El promotor de la queixa, amb domicili a Cambrils, manifesta la seva disconformitat amb la manca de disponibilitat d'espai per a visites amb el seu fill en el punt de trobada de Reus.
Exposa que des que el Jutjat de Violència contra la Dona núm. 1 de Reus va establir un règim de visites en el punt de trobada de Reus, aquestes visites no s'han pogut dur a terme per la manca de disponibilitat de places en aquest servei.
La Secretaria de Família va oferir els punts de trobada de Vilanova i la Geltrú i de Tortosa, a la qual cosa la mare de l'infant s'oposa, de manera que es manté la impossibilitat de complir el règim de visites establert entre el promotor i el seu fill.
El Síndic constata que les visites de l'infant amb el seu pare en el punt de trobada de Reus no van ser possibles, malgrat estar establertes pel jutge, a causa de la saturació del servei tècnic de punt de trobada (en endavant STPT), com fa constar la Secretaria de Família en diversos escrits.
A més de la saturació del punt de trobada de Reus, la Secretaria de Família va insistir davant el jutge sobre la impossibilitat de fer les visites en la freqüència bisetmanal establerta, invocant el Decret 357/2011, de 21 de juny, dels serveis tècnics de punt de trobada, que estableix una freqüència màxima setmanal en el règim de visites que s'ha de complir en els punts de trobada.
Quan es va dictar la sentència, el febrer de 2011, aquest decret no havia estat encara aprovat, però el STPT no tenia disponibilitat perquè es duguessin a terme les visites.
Atesa aquesta informació, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família, d'una banda, que valori l'ampliació dels punts de trobada que tinguin llistes d'espera que han afectat el dret de comunicació i visites d?un infant amb el progenitor no custodi; i de l'altra, que consideri la conveniència de revisar l'article 26 del Decret 357/2011, de 21 de juny, pel que fa a la freqüència màxima de visites setmanals, segons els resultat de l'avaluació recomanada en l'apartat primer, tenint en compte els perjudicis que han afectat els infants.
Posteriorment, la Secretaria de Família ha informat, en primer lloc, que s'han posat en funcionament dos nous STPT a les ciutats de Badalona i Mataró, i que no hi ha llistes d'espera en els STPT, tot i que en alguns casos hi pot haver demora a l'hora d'assumir alguns casos perquè depenen del tancament d'altres casos, i que en aquestes ocasions les persones son derivades a altres STPT propers.
En aquest sentit, el Síndic exposa que ha rebut queixes relacionades amb situacions d'impossibilitat de compliment del règim de visites establert judicialment a causa de la saturació del STPT indicat, i que no totes les persones tenen mitjans per desplaçar-se a més de 80 quilòmetres de distància, com és el cas del promotor d'aquesta queixa, que ha estat derivat des del STPT del Camp de Tarragona al STPT de Tortosa.
En segon lloc, respecte de la freqüència d'utilització dels STPT, la Secretaria de Família fa constar l'excepcionalitat de la mesura de visites en aquest servei atès que es deixa d'utilitzar quan les visites tenen una evolució favorable i es normalitzen i, si evolucionen negativament, no és recomanable augmentar-ne la freqüència.
El Síndic té coneixement de la complexitat i de la conflictivitat de les situacions familiars que porten a la utilització dels STPT, atès que rep nombroses queixes que reflecteixen aquesta realitat. Tot i això, considera que des de la perspectiva del dret de l'infant a tenir visites amb el pare no custodi i a no patir cap tipus de maltractament emocional, psicològic i/o físic, els STPT son l'eina imprescindible per conciliar aquests dos drets.
Amb aquestes consideracions, el Síndic dóna per finalitzades les seves actuacions en aquest assumpte.