El promotor de la queixa, veí de Sils, manifesta la seva disconformitat amb el fet de no poder acollir-se a l'abonament familiar per la utilització de la piscina municipal perquè els seus fills no estan empadronats al municipi.
Exposa que està separat i que els seus fills estan empadronats a l'habitatge de la seva mare, a un altre municipi. Considera que pateix una situació de greuge comparatiu per no poder-se acollir a l'abonament mensual, perquè l'Administració exigeix com a requisit que tots els membres de l'abonament familiar estiguin empadronats al mateix domicili.
El Síndic recorda que la imposició i l'ordenació dels tributs locals ha d'adequar-se al Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i a la resta de normativa d'aplicació dels tributs.
Les taxes es configuren com una contraprestació patrimonial per la prestació d'un servei públic que afecta o beneficia de forma particular el subjecte passiu. Per a la determinació del quantum de la quota tributària, l'import de la taxa per la prestació d'un servei no pot excedir, en conjunt, el cost real o previsible del servei o el valor de la prestació rebuda. Imperen doncs, en l'establiment de la quota tributària de la taxa, els principis d'equivalència i de cobertura de costos, de manera que s'ha de mantenir el principi bàsic d'equivalència entre el benefici que reporta el servei i el pagament que efectua el subjecte passiu per aquest servei, amb el límit màxim del cost del servei considerat en conjunt.
L'article 25 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (en endavant TRLHL) disposa que l'acord d'establiment de les taxes ha d'adoptar-se en vista dels informes tècnics i jurídics en què es posi de manifest el cost del servei.
Finalment, per determinar la quantia de les taxes es poden tenir en consideració criteris genèrics de capacitat econòmica dels subjectes obligats a satisfer-les (art. 24.4 TRLHL).
L'aplicació del criteri d'empadronament/no empadronament per a la determinació de la quota tributària de la taxa comporta una desnaturalització del concepte de taxa, ja que el converteix en un tribut desconnectat de l'entitat i la naturalesa del servei prestat i es produeix un trencament del principi bàsic de la seva exacció i quantificació: la contraprestació patrimonial per la recepció d'un servei públic.
No es pot considerar tampoc l'existència d'una correlació ni d'una relació indirecta entre el criteri basat en l'empadronament i el principi de capacitat econòmica, principi constitucional (article 31.1 CE) inspirador del sistema tributari i que justificaria l'existència de quotes diferencials.
El tracte diferenciat entre usuaris del servei empadronats i no empadronats és un criteri que jurídicament no resulta assumible perquè vulnera el principi d'equivalència de costos i no es pot subsumir en el concepte de capacitat econòmica com a principi inspirador del sistema tributari.
En relació amb el principi d'igualtat, l'article 31 de la Constitució espanyola estableix l'existència d'un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, té abast confiscatori.
L'article 14 de la Constitució espanyola consagra amb caràcter general el principi d'igualtat davant la llei i imposa l'obligació de donar el mateix tracte a les persones que es trobin en situacions jurídiques equiparables, amb la prohibició de discriminació o desigualtat de tracte que, des del punt de vista de la norma qüestionada, manqui de justificació objectiva i raonable (sentència del Tribunal Constitucional 76/1990, de 26 d'abril).
Diverses sentències s'han pronunciat en relació amb l'establiment de bonificacions o tarifes diferenciades basades en l'empadronament, perquè han considerat que la condició de veïnatge no constitueix una diferència racional jurídica o suficient per obtenir un tractament diferent que vulneri el principi d'igualtat (sentència del Tribunal Suprem de 26 de gener de 1987).
El Tribunal Suprem, en la sentència de 12 de juliol de 2006 determinuriana que la tarifació diferent establerta en funció de la residència ?és una diferència de tracte totalment artificiosa i injustificada, perquè no està fundada en un criteri objectiu i raonable d'acord amb els judicis de valor generalment acceptats?.
En el mateix sentit, les sentències de 27 de gener de 1997 i 18 de març de 2002, dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid i de Castella-la Manxa, respectivament, consideren l'empadronament un criteri discriminatori que atempta contra el principi d'igualtat davant la llei.
D'acord amb tot el que s'ha exposat, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Sils que modifiqui l'Ordenança fiscal núm. 22.01, reguladora de la taxa per la prestació de serveis mitjançant la utilització d'instal·lacions municipals, a fi de, d'una banda, eliminar l'empadronament com a criteri de quantificació del tribut; i de l'altra, eliminar el requisit l'empadronament de tots els membres de la família en el mateix domicili, a fi de poder disposar de l'abonament familiar.