El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació de la renda mínima d'inserció que tenia atorgada, per trasllat temporal de residència fora de Catalunya. Tot i això, exposa que va marxar el 2010 per visitar la seva mare, que estava malalta.
En data 11 de gener de 2012 va interposar recurs d'alçada contra la resolució de suspensió, però encara no ha rebut resposta.
El Síndic posa de manifest que quan es va emetre la resolució de suspensió, la causa que la va motivar ja havia desaparegut, atès que el promotor ja es trobava de nou a Catalunya.
D'acord amb la normativa aplicable, l'abonament de la prestació de la renda mínima d'inserció s'ha de reprendre si desapareixen les causes que n'han motivat la suspensió. En aquest cas concret, la causa va desaparèixer quan el promotor va retornar a Catalunya, per la qual cosa, si seguia acomplint la resta de requisits exigits, s'hauria d'haver reprès el pagament de la prestació llavors.
D'altra banda, la sortida de Catalunya es va produir quan encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció, en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que comporten l'obligació de les persones destinatàries de romandre de manera permanent a Catalunya.
Per últim, pel que fa a l'aplicació dels criteris de prelació que s'al·leguen en aquest cas per no reprendre l'expedient, el Síndic recorda que la Llei 10/1997, de 3 de juliol, preveu aquesta possibilitat en el marc del procés d'aprovació del pla individual d'inserció i reinserció, però no pel que fa als supòsits de modificació o suspensió de la prestació, quan la prestació ja està aprovada, com succeeix en aquest cas.
D'acord amb tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que, en tot cas, resolgui la represa de l'expedient al més aviat possible i procedeixi a l'abonament de la prestació econòmica i al pagament dels endarreriments, amb efectes de desembre de 2012.