El Consorci d'Educació de Barcelona indica que la informació sobre els ajuts de menjador escolar que atorga el Consorci i els ajuts destinats a alumnat amb necessitats educatives específiques que atorga el Ministeri d'Educació (a través del Departament d'Educació) és pública i que està disponible als webs de les diferents administracions afectades.
També comunica que els centres s'han d'ocupar d'informar sobre les diferents possibilitats d'ajuts existents, quan les famílies ho sol·liciten i que, en cas de necessitar assessorament, poden ser adreçats a l'Àrea d'Escolarització del Consorci d'Educació de Barcelona.
En aquest sentit, el Síndic comunica a la persona interessada que pot adreçar-se a aquest servei d'atenció per resoldre els diferents dubtes existents sobre la provisió d'aquests serveis.
Fet això, però, i sobre la concessió d'aquests ajuts, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, el Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents públics de titularitat del Departament d'Ensenyament, estableix en l'article 2 que el servei escolar de menjador té caràcter preceptiu, entre altres, a l'alumnat que està escolaritzat en centres d'educació especial o en centres d'acció especial. Per tant, qualsevol infant amb discapacitat escolaritzat en un centre d'educació especial té garantida la prestació d'aquest servei amb caràcter obligatori i gratuït.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, estableix en l'article 2, la inclusió educativa com un dels principis rectors del sistema educatiu. De fet, existeix cada cop més la tendència entre els progenitors de fills amb discapacitat a escolaritzar-los en centres ordinaris, i no pas en centres d'educació especial.
En aquest sentit, en el marc d'altres expedients de queixa, el Síndic ha sol·licitat al Departament d'Educació que en la concessió dels ajuts de menjador escolar es doni el mateix tracte a l'alumnat amb discapacitat escolaritzat en centres d'educació especial i a l'alumnat amb discapacitat escolaritzat en centres ordinaris.
Com a resposta a aquest suggeriment, el Departament d'Educació ha informat el Síndic de Greuges que ha donat instruccions als consells comarcals, ens que tramiten aquests ajuts, que a partir d'un determinat grau de discapacitat el tracte rebut per l'alumnat amb discapacitat sigui indiferent al tipus de centre on està escolaritzat.
D'acord amb les consideracions traslladades pel Consorci d'Educació de Barcelona, en canvi, s'interpreta que aquest criteri no s'aplica a la ciutat de Barcelona -i si no fos així, el Síndic demana que ho desmenteixi.
La Resolució del Consorci d'Educació de Barcelona sobre l'aprovació d'unes bases per a l'atorgament d'ajuts, estableix en l'annex 1, article 3, que la condició de discapacitat de l'alumne (o del pare, mare, tutor, tutora o germans) discrimina positivament, però no és definitiva. En l'annex 2, a més, s'estableix que aquesta condició només afegeix un únic punt al barem a partir del qual es concedeixen els ajuts, mentre que en l'article 6.2. es preveu que s'atorgui l'ajut ordinari als sol·licitants que hagin obtingut almenys 15 punts.
Si bé és cert que el Consorci d'Educació de Barcelona preveu en l'article 6 de les bases que les quanties dels ajuts ordinaris per a l'alumnat escolaritzat en centres d'educació especial o en unitats de suport a l'educació especial (USEE) que ho sol·liciti sigui superior (9,90 euros/dia) a la resta d'ajuts ordinaris, en concepte de major cost de monitoratge, el Síndic considera que aquestes bases no ofereixen un tracte de discriminació positiva suficient a l'alumnat amb discapacitat, ni tampoc un tracte equitatiu en relació a l'alumnat amb discapacitat escolaritzat en centres ordinaris a altres indrets de Catalunya (d'acord amb les instruccions que dóna el Departament d'Educació als consells comarcals) o a aquest alumnat escolaritzat als centres d'educació especial (que tenen garantida la gratuïtat del servei).
De fet, en general, el Síndic constata dèficits en el suport econòmic que reben les famílies amb fills amb discapacitat per sufragar el cost del servei de menjador escolar no obligatori, entre altres. Sobre aquest assumpte, el Síndic ha destacat que en els criteris de concessió d'ajuts establerts pels consells comarcals i els ajuntaments no sempre es discriminen positivament -i de forma suficient- l'accés a aquests serveis dels alumnes que presenten dificultats relacionades amb la seva mobilitat.
En el marc de l'informe extraordinari "La provisió i l'accés als serveis de transport i menjador escolars", presentat l'any 2010 al Parlament de Catalunya, el Síndic de Greuges va recordar a les administracions afectades que la normativa específica i general dóna una protecció especial als infants amb discapacitat. La Convenció sobre els drets de l'infant de les Nacions Unides, per exemple, que inspira la normativa estatal i catalana que afecta directament o indirecta la situació de la infància, estableix a l'article 23 el dret dels infants amb discapacitat i de les seves famílies a rebre, per part de les administracions públiques, les atencions especials necessàries per promoure la seva autonomia i el seu accés efectiu a l'educació, i també estableix que aquestes atencions han de tendir a ser gratuïtes, tot tenint una cura especial dels recursos econòmics dels seus progenitors.
