El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb una liquidació tributària practicada en un expedient de llicència d'activitats.
Manifesta que en data 24 de desembre de 2009 va fer-se efectiva la taxa per llicència municipal d'activitats corresponent a una activitat de pàrquing privat. La taxa es va emetre per un import de 569,25 euros.
La persona interessada exposa que en el decurs de l'any 2010 van sol·licitar la llicència de gual, fet que va comportar la necessitat de canvi de nom de la llicència d'activitats. La taxa corresponent a la modificació del nom de la llicència d'activitat va ser liquidada per un import de 1.353,09 euros.
El promotor exposa que està en desacord amb la liquidació esmentada, entre altres per l'augment significatiu de la quota tributària de la taxa (de 569,25 a 1.353,09 euros), augment no justificat ja que l'activitat administrativa només ha consistit en un canvi de nom i en la comptabilització en la nova liquidació d'un import corresponent al control inicial de l'activitat.
Exposa que va impugnar la liquidació tributària basant-se en aquests fonaments mitjançant recurs de reposició presentat en data 19 de març de 2010, en qual encara no ha estat resolt.
D'acord amb la documentació de què es disposa, el Síndic ha fet les consideracions següents a l'Ajuntament de Calaf:
D'una banda, li ha suggerit que resolgui de forma expressa el recurs de reposició interposat i que dicti la resolució corresponent de devolució d'ingressos indeguts, ja que la mateixa Administració reconeix que s'ha produït una duplicitat de pagament en la taxa de llicència d'activitat.
D'altra banda, li ha recordat, en relació amb la imposició de pagament de la taxa, que aquesta respon a una contraprestació patrimonial per la prestació d'un servei públic que duu a terme l'Administració i que afecta o beneficia de forma particular el subjecte passiu.
En referència a la determinació de la quota tributària, l'import de les taxes per la prestació d'un servei o per la realització d'una activitat no pot excedir del cost real o previsible del servei o del valor de la prestació rebuda. Impera, doncs, en la determinació del quantum de la taxa, els principis d'equivalència i el de cobertura de costos, que impedeixen quantificar l'import d'aquests tributs per sobre del nivell econòmic del seu cost.
Per això, la concreció del cost es fa mitjançant la memòria economicofinancera i constitueix una autèntica garantia per als subjectes obligats al pagament, per la seguretat jurídica i la interdicció de l'arbitrarietat.
Per tant, el Síndic ha recordat a l'Ajuntament que l'informe economicofinancer ha d'acompanyar tant l'establiment com les modificacions de les taxes com a condició sine quan non per l'eficàcia i validesa jurídica de les exaccions tributàries. L'omissió de l'informe economicofinancer comporta la nul·litat de ple dret de l'ordenança fiscal i podria ser al·legada en via d'impugnació indirecta de l'ordenança amb motiu de la liquidació de la taxa.
Finalment, i atès que segons l'informe emès l'Ajuntament ha reconegut que s'ha produït una duplicitat de pagament en la taxa de llicència d'activitat, el Síndic suggereix al consistori que dicti la resolució corresponent de devolució d'ingressos indeguts.