El promotor de la queixa denuncia la manca d'actuació de l'Ajuntament de Montesquiu davant les reclamacions per les molèsties que ocasionen les operacions de càrrega i descàrrega de dues empreses de carn del municipi a la via pública a partir de les 6 del matí, i també per les molèsties que ocasiona el soroll dels ventiladors instal·lats al sostre de les naus.
La persona interessada exposa que, malgrat les dues respostes que el consistori li ha tramès, en què li comunicava que havia advertit els responsables de l'activitat de la necessitat d'adoptar mesures per evitar les molèsties denunciades, la situació no ha variat.
A la fi del mes de juny de 2010 el consistori va fer arribar al Síndic una còpia de l'informe del mesurament sonomètric encarregat per l'empresa i dut a terme per una entitat ambiental acreditada.
Un cop estudiat, el Síndic indica que el mesurament acústic que ha donat lloc a l'informe tramès es va fer el 8 de gener de 2008 i, per tant, molt abans que la persona interessada s'adrecés a aquesta institució per exposar el seu malestar, atesa la manca d'actuació municipal i, per descomptat, molt abans també que el consistori manifestés el propòsit de sol·licitar el suport de l'Administració local de caràcter supramunicipal o de l'autonòmica. Per tant, s'entén que hi ha hagut un error a l'hora d'adjuntar la documentació. Altrament, no quedaria més remei que pensar que hi ha una clara voluntat de l'Ajuntament de no col·laborar en la resolució d'aquest afer.
L'informe acústic posa de manifest que:
Primer, l'Ajuntament, el gener de 2008, no tenia el mapa de capacitat acústica aprovat.
Segon, els valors obtinguts en els diferents punts de mesura només es troben per sota del màxim establert a la Llei 16/2002, de 28 de juny, per a una zona de sensibilitat acústica baixa (C) tant en horari diürn com nocturn.
Tercer, cap dels punts des d'on s'ha fet la mesura es correspon amb l'habitatge del promotor.
A partir d'aquesta informació, el Síndic formula les consideracions següents:
Primera, la Llei 16/2002, de 28 de juny, va fixar que els ajuntaments havien d'aprovar el mapa de capacitat acústica en el termini de tres anys, i traslladar-lo al Departament de Medi Ambient i Habitatge. Tanmateix, aquest departament va elaborar les propostes de mapes de totes les poblacions de Catalunya, i els ajuntaments el poden demanar a la Direcció General de Qualitat Ambiental o al consell comarcal corresponent. Es tracta de propostes que poden servir de base per elaborar els mapes definitius.
Així també, la Llei estableix que els municipis de menys de 1.000 habitants poden delegar la gestió directa d'aquesta competència al consell comarcal o a una altra entitat local supramunicipal.
Segona, el mesurament fet s'inscriu en el marc d'una actuació de control inicial, per la qual cosa cap dels punts de mesura triats se situen en l'habitatge del promotor de la queixa, tot i que tres dels quatre punts s'han pres en la vessant frontal de l'establiment, a l'altra banda de la carretera, on s'ubiquen els habitatges més propers. Tanmateix, per determinar els nivells d'immissió sonora en l'ambient exterior l'emplaçament del mesurament s'ha de dur a terme, en les edificacions, situant el micròfon al mig de la finestra completament oberta de les dependències d'ús sensible al soroll (dormitoris, sales d'estar, menjadors, entre altres).
Tercera, en aplicació dels criteris per a l'elaboració dels mapes de capacitat acústica del territori, fixats en el Decret 245/2005, de 8 de novembre, amb les modificacions introduïdes pel Decret 176/2009, sembla que l'habitatge del promotor en cap cas no estaria situat en una zona de sensibilitat acústica baixa (C).
Quarta, la tramesa que s'ha fet d'aquest estudi acústic duu a pensar que en aquest cas l'actuació municipal no ha estat presidida pels principis de bona fe, cooperació i lleialtat institucional.
Per tot això, el Síndic fa els següents suggeriments al consistori:
En primer lloc, que tramiti el procediment per a l'aprovació del mapa de capacitat acústica o, en tot cas, que delegui la gestió directa d'aquesta competència al Consell Comarcal d'Osona o al Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
En segon lloc, que determini en quina zona de sensibilitat acústica es trobaria l'habitatge del promotor, a partir de la proposta de mapa de capacitat acústica que va elaborar l'antic Departament de Medi Ambient i Habitatge i tenint en compte els criteris fixats en el Decret 245/2005, reformat pel Decret 176/2009.
I en tercer lloc, que sol·liciti formalment el suport tècnic del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona o de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat per dur a terme un mesurament acústic que determini amb precisió els nivells d'immissió sonora en l'ambient exterior a l'habitatge del promotor, procedents dels aparells instal·lats en el sostre de la nau.
L'Ajuntament de Montesquiu ha informat que en data 16 de febrer de 2011 es va sol·licitar a l'Oficina Tècnica d'Avaluació i Gestió Ambiental de la Diputació de Barcelona una avaluació del soroll ambiental de l'activitat en qüestió.
Atès que no hi ha constància que s'hagi efectuat aquesta avaluació ambiental, el Síndic ha demanat a l'Ajuntament que s'adreci formalment a la Diputació de Barcelona per tal d'agilitar els tràmits per fer l'avaluació ambiental de soroll.
Fetes aquestes consideracions, el Síndic posa fi a les seves actuacions en aquest assumpte.