D'acord amb aquests principis, que són de compliment obligat per part de totes les administracions dels estats membres, com és el cas de l'espanyol, el Síndic de Greuges va posar de manifest, d'una banda, que l'infant amb discapacitat té més dificultats d'accessibilitat al centre escolar, atesa la seva situació i la dificultat d'accedir-hi a través d'altres mitjans i, d'una altra, que el nivell de renda de la família no garantia necessàriament que aquest infant amb discapacitat tingués plenament garantida una situació d'igualtat en l'accés als recursos socials i educatius, ni tampoc plenament cobertes les seves necessitats especials.
Per tots aquests motius, el Síndic suggereix al Consorci d'Educació de Barcelona que valori la possibilitat de garantir l'accés gratuït al servei de menjador escolar als alumnes amb discapacitat escolaritzats en centres ordinaris.
En segon lloc, en el marc d'altres queixes, el Síndic també ha pogut constatar problemes de compatibilitat, resolts posteriorment en el tràmit d'al·legacions, entre els ajuts de menjador escolar no obligatori i els ajuts per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, convocats pel Ministeri d'Educació i gestionats pel Departament d'Educació, que també inclouen partides específiques per al menjador escolar.
Pel que fa a la convocatòria per al curs acadèmic 2008/2009, per exemple, el Síndic de Greuges va rebre una queixa formulada per una família pel desacord en la tramitació de l'ajut del Departament d'Educació, específicament pel fet de no haver percebut l'import corresponent a menjador previst en la resolució de 6 de maig de 2008, per la qual es convocaven ajuts per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu per al curs acadèmic 2008/2009.
Segons el Departament d'Educació, la resolució esmentada estableix a l'article 7.4 que "las ayudas para transporte, comedor, residencia y material didáctico así como los subsidios para transporte y comedor, no podrán concederse cuando esos conceptos se hallen cubiertos por servicios o fondos públicos o, en su caso, por ayudas concedidas a los centros para financiar el correspondiente servicio". D'acord amb això, el Departament d'Educació entenia que el Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents públics, ja regulava el concepte al qual feia referència l'esmentada resolució de 6 de maig, i que aquest decret estableix que els ajuts són obligatoris només per als alumnes que resideixen fora del municipi on estan escolaritzats (que no era el cas de la persona interessada, que estava escolaritzada al mateix municipi de residència).
Després d'estudiar aquest assumpte, el Síndic de Greuges va resoldre que apreciava irregularitat en l'actuació duta a terme pel Departament d'Educació, atès que l'objecte de regulació de la resolució esmentada (suport a l'alumnat amb necessitats educatives específiques) i del Decret esmentat (accés al menjador escolar) no és assimilable, com es desprenia de l'informe emès pel Departament d'Educació.
Les famílies d'alumnat amb necessitats educatives especials han d'assumir despeses addicionals a l'hora de garantir una atenció adequada d'aquestes necessitats. Aquest tipus d'ajuts, precisament, no es concedeixen necessàriament per compensar determinades situacions de distància geogràfica respecte al centre escolar, com ara els ajuts individuals per desplaçament, sinó com a mesura de suport a l'escolarització de l'alumnat amb necessitats especials.
Amb l'article 7.4. de la resolució de 6 de maig de 2008, a més, el Síndic de Greuges interpreta que es pretén evitar que una persona beneficiària rebi l'ajut per un mateix concepte des de dues convocatòries diferents o que rebi un ajut per accedir a un servei gratuït. Precisament, aquest no era el cas de la persona interessada. En cursos precedents també existia aquesta condició i, tot i així, la persona interessada va ser beneficiària de la beca.
El Síndic de Greuges no considerava que sobre la base de l'aplicació d'aquest criteri es pogués un any més tard fer una interpretació oposada i denegar la concessió de la beca i, d'acord amb això, va demanar que el Departament d'Educació tramités l'ajut de menjador que correspongués, segons les bases, a la persona interessada i a la resta de persones sol·licitants. Finalment, després d'estudiar novament aquest assumpte, el Departament d'Educació va concedir l'ajut que havia sol·licitat la persona interessada i va manifestar el seu acord amb el suggeriment formulat des del Síndic de Greuges.
Per tant, el Síndic demana que es tinguin en compte aquestes consideracions en la tramitació dels diferents ajuts que el Consorci d'Educació de Barcelona gestiona.