El Síndic ha acordat l'obertura d'una actuació d'ofici en relació amb la prevenció del càstig corporal, referida a la regulació del contingut de la potestat parental que conté l'article 236-17.4 del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, aprovat per mitjà de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, relatiu a la persona i la família.
El Comitè dels Drets de l'Infant ha recordat en diverses ocasions que la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant exigeix la revisió del dret intern per garantir que no s'accepta cap grau de violència cap a l'infant i, en especial, ha remarcat que el càstig corporal, a la família, les escoles o altres institucions, per lleu que sigui, és incompatible amb la Convenció.
En el cas de Catalunya, la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, recull els dret dels infants a ser protegits de qualsevol forma de maltractament o tracte indigne, tant en ?l'àmbit individual com social? (article 8). Així mateix l'article 74 d'aquesta llei recull el deure de les administracions de protegir els infants de qualsevol forma de càstig físic o denigrant. També l'article 102 de la Llei 14/2010 considera situació de risc ?la utilització, pels progenitors o pels titulars de la tutela o de la guarda, del càstig físic o emocional sobre l'infant o l'adolescent que, sense constituir un episodi greu o un patró crònic de violència, en perjudiqui el desenvolupament?. En el cas dels infants i adolescents acollits en centre es prohibeix expressament el càstig corporal.
Això no obstant, el llibre segon del Codi Civil de Catalunya, aprovat per mitjà de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, pocs mesos després de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, en regular el contingut de la potestat parental i les relacions entre pares i fills (art. 236-17.4) ha mantingut la referència a la possibilitat dels progenitors de corregir els fills ?d'una manera raonable i moderada, amb ple respecte a llur dignitat?.
Aquesta referència expressa a la facultat de correcció, encara que es matisi amb la referència al ple respecte a la dignitat dels infants, podria donar peu interpretacions contràries a la prohibició de qualsevol càstig físic que recullen l'article 19 de la Convenció i la Llei 14/2010, dels drets dels infants i adolescents.
El Síndic recorda que la potestat parental és una funció que s'exerceix en interès dels fills, d'acord amb llur personalitat i per facilitar-ne el desenvolupament (art. 236.2).
El llibre primer del Codi civil estableix el deure de progenitors i fills de respectar-se mútuament i el deure específic dels fills d'obeir els progenitors. Així mateix, l'article 236-17 estableix que els progenitors poden sol·licitar excepcionalment l'assistència i la intervenció dels poders públics.
En el marc d'aquesta regulació, la facultat de correcció que l'article 236.17.4 atribueix als progenitors no afegeix un contingut addicional específic a les funcions inherents a la potestat, ni al seu objectiu, que és facilitar el desenvolupament de l'infant.
La facultat de correcció, en canvi, es pot interpretar com una autorització o certa tolerància implícita del càstig corporal, encara que sigui en les formes més lleus. En aquest sentit, resulten rellevants els límits que la mateixa norma imposa al seu exercici, que fan palesa la possibilitat que aquesta facultat sigui exercida en perjudici de l'interès dels fills.
En relació amb aquesta qüestió, cal recordar que la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants prohibeix qualsevol forma de violència envers els infants per lleu que sigui.
Per aplicar aquesta prohibició, el Comitè dels Drets de l'Infant, mecanisme internacional encarregat de vigilar els progressos realitzats en l'aplicació de la Convenció sobre els drets de l'infant, ha recordat que la Convenció exigeix la revisió del dret intern per eliminar qualsevol ambigüitat en la normativa aplicable i garantir que no s'accepta cap grau de violència contra l'infant, i considera que el càstig corporal per lleu que sigui és incompatible amb la Convenció.
Així, aquest comitè va expressar la seva preocupació pel contingut de l'article 154 del Codi civil espanyol, en la redacció anterior a la donada per la Llei 54/2007, de 28 de desembre, d'adopció internacional, que en termes similars als de l'article 236.17.4 es referia a la facultat de correcció raonable i moderada dels fills, ja que podia interpretar-se en el sentit que permet accions contràries a l'article 19 de la Convenció.
El Comitè de Drets de l'infant va recomanar que es revisés la regulació d'aquest article i posteriorment, un cop modificada la redacció anterior, va valorar positivament l'esmena introduïda.
Certament, la Llei 14/2010, sobre els drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, en l'article 74, considera el càstig físic dins el catàleg de situacions que són perjudicials per al sa desenvolupament integral o pel benestar d'infants o adolescents, i estableix l'obligació de les administracions de prevenir aquest tipus de situacions.
Tanmateix, la regulació del contingut de la potestat parental pel que fa a la facultat de correcció resulta ambigua i pot entrar en contradicció amb la prohibició de qualsevol forma de violència adreçada als infants que estableix la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, per bé que s'estableixi que aquesta facultat s'ha d'exercir de forma proporcionada, raonable, moderada, i amb ple respecte a la dignitat de l'infant.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament de Justícia que promogui els tràmits parlamentaris necessaris perquè es modifiqui la redacció de l'article 236-17.4 del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, de manera que es suprimeixi la referència a la possibilitat dels progenitors de corregir els fills ?d'una manera raonable i moderada, amb ple respecte a llur dignitat?.