Els promotors de la queixa, copropietaris de l'immoble, manifesten que, a banda del rebut de l'impost sobre béns immobles (en endavant IBI) corresponent a l'any en curs, el 2002 van rebre una altra liquidació per als exercicis 1998, 1999, 2000 i 2001, que ascendia a un import total de 1.594 euros. D'ambdues liquidacions es desprèn la consideració de la finca en qüestió com a immoble de naturalesa urbana.
Tot i això, ells informen que la finca constitueix un terreny rústic dedicat a l'explotació vitivinícola, i que així ho van manifestar a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú mitjançant una instància de data 19 de febrer de 2002, en què sol·licitaven l'aclariment de la naturalesa de l'immoble d'acord amb la classificació establerta al planejament urbanístic municipal. El 13 de març de 2002, l'Ajuntament va emetre un certificat al qual es fa constar la classificació de la finca com a sòl no urbanitzable de valor agrícola. Així mateix, el 18 de març de 2002 els promotors van presentar un nou escrit a l'Ajuntament, adreçat a la Gerència Regional del Cadastre, en què sol·licitaven la revisió de les dades de l'immoble.
L'Ajuntament exposa que, per motius que desconeix, el Cadastre no va resoldre la sol·licitud dels promotors fins l'any 2010. Tot i això, en la resolució de la Gerència Regional del Cadastre de 30 de setembre de 2010 es manté, de forma incomprensible, la valoració de la propietat com a immoble de naturalesa urbana. Per tant, es conclou que la Gerència Regional del Cadastre no ha tingut en compte adequadament la naturalesa rústica del terreny a l'hora de resoldre, després de més de vuit anys, la sol·licitud d'esmena de discrepàncies instada pels propietaris del terreny.
Pel que fa a l'actuació de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a l'hora de liquidar l'IBI, val a dir que és correcta i ajustada a dret, en la mesura que d'acord amb el que s'estableix en l'article 22 i següents del Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, l'Administració competent per determinar el valor dels béns immobles és el Cadastre Immobiliari, d'acord amb els procediments previstos en la normativa aplicable, i l'Ajuntament es limita a liquidar l'impost d'acord amb els criteris establerts en l'article 60 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, prenent en consideració el valor cadastral prèviament fixat pel Cadastre.
Això no obstant, també és cert que d'acord amb el que estableix l'article 36 de la Llei del Cadastre, l'Ajuntament està sotmès al deure de col·laboració amb el Cadastre Immobiliari, en virtut del qual les entitats locals i la resta d'administracions han de trametre al Cadastre totes aquelles dades i informacions que tinguin rellevància per a la seva formació i manteniment.
En aquest cas és evident la necessitat que el Cadastre rectifiqui les dades cadastrals de la parcel·la propietat dels promotors de la queixa, a fi de constatar la naturalesa rústica i destinació agrícola del terreny i garantir, en primer lloc, la necessària concordança entre la descripció cadastral de la propietat que figura en el Cadastre amb la realitat física i, en segon lloc, que la tributació per l'IBI s'efectuï d'acord amb un valor cadastral que reflecteixi la naturalesa real de la parcel·la com a sòl no urbanitzable amb ús agrícola.
D'acord amb això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que iniciï les gestions oportunes davant la Gerència Regional del Cadastre a Catalunya per tal d'informar el Cadastre sobre l'error comès a l'hora de tenir en consideració la naturalesa urbana de la parcel·la dels promotors de la queixa, i que sol·liciti la rectificació de les dades cadastrals.