D'acord amb l'article 51 de la Llei orgànica general penitenciària, els interns estan autoritzats a comunicar-se periòdicament amb familiars i amics, entre altres, i que aquestes comunicacions es duguin a terme respectant al màxim la intimitat sense patir altres restriccions que les imposades per raons de seguretat.
Les normes aplicables a les comunicacions entre persones preses són les que contenen la Llei i el reglament penitenciaris. No obstant això, cada centre penitenciari té previsions a la seva normativa interna respecte a com s'han de dur a terme aquestes comunicacions.
Davant aquesta realitat, les normes de règim interior de cada centre penitenciari poden variar, fet que impedeix a l'intern o interna exercir els seus drets i conèixer els seus deures en igualtat de condicions.
Per aquest motiu, davant la necessitat que aquestes normes tinguin la publicitat suficient entre els interns i de procurar en tot moment la seguretat jurídica d'aquests, el Síndic ha obert aquesta actuació d'ofici, per conèixer l'abast i el contingut de les previsions contingudes en aquestes normes.
Del contingut de l'informe tramès pel director general de Règim Penitenciari i Recursos en relació amb aquesta actuació d'ofici, se'n desprèn el següent:
1. Cada centre penitenciari regula la normativa específica interna pel que fa a les comunicacions, tant les ordinàries com les especials.
2. Per norma general, per poder gaudir de les comunicacions especials o íntimes, els centres penitenciaris sol·liciten l'acreditació documental conforme els interns són parella. Si no disposen d'aquesta prova documental (llibre de família, certificat de matrimoni, de convivència, etc.) es demana, amb caràcter general, que durant un període de temps, que acostuma a ser d'uns dos mesos, les persones comunicants tinguin comunicacions orals ordinàries.
3. Quant a les parelles sentimentals que sorgeixen en el medi penitenciari, no hi ha cap ordre escrita específica. En aquests casos es comprova que no tinguin una altra parella autoritzada i que, prèviament a la comunicació vis-a-vis, hi hagi hagut un període continuat i mínimament consolidat de contactes entre les dues persones.
4. Quan a la publicitat que els centres penitenciaris duen a terme sobre aquestes ordres de direcció, s'assenyala que aquesta difusió es fa a través de diferents mitjans: tríptic informatiu que es lliura a l'intern en el moment de l'ingrés, taulells informatius i professionals del centre.
Un cop estudiat el contingut de les diverses normatives internes existents, el Síndic ha fet diverses observacions, de les quals conclou amb caràcter general que la normativa específica interna de cadascun dels centres penitenciaris pel que fa a les comunicacions especials conegudes com a vis-a-vis és bastant heterogènia.
Tal com s'assenyala en el darrer informe tramès pel Departament de Justícia, aquesta organització dels serveis de cada centre s'adequa a la normativa general de manera que no vulnera els drets dels interns a comunicar-se. Sens perjudici d'això, l'existència d'aquesta disparitat de disposicions administratives internes comporta en l'actualitat situacions de desigualtat entre els interns pel sol fet de trobar-se privats de llibertat en establiments penitenciaris diferents, en els quals, com s'ha vist amb anterioritat, s'apliquen i s'exigeixen criteris i normes d'actuació també diferents.
Per aquest motiu, el Síndic considera necessari que s'unifiqui la disparitat de criteris i requisits existents per autoritzar aquestes comunicacions, tot respectant l'organització interna del centre respecte als horaris d'aquestes comunicacions. En particular, considera necessari regular mitjançant una instrucció o una circular tots aquells requisits de temporalitats exigibles, el procediment establert per poder comunicar-se, els supòsits de canvi de parella, les parelles intercentres o sorgides en el medi penitenciari o qualsevol altre aspecte que correspongui.
Altrament, es tracta que les normes de règim interior de cada centre tinguin la publicitat suficient entre els interns. La informació als interns sobre les normes de règim interior l'exigeix el mateix Reglament penitenciari en l'article 52, i el coneixement d'aquestes normes permet a l'intern, independentment del centre en què es trobi, exercir els seus drets i els seus deures.