La promotora de la queixa exposa que l'any 2007 es va iniciar el procediment de reconeixement de la situació de dependència i del dret als serveis i prestacions vinculades a nom del seu pare. En data 28 de febrer de 2008 es va dictar resolució per la qual es qualifica que la persona dependent té un grau III i nivell 1 de dependència. Tanmateix, durant la tramitació del procediment aquesta persona va morir. La defunció es va produir abans de l'aprovació del programa individual d'atenció (en endavant PIA), el 16 de juliol de 2008.
La promotora va sol·licitar el reconeixement del dret a les prestacions derivades corresponents al seu pare, però el Departament de Benestar Social i Família la va informar de la decisió que únicament es reconeixeria el dret a percebre les prestacions econòmiques meritades després de la resolució del PIA. Atès que no es complia aquest requisit, finalment es va resoldre finalitzar el procediment per impossibilitat material de continuar-lo, d'acord amb el que estableix l'article 87.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Davant d'això, la promotora va iniciar una sèrie de tràmits per conèixer els motius pels quals, tot i que la treballadora social es va posar en contacte amb la família per determinar els serveis i les prestacions més adients a les necessitats del seu pare, no es va fer l'acord PIA.
Davant d'aquesta situació, és legítim entendre que la promotora volgués tenir accés a l'expedient del seu pare per si de la seva vista se'n desprenia alguna informació respecte dels motius pels quals no es va fer l'acord PIA, tenint en compte que la visita per part de la treballadora social va ser l'1 de juliol de 2008 i la comunicació del decés, el 16 de juliol de 2008.
En relació amb aquest assumpte, el Síndic posa de manifest que la promotora va demanar tenir accés a la documentació esmentada el setembre de 2011 i que d'entrada es va obstaculitzar l'exercici del seu dret perquè l'Institut Municipal de Serveis Socials (en endavant IMSS) va al·legar que no es podia facilitar dades de les persones finades atès el caràcter personalíssim d'aquestes. Arran la intervenció del Síndic, la promotora va comparèixer a les dependències de l'IMSS i va accedir a l'expedient del seu pare, i llavors es va adonar que hi mancava documentació.
Posteriorment, la promotora es va adreçar al Consorci de Serveis Socials de Barcelona per sol·licitar informació en relació amb l'expedient de dependència del seu pare. Al marge de donar-li resposta, la qual conté informació que no és exacta, l'Escrit del Consorci no aporta cap informació sobre el motiu pel qual no consta a l'expedient del seu pare la documentació que la família va lliurar a la treballadora social.
Així, s'informa la promotora que se li ha donat resposta per escrit a diverses peticions que va formular, i que se li podia donar còpia dels documents de l'expedient que havia sol·licitat, sense que constés fins llavors que ella hagués posat en coneixement de l'Institut la seva voluntat d'obtenir-les. Crida l'atenció que se li digui que se li podia donar còpia dels documents de l'expedient quan resulta que els documents que ella demana no hi consten, tal com se li ha confirmat per escrit. Alhora, resulta sorprenent que se li digui que no ha manifestat la seva voluntat d'obtenir aquests documents quan queda palès que la interessada no ha fet més que reiterar aquesta documentació. Per aquest motiu, és inevitable que la promotora consideri que les respostes successives que se li han donat eren insatisfactòries i insuficients tenint en compte que el temps anava passant i no obtenia una resposta concreta a la seva demanda principal.
En definitiva, cal que les respostes de l'Administració siguin raonades, intel·ligibles i congruents amb les peticions o les al·legacions formulades, per no causar indefensió i inseguretat jurídica a les persones que s'hi adrecen. Per això, es posa de manifest que algunes de les respostes trameses a la persona interessada no s'han fet amb la diligència i el rigor que la situació mereixia, motiu pel qual cal recordar la conveniència d'evitar gestions innecessàries i supèrflues que no tenen, ni aporten en els escrits tramesos, una justificació raonada dels motius pels quals la documentació del protocol PIA no havia estat localitzada.
Així doncs, el Síndic considera que des d'un principi s'haurien d'haver articulat els mecanismes adients per fer una investigació sobre els motius pels quals la documentació relativa a l'expedient de dependència del pare de la promotora no constava en l'expedient i, si escau, els motius pels quals no es va arribar a signar l'acord PIA.
Finalment, s'ha de tenir en compte que l'Administració pública està sotmesa al principi de responsabilitat. Això implica que ha d'indemnitzar els particular quan, com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics pateixin una lesió en els seus béns o drets.
Així, la tramitació inadequada o excessivament lenta per part de l'Administració que hagi ocasionat la pèrdua del dret a una prestació, d'acord amb la Llei 39/2006, de 14 de desembre, hauria correspost a una persona dependent, podia ser causa en molts casos d'una responsabilitat davant de les persones interessades.
Per això, s'hauria d'haver fet una valoració individualitzada d'aquest cas, tenint en compte les incidències que es van produir, per tal de determinar si concorrien les circumstàncies que, d'acord amb les previsions legals, haurien donat lloc a una indemnització a les persones interessades per una tramitació deficient del procediment de dependència.