La promotora de la queixa exposa que se li va imposar una denúncia de trànsit i la grua li va retirar el vehicle per estacionar en plena calçada, i que aquesta denúncia va donar origen a un expedient sancionador.
La persona interessada posa de manifest la seva disconformitat amb la resolució de l'Institut Municipal d'Hisenda (en endavant IMH) del passat 23 de març, per la qual s'anul·la la sanció esmentada més amunt però no es reconeix el dret a la devolució de l'import de la taxa per servei de la grua.
L'IMH informa que el vehicle de la persona interessada estava estacionat al costat del carrer que li corresponia, segons la senyalització vertical d'estacionament trimestral alternatiu, però obstaculitzant la circulació de la resta de vehicles del carrer. Per això el van sancionar i la grua municipal el va retirar de la via pública.
Així mateix, indica que considera que la denúncia és ajustada a dret i que la retirada del vehicle de la via pública correspon a un dels supòsits que recull l'Ordenança municipal de circulació de vianants i vehicles (en endavant OMC).
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic fa arribar les següents reflexions a l'IMH:
En primer lloc, la denúncia per estacionar en plena calçada és de data 4 d'octubre de 2010, i des del dia 1 d'octubre els vehicles que estaven estacionats en aquell carrer haurien d'haver canviat de costat. Per tant, s'entén que s'haurien d'haver adoptat mesures amb relació a aquests vehicles mal estacionats, ja que eren aquests els que contravenien la normativa.
En aquest sentit, s'entén que quatre dies és temps més que suficient perquè els propietaris dels vehicles haguessin rectificat la situació i fet el canvi de costat, a fi de complir el que estableix el senyal vertical que hi ha ubicat en aquest carrer.
A més, cal tenir present que l'informe de ratificació de l'agent denunciant valora només l'obstaculització del carrer, atesa l'existència de vehicles estacionats a tots dos costats, quan en realitat només es pot estacionar en un. En la data de la presumpta infracció, el costat en què es podia estacionar era el costat en què estava estacionat el vehicle de la denunciada.
El mateix agent denunciant destaca en el seu informe "que l'acció que va provocar l'obstaculització del carrer va ser l'estacionament del vehicle denunciat, sense entrar a valorar-ne la regulació horària", quan en realitat aquest últim extrem és de gran importància.
D'altra banda, cal tenir present que l'article 65 de l'OMC concreta uns supòsits de retirada de vehicles per causa de necessitat, en què es podria encabir aquesta situació. En concret, l'apartat tercer d'aquest article estableix que l'Ajuntament pot retirar els vehicles de la via pública, encara que no estiguin en infracció, en cas d'emergència. En aquest cas, es pot assimilar emergència amb necessitat, atesa l'obstaculització que originava el vehicle de la denunciada per a la fluïdesa del trànsit.
Així mateix, l'article 66 de l'OMC estableix com a exempció del pagament de les despeses de la retirada i trasllat del vehicle de la via pública, les que recull l'article 65, entre les quals es troba el supòsit de retirada de la via pública en cas d'emergència.
Dit això, s'entén que aniria en contra dels principis de bona fe i equitat considerar que l'actuació de la promotora és contrària a dret, tal com s'afirma en l'informe de l'IMH. Tot al contrari, va ser l'única que va actuar complint el que establia el senyal vertical de trànsit ubicat en aquest carrer.
Així doncs, s'entén que la denúncia no és ajustada a dret. No obstant això, i atès que ha operat l'institut de la prescripció, no es valorarà aquest fet.
Per tot això, el Síndic suggereix a l'IMH que retorni a la promotora l'import satisfet en concepte de taxa de retirada del vehicle de la via pública pel servei de grua, atès que aquest cas concret se subsumiria en el supòsit previst en la primera part de l'article 66 de l'ordenança municipal de circulació de vehicles.