La persona interessada, representant de mares i pares d'alumnes de l'institut d'estudis secundaris (en endavant IES) de Vilanova del Vallès, es queixa de la presumpta paralització del procés d'aprovació de l'expedient d'execució de les obres de construcció de l'edifici definitiu d'aquest IES. També esmenta que s'ha traslladat aquesta mateixa queixa al Departament d'Educació.
Posteriorment, les persones interessades trameten un altre escrit en què reiteren la seva preocupació pel retard en la construcció del centre, i afegeixen nous motius de preocupació arran del fet que a escassos metres del centre hi ha una línia d'alta tensió i que en dos estudis, un de la Diputació de Barcelona i un altre d'una empresa privada, presumptament, es recomana que es desinstal·li.
També lamenten que en aquest centre, contràriament al que se'ls havia promès inicialment, no es cursi batxillerat. En el mateix web del Departament d'Educació apareix que l'IES disposa de batxillerat. També lamenten que els alumnes residents a Vilanova del Vallès i a Vallromanes s'hagin de desplaçar fins a la Roca del Vallès, municipi amb el qual no hi ha bones comunicacions de transport públic.
El Departament d'Educació confirma la seva previsió d'oferir l'oferta de batxillerat a l'institut esmentat, especialment com a conseqüència del fet que aquest és l'únic institut del municipi i que acull alumnat d'una altra localitat, Vallromanes, que no disposa de centre de secundària. Amb aquest propòsit, actualment els Serveis Territorials del Maresme-Vallès Oriental estan tramitant l'autorització per a l'inici d'aquesta oferta formativa.
D'altra banda, el Departament d'Educació també informa que la previsió de construcció del centre és de disset mesos. D'acord amb aquest termini d'execució de les obres, s'entén que la construcció de l'edifici definitiu finalitzarà no més tard del mes d'agost de l'any 2011.
Pel que fa a la línia d'alta tensió, el Departament d'Educació exposa que el solar cedit per l'Ajuntament de Vilanova del Vallès reuneix els requisits corresponents i està subjecte a la normativa de referència, i que no els consta l'existència dels estudis de la Diputació de Barcelona i de l'empresa privada esmentats sobre la recomanació de desaparició de la línia elèctrica en qüestió.
A fi de valorar els possibles riscos que això suposa, el Síndic s'adreça a l'Ajuntament de Vilanova del Vallès.
L'informe municipal de resposta exposa que als entorns de l'IES hi ha dues línies elèctriques d'alta tensió, una de transport (132 kV) i una altra de distribució, amb una tensió molt inferior (25 kV). Respecte al solar on s'ubicarà de forma definitiva l'institut, en obres en l'actualitat, aquestes línies es troben a 70,27 m i 5,42 m, respectivament, i respecte a l'edifici definitiu, a 97,62 m i 25,00 m, respectivament.
Per això, el Síndic revisa les diferents normatives d'àmbit autonòmic i estatal que regulen les instal·lacions elèctriques, i constata que només el Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries, específicament les Instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 07 i ITC-LAT 08, es regula la distància de seguretat que hi ha d'haver entre els edificis i construccions i les línies aèries d'alta tensió, quan estableix:
"5.12.2 Edificis, construccions i zones urbanes
No són aplicables les prescripcions especials que defineix l'apartat 5.3.
S'ha d'evitar l'estesa de línies elèctriques aèries d'alta tensió amb conductors nus en terrenys que estiguin classificats com a sòl urbà, quan pertanyin al territori de municipis que tinguin pla d'ordenació o com a nucli de població en municipis que no tinguin el pla esmentat. No obstant això, a petició del titular de la instal·lació i quan les circumstàncies tècniques o econòmiques ho aconsellin, l'òrgan competent de l'Administració pot autoritzar l'estesa aèria de les línies esmentades a les zones abans indicades.
Es pot autoritzar l'estesa aèria de línies elèctriques d'alta tensió amb conductors nus a les zones de reserva urbana amb pla general d'ordenació legalment aprovat i en zones i polígons industrials amb pla parcial d'ordenació aprovat, així com els terrenys del sòl urbà no compresos dins del nucli de la població en municipis que no tinguin pla d'ordenació.
D'acord amb el que estableix el Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, no s'han de construir edificis i instal·lacions industrials en la servitud de vol, incrementada per la següent distància mínima de seguretat als dos costats: Dadd + Del = 3,3 + Del en metres, amb un mínim de 5 metres. Els valors de Del s'indiquen a l'apartat 5.2 en funció de la tensió més elevada de la línia.
Anàlogament, no s'han de construir línies per damunt d'edificis i instal·lacions industrials en la franja definida anteriorment.
No obstant això, en els casos de mutu acord entre les parts, les distàncies mínimes que han d'existir en les condicions més desfavorables entre els conductors de la línia elèctrica i els edificis o construccions que estiguin a sota són les següents:
Sobre punts accessibles a les persones: 5,5 + Del metres, amb un mínim de 6 metres.
Sobre punts no accessibles a les persones: 3,3 + Del metres, amb un mínim de 4 metres.
S'ha de procurar, així mateix, en les condicions més desfavorables, mantenir les distàncies anteriors, en projecció horitzontal, entre els conductors de la línia i els edificis i construccions immediats."
En aquest sentit, l'informe de l'Ajuntament de Vilanova del Vallès argüeix que "allò que segons la normativa tècnica vigent és vinculant a l'hora de sospesar les possibles repercussions de l'existència de línies elèctriques sobre les persones és la distància entre aquestes línies i les edificacions, no la distància entre les línies i el solar". El Síndic comparteix aquest posicionament, sempre que l'edificació comprengui qualsevol part de les instal·lacions del centre, incloses les instal·lacions d'esbarjo, que també han de respectar la distància de seguretat.
Per tant, el Síndic considera que la nova edificació del centre podria vulnerar la normativa vigent sempre que les línies elèctriques existents responguin a la tipologia recollida a la normativa esmentada i sempre que qualsevol part de les instal·lacions escolars accessible a les persones no estigui ubicada a més de 6 metres. Si aquest és el cas, demana que se l'hi faci saber.
Sobre la idoneïtat de la proximitat de la línia elèctrica respecte al centre, l'Ajuntament de Vilanova del Vallès exposa que durant el mes de setembre de 2007 va rebre dos informes sobre els mesuraments dels camps elèctric i magnètic efectuats per part d'una empresa privada i per part d'una tècnica del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. El primer informe conclou que les mesures preses estan en tots els casos per sota dels nivells màxims recomanats per les directives comunitàries europees; i el segon, que ja que no hi ha cap normativa clara respecte de les radiacions de molt baixa intensitat, seria convenient reconsiderar la construcció de l'institut en aquest indret. I afegeix que, atesa la desproporció entre la conclusió i la recomanació d'aquest darrer informe, la Diputació va matisar la seva recomanació en un escrit dirigit a l'Ajuntament de data 11 d'octubre de 2007. Aquest escrit plantejava que la recomanació era de caire general, i que calia tenir en compte l'avançat estat en què es trobaven tots els treballs tècnics de redacció del projecte i la mateixa programació de l'obra.
En qualsevol cas, el Síndic recorda que la normativa vigent també estableix la conveniència que en zones urbanes les línies elèctriques d'alta tensió vagin soterrades. Aquesta valoració sembla més pertinent encara en el cas objecte de queixa, atesa la proximitat de la línia a un equipament públic adreçat a la infància, que està especialment protegida per l'ordenament jurídic vigent.
Sobre aquest assumpte, l'informe municipal tramès exposa que s'està treballant per fer possible el soterrament i/o l'allunyament de la línia de 25 kV de l'edifici escolar, tot i que l'elevat cost econòmic d'aquesta mesura (més de 150.000 euros, segons els pressupostos sol·licitats) no permet a l'Administració local fer-hi front tota sola, especialment en les circumstàncies econòmiques actuals.
Tot i comprendre aquesta situació, i especialment en no existir obligatorietat legal, el Síndic suggereix que es continuï treballant per tal de fer possible aquestes millores en l'entorn del nou institut. Així, demana al consistori saber el seu posicionament sobre aquest suggeriment i que doni a conèixer les actuacions que té previst adoptar sobre el cas a partir d'ara.
Amb el propòsit d'explorar possibilitats per al soterrament, i també de cara a acabar de verificar que no hi ha cap vulneració de dret respecte a la proximitat del centre a la línia elèctrica d'alta tensió, el Síndic també demana informació a la Direcció General d'Energia del Departament d'Economia.