La promotora es queixa amb relació a un procediment del Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats que es va iniciar a nom de la seva mare.
La filla de la sol·licitant explica que, en data 14 de novembre de 2007, el DASC va dictar la resolució per mitjà de la qual el DASC va reconèixer un grau III i nivell 1 de dependència a la persona interessada.
En data 22 de maig de 2008, es va signar l'acord del Programa individual d'atenció (en endavant PIA), en el qual es proposava a la persona interessada una prestació econòmica per cuidador no professional d'un import de 390 euros, però no li va ser notificada la corresponent resolució d'aquest acord PIA.
Per això, en no ser-li notificada la resolució del PIA ni efectuar-li els pagaments corresponents de l'acord PIA de 22 de maig de 2008, la promotora de la queixa va presentar dues reclamacions al DASC en dates 11 de febrer i 12 de maig de 2009, però encara no ha rebut cap resposta.
No obstant això, per un canvi de circumstàncies, es va fer un nou acord PIA. En aquest cas, el DASC va dictar la resolució corresponent d'aquell PIA en data 21 de juliol de 2009, en què es determinava que la modalitat d'intervenció més adequada a les necessitats de la persona interessada era la de prestació econòmica vinculada a residència d'import de 700,33 euros/mes i amb efectes del 9 de febrer de 2009.
En aquella resolució, s'observa que en l'antecedent 2) s'indica que "en data 22 de maig de 2008, l'àrea bàsica de serveis socials, ha proposat un PIA, en què es determinen les modalitats més adequades a les seves necessitats d'entre els serveis i les prestacions econòmiques previstos en la resolució de reconeixement del seu grau i nivell de dependència" i es va resoldre determinar que la prestació més adequada era la prestació econòmica vinculada al servei de residència. La promotora de la queixa indica que això és correcte, però no segons l'acord PIA signat el 22 de maig de 2009, sinó segons un altre fet de data posterior, ja que l'ingrés a la residència va ser el 9 de febrer de 2009, tal com bé recull aquella resolució de la data d'efectes de la prestació que es reconeix.
Per tant, fins al 2 de febrer de 2009, la promotora de la queixa tenia reconeguda una prestació econòmica per cuidador familiar i a partir del 9 de febrer de 2009 una prestació econòmica vinculada al servei residencial, però la filla de la persona interessada es queixa que no se li ha fet efectiu cap pagament.
Per tant, atès que encara no se li ha fet efectiu cap pagament ni amb relació a la prestació econòmica per cuidador no professional ni amb relació a la prestació econòmica vinculada al servei de residència, en data 25 de setembre de 2009 la promotora de la queixa va presentar una nova reclamació, però no ha obtingut tampoc cap resposta.
L'anterior DASC va comunicar que ja s'havia dictat la resolució PIA de l'acord de 2008 i que estava pendent que el cuidador no professional aportés el document d'alta a la Seguretat Social per tal que es pogués fer efectiva la prestació esmentada.
Davant d'aquesta informació, si bé l'objecte de la queixa s'ha resolt favorablement, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família la necessitat que adopti mesures per tal de reduir la durada dels procediments relacionats amb l'aplicació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, de manera que es resolguin en un termini raonable, tot evitant dilacions, i es faci possible l'accés de les persones dependents als serveis i les prestacions que els corresponen, d'acord amb la Llei.