Es proposa l'obertura d'aquesta actuació d'ofici per analitzar el que es produeix en l'aplicació de la normativa en aquests casos, l'Ordre de 17 de setembre de 2009 i la Circular 2/2003, ja que algunes de les previsions que contenen no són prou clares i sembla que van en contra dels drets i els interessos dels pèrits judicials.
De la documentació aportada pel Departament de Justícia, se'n desprèn el següent:
1. Amb la nova Ordre de 17 de setembre de 2009 s'ha ampliat el ventall dels peritatges judicials susceptibles de pagament avançat.
2. D'ençà que va entrar en vigor l'Ordre s'ha incrementat el nombre d'expedients que es tramiten com a pagaments avançats.
3. Segons el Departament de Justícia, la fixació de l'òrgan que ha d'emetre l'informe previst per l'Ordre vindrà determinat per les normes processals que siguin aplicables en el procediment judicial en què s'hagi demanat el peritatge, mentre la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya manifesta que la competència per emetre aquests informes correspon al secretari judicial.
4. No s'ha instituït cap protocol per a la comunicació entre les gerències territorials i els òrgans judicials per gestionar el pagament dels peritatges judicials ni tampoc s'ha previst en l'Ordre la col·laboració amb el secretari de Corporacions Professionals per a l'emissió d'aquests informes.
5. El protocol d'actuació establert per gestionar el pagament és determinat per la mateixa Ordre, que introdueix un canvi important respecte de l'anterior normativa perquè correspon al mateix pèrit (i no al secretari judicial) l'inici de tramitació del pagament.
6. Els informes raonats que han d'emetre l'òrgan judicial que ha sol·licitat l'informe, o si escau, el secretari judicial, o el Ministeri Fiscal que ha sol·licitat la prova, no s'han d'ajustar a cap criteri sinó que aquests s'emetran segons el seus criteris habituals d'emissió d'informes.
7. No consta en la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ni al Departament de Justícia que s'hagi produït cap negativa a emetre l'informe per part de l'òrgan competent.
8. En cas que es plantegés el supòsit, el Departament de Justícia requeriria l'òrgan judicial perquè emetés informe, advertint-lo que, en cas de no rebre'l, quedaria paralitzada l'aprovació de la previsió de cost del peritatge, amb els consegüents perjudicis per a la tramitació del procediment judicial.
El Síndic formula al Departament de Justícia les consideracions següents:
1. No queda resolt el cas en què l'òrgan a qui correspongui fer l'informe per valorar la procedència probatòria del dictamen no pugui informar sobre aquest punt per falta de coneixements tècnics o bé perquè l'òrgan competent no estigui adscrit al jutjat en el moment de demanar-ne el dictamen.
2. No queda clar a quin òrgan correspon fer l'informe raonat que preveu l'article 6.3 de l'Ordre. Així, mentre el Departament considera que dependrà de les normes processals que siguin aplicables en el procediment judicial en què s'hagi demanat el peritatge, la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya diu que la competència per emetre aquests informes correspon al secretari judicial.
3. En l'articulat de l'Ordre no consta cap previsió que disposi que les decisions de les gerències i dels serveis territorials en aquesta matèria siguin susceptibles de recurs d'alçada i el termini per interposar-lo.
4. L'Ordre tampoc no preveu cap mesura en els supòsits d'inactivitat en què el jutjat en qüestió no esmeni la documentació necessària perquè el Departament de Justícia pugui tramitar el pagament.