La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció (en endavant RMI) que tenia reconeguda per haver formalitzat un contracte de treball.
Exposa que quan el 8 de juny de 2011 va deixar de percebre la prestació de la renda activa d'inserció (en endavant RAI) ho va comunicar a la treballadora social, i el 12 de juliol de 2011 els serveis socials de Manresa van sol·licitar la represa de la prestació econòmica de l'RMI, però que encara no ha obtingut cap resposta.
Segons informa el Departament d'Empresa i Ocupació, la represa sol·licitada el 12 de juliol de 2011 no es va fer efectiva perquè en aquella data el marit de la persona interessada estava cobrant el subsidi d'atur i un dels seus fills havia formalitzat un contracte de treball.
Posteriorment, el 3 de maig de 2012, els serveis socials van demanar de nou la represa de la prestació, que tampoc no es va fer efectiva perquè des del 16 de juny de 2012 el marit de la persona interessada percep la RAI.
Finalment, mitjançant resolució de 25 de juny de 2012 s'ha resolt extingir la prestació per ?la pèrdua de les condicions exigides per a la concessió de la prestació econòmica en obtenir o tenir dret a obtenir la unitat familiar altres prestacions públiques superiors a l'import de la renda mínima d'inserció que correspongui?.
Pel que fa a la sol·licitud de valoració de la represa de la prestació enviada pels serveis socials el juliol de 2012, el Departament informa que no es va poder dur a terme perquè dos dels membres de la unitat familiar (l'espòs i el fill de la persona interessada) percebien ingressos: el subsidi d'atur i un salari, respectivament. No obstant això, les persones interessades no han tingut coneixement dels motius pels quals no es va arribar a reprendre la prestació.
Sobre aquest punt, el Síndic indica que el silenci de l'Administració davant la petició de represa de la prestació deixa les persones interessades en una situació d'indefensió, atès que no tenen coneixement de la valoració que es fa sobre la seva represa i, per tant, no se'ls ofereix l'oportunitat de presentar les al·legacions que considerin oportunes. Així, en el cas concret de la promotora, el fet de no haver-li comunicat la decisió de no reprendre la prestació i de no emetre cap resolució va impedir, d'una banda, que la persona interessada tingués resposta a la sol·licitud i, de l'altra, la possibilitat de mostrar el seu possible desacord.
Això, a banda de les conseqüències que es poden produir en aquests casos, ja que es poden agreujar situacions extremadament crítiques que comporten un risc d'exclusió elevat.
D'altra banda, el fet que una unitat familiar disposi d'altres ingressos no implica, ?per se?, que disposi d'ingressos superiors al llindar de la prestació econòmica de renda mínima d'inserció que correspongui pel mateix període. És per això que és imprescindible justificar, motivar i fer constar amb claredat i amb detall les dades econòmiques que s'han valorat.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que doni les ordres oportunes perquè es revisi l'expedient de la promotora a fi de comprovar, amb independència que algun dels membres de la unitat familiar disposés d'algun tipus d'ingrés quan els serveis socials van demanar la represa el juliol de 2011 i el maig de 2012, si corresponia deixar sense efecte la suspensió de la prestació; i, si escau, que es reconegui i s'aboni la quantia que correspongui per aquest concepte.