La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el fet que se li hagi denegat el transport sanitari per desplaçar-se fins la Fundació Esclerosi Múltiple per fer les sessions de fisioteràpia, teràpia ocupacional i logopèdia que li va prescriure l'especialista.
Exposa que està diagnosticada d'esclerosi múltiple, que té reconegut un grau de disminució del 67% i que supera el barem de mobilitat que determina l'existència de dificultats per utilitzar transports públics col·lectius.
De la resposta tramesa pel Departament de Salut es desprèn que en tots els casos en què anteriorment s'havia prescrit a la persona interessada el mateix tipus de rehabilitació que ara, se li ha facilitat el transport sanitari. Tot i això, la resposta no informa sobre els motius pels quals aquesta vegada no se li ha autoritzat aquest servei.
Així, ens trobem davant d'un cas en què des de la sanitat pública s'ha prescrit una rehabilitació a una persona amb un grau de disminució reconegut, amb dificultats per usar el transport públic, a qui en altres ocasions iguals se li ha prescrit transport sanitari i que acomplia els requisits necessaris perquè se li prescrigués transport sanitari col·lectiu, i, malgrat això, no s'ha fet.
Per tant, atès que la persona interessada va haver d'assumir les despeses que li va ocasionar el seu desplaçament fins a la Fundació Esclerosi Múltiple durant el temps en què va haver d'acudir a la rehabilitació que li van prescriure, el Síndic suggereix al Departament de Salut que doni les ordres oportunes perquè se li abonin d'ofici les despeses que aquell transport li va ocasionar i que, d'acord amb la informació de què es disposa, no hauria d'haver assumit.