El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta a un escrit que va presentar a l'Ajuntament de Sabadell mitjançant el qual sol·licitava l'aplicació de l'exempció de l'impost de vehicles de tracció mecànica d'un vehicle que està a nom del seu fill, que té una discapacitat del 33%.
Exposa que a l'Ajuntament el van informar que el benefici fiscal no li seria concedit perquè l'ordenança fiscal havia estat modificada per a aquell exercici fiscal. Considera que això li comporta un greuge comparatiu respecte d'altres famílies que sí que es poden beneficiar de l'exempció tributària.
D'acord amb el contingut de l'Ordenança fiscal 2.3, de l'Ajuntament de Sabadell, reguladora de l'impost de vehicles de tracció mecànica, per gaudir de l'exempció de l'impost de vehicles de tracció mecànica cal acreditar que se supera el barem que determina l'existència de dificultats de mobilitat i assistència de tercera persona per dur a terme els actes essencials de la vida diària.
L'Ajuntament exposa que el fill del promotor no supera el barem que determina l'existència de dificultats de mobilitat ni la necessitat d'una altra persona per dur a terme els actes essencials de la vida diària. Per tant, atès que en aquest cas no es compleixen els requisits legals establerts en l'article 93.1.e) de la Llei reguladora de les hisendes locals i l'Ordenança reguladora de l'impost de vehicles, el fill del promotor no es pot acollir a l'exempció sol·licitada.
El Síndic, però, considera no ajustat a dret el requisit addicional establert per l'Ajuntament de Sabadell de superació del barem de mobilitat i/o assistència de tercera persona per gaudir de l'exempció tributària reconeguda en l'article 93.1.e) del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, el qual estableix que estan exempts de l'impost de vehicles de tracció mecànica:
?Els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda a què es refereix l'apartat A de l'annex II del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre.
Així mateix, estan exempts els vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu. Aquesta exempció s'aplicarà en tant es mantinguin aquestes circumstàncies, tant als vehicles conduits per persones amb discapacitat com els destinats al seu transport.
Les exempcions previstes en els dos paràgrafs anteriors no resultaran aplicables als subjectes passius beneficiaris d'elles per més d'un vehicle simultàniament.
A l'efecte d'allò disposat en aquest paràgraf, es consideraran persones amb discapacitat quin tinguin aquesta condició legal en grau igual o superior al 33%.?
L'article 93.2 estableix quines són les condicions i els requisits per gaudir de l'exempció reconeguda en l'article 93.1.e). A aquest efecte, determina que ?l'interessat haurà d'aportar certificar de discapacitat emès per l'òrgan competent i justificar el destí del vehicle davant l'Ajuntament d'imposició, en els termes que aquesta estableixi en l'ordenança fiscal corresponent.?
El Reial decret llei 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, determina, com a únic requisit de caràcter subjectiu per poder gaudir de l'exempció, que la persona acrediti un grau de discapacitat igual o superior al 33%, acreditació que haurà d'efectuar-se a través de l'òrgan competent (ICASS) i de conformitat amb el sistema de barems establert legalment.
En cap cas, la Llei reguladora de les hisendes locals, subordina l'aplicació de l'exempció als requisits addicionals que la persona discapacitada acrediti que supera el barem que determina l'existència de dificultats de mobilitat i/o assistència de tercera persona per dur a terme els actes essencials de la vida diària.
D'acord amb la regulació continguda en l'article 93.1.e) del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, poden ser beneficiaris de l'exempció aquelles persones que acreditin un grau de discapacitat del 33%, amb independència del grau de mobilitat i la necessitat o no d'assistència de tercera persona.
La regulació de l'Ordenança fiscal de Sabadell va més enllà del que estableix la Llei, i comporta una restricció del dret a gaudir de l'exempció no emparada en la Llei bàsica que regula les hisendes locals. La regulació de l'Ordenança incideix en la configuració de l'exempció, ja que delimita la discapacitat com a supòsit de fet per gaudir de l'exempció, regulació que és contrària al principi de reserva de llei en matèria tributària perquè una norma amb rang reglamentari no pot definir els elements essencials del tribut (beneficis fiscals) ni ser contrària a la llei marc que els crea i delimita.
De la literalitat de la llei (article. 93.1.e del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals) no es deriven limitacions ni altres requisits quant a l'aplicació de l'exempció, ja que la mateixa norma regula la condició de persona discapacitada i atorga el dret a qui la tingui legalment atribuïda, en grau igual o superior al 33%. Tampoc limita la condició de discapacitat a un tipus o altre de discapacitat, ni es condiciona o limita el seu accés a altre tipus de circumstàncies personals, com la limitació de mobilitat. L'ordenança fiscal delimita la configuració de la discapacitat, i la restringeix a una discapacitat física, concretament, a una discapacitat per afectació de l'aparell locomotor.
El Síndic no comparteix tampoc l'argumentació de l'Ajuntament de Sabadell quan justifica la imposició del requisit basat en la mobilitat o assistència de tercers perquè considera ?que és justament quan es produeix aquesta dificultat per utilitzar els transports públics neix la necessitat de tenir un vehicle en propietat per millorar la seva qualitat de vida?. El Síndic considera que la facultat o no d'utilitzar el transport públic no té cap incidència en la configuració de l'exempció per discapacitat regulada en la Llei d'hisendes locals. D'una banda, perquè ningú té l'obligació d'utilitzar el transport públic. I de l'altra, perquè l'exempció tributària per raó de discapacitat troba el seu fonament en la protecció de les persones amb discapacitat i el compliment del principi d'igualtat reconegut en l'article 14 de la Constitució.
En vista d'aquestes consideracions, el Síndic recomana a l'Ajuntament de Sabadell que modifiqui l'Ordenança fiscal núm. 2.3, reguladora de l'impost de vehicles de tracció mecànica; que s'elimini el requisit de ?certificat emès pel departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya amb el percentatge de discapacitat i els barems de mobilitat i assistència de tercera persona?, i que s'adeqüi a l'article 93.1.e) i 93.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.