En el primer escrit de resposta tramès pel Servei Català de Trànsit (en endavant SCT), el Síndic constata que no es respon a les qüestions que li va plantejar ni al fet relacionat amb l'informe de ratificació de l'agent denunciant. Igualment, el Síndic no constata que s'hagi dut a terme cap investigació per comprovar si, d'acord amb les al·legacions de la persona interessada, al punt quilomètric on van tenir lloc els fets hi ha o no zones on poder aturar el vehicle presumptament infractor. Per aquest motiu, el Síndic va demanar a l'SCT que donés les ordres oportunes per tal que se l'informés sobre aquestes qüestions.
En el següent escrit aportat per l'SCT, s'afirma que no es va demanar l'informe de ratificació de la denúncia ni es va fer cap activitat d'investigació, atès que es va considerar que les al·legacions presentades no aportaven proves suficients per desvirtuar la presumpció de veracitat que la llei atorga a l'agent denunciant en les tasques de vigilància del trànsit.
Així, el Síndic constata que l'única prova de què es disposa són les manifestacions de l'agent denunciant però que, alhora, aquestes manifestacions han estat negades en tot moment per la persona interessada. Per aquest motiu, el Síndic demana de nou a l'SCT que l'informi sobre les condicions del lloc on es va produir la denúncia i, si escau, que s'aporti algun document gràfic que acrediti la inexistència d'un lloc hàbil per poder aturar el vehicle de la persona interessada en el punt quilomètric ressenyat en la denúncia.
Finalment, arran de la informació aportada, el Síndic observa que es va demanar a l'agent denunciant informació sobre el tram de la via on van passar els fets, i que es donen per vàlides sense cap altra documentació gràfica, com va requerir aquesta institució, les manifestacions respecte del fet que en el punt on sembla que es va cometre la infracció no hi ha espai per aturar els vehicles i garantir la seguretat dels agents i de l'infractor per notificar la denúncia.
Igualment, el Síndic constata que malgrat que l'agent denunciant manifesta que no recorda com van transcórrer els fets, es ratifica en la denúncia que va imposar al seu dia.
En vista d'aquesta informació, el Síndic assenyala que el cert és que les manifestacions del denunciat haurien d'haver estat suficients per determinar el trasllat de les seves al·legacions a l'agent denunciant, per tal que en l'escrit de ratificació immediatament posterior, i no gairebé tres anys després, hagués pogut recordar les circumstàncies que van concórrer i s'hagués pronunciat sobre aquestes i sobre les característiques concurrents al punt quilomètric on van tenir lloc els fets.
A més, de conformitat amb l'article 79 del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària i l'article 12.2 del Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, cal traslladar les al·legacions del denunciat al denunciant.
La presumpció de veracitat de les manifestacions fetes pels agents de l'autoritat encarregats de la vigilància del trànsit no els eximeix de l'obligació d'aportar tots els elements probatoris que siguin possibles. Per aquest motiu, el Síndic indica que l'informe de l'agent denunciant esdevé encara més rellevant si es té en compte que, en aquest cas, l'únic element probatori que justifica la sanció és la declaració d'aquest agent sobre el fet denunciat.
En conseqüència de tot el que s'ha exposat, el Síndic considera que en la tramitació del procediment sancionador no es van observar les disposicions legals vigents quant a la sol·licitud de l'informe de ratificació dels agents abans de dictar-se la resolució sancionadora, de manera que es va vulnerar el dret del promotor de la queixa a la presumpció d'innocència i, per aquest motiu, demana que s'anul·li la resolució dictada en l'expedient de referència.