimar com a nivell de referència el valor que figurava en la publicació anterior a 2005. Aquest fet revela una decisió tècnica que duu a una situació d'incertesa i d'inseguretat.
D'altra banda, si a manca de normativa es considera oportú seguir els criteris tècnics fixats pel CEIC, no hi ha res més oportú que seguir els criteris actuals fixats l'any 2005, els quals recomanen adoptar sobre la base de l'experiència dels professionals i de l'Administració 85 db com a valor de referència per a l'activitat de bar.
En qualsevol cas, si els sorolls provocats pel desenvolupament de l'activitat i les instal·lacions no han de provocar molèsties als ocupants dels edificis o locals propers i cal respectar els valors límits d'immissió fixats a la Llei 16/2002, de 28 de juny, s'entén que el que cal és acreditar el compliment d'aquests valors, mitjançant el mesurament acústic des del domicili afectat.
Per tant, el Síndic suggereix que l'Ajuntament dugui a terme un mesurament acústic que segueixi les determinacions de la Llei, tot demanant el suport tècnic, si calgués, del DMAH o del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.