El Síndic va rebre