La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'extinció de la prestació de renda mínima d'inserció que tenia reconeguda. Considera que aquesta decisió és injustificada, ja que sempre ha complert les seves obligacions.
Segons ha informat el Departament d'Empresa i Ocupació, la prestació es va extingir arran de l'existència d'ingressos superiors al límit que correspondria a la unitat familiar en concepte de renda mínima d'inserció, arran de l'incompliment de les obligacions previstes a l'article 5 del Decret 384/2011, lletres b) i c) i arran de la comissió d'irregularitats greus destinades a obtenir o conservar la prestació.
En vista de la documentació de què es disposa, no es pot considerar que la resolució adoptada estigui suficientment motivada i, en conseqüència, produeix una situació d'inseguretat i indefensió a la persona afectada. L'extinció de la prestació és una decisió amb conseqüències molt greus i perjudicials per a la persona afectada, i per tant no es pot considerar suficient una motivació genèrica sense concretar les dades i els fets objectius en què es basa i la qualificació que mereixen. Amb caràcter general, la motivació de l'acte administratiu ha de ser suficient perquè les persones coneguin amb exactitud aquestes dades i puguin exercir amb garanties el seu dret de defensa.
I en aquest cas concret, no es pot concloure que s'hagin complert aquestes condicions. Per tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació, d'una banda, que dicti resolució expressa sobre el recurs d'alçada interposat per la persona interessada contra la resolució de 19 d'abril de 2012 per la qual es va extingir la prestació de què era titular; i de l'altra, que es revisin les dades i circumstàncies del cas i que es faci una nova avaluació, de manera que es revoqui i s'anul·li l'extinció, o bé es concretin i es justifiquin de manera suficient les dades que la fonamenten i es dicti una nova resolució que especifiqui de manera clara els incompliments produïts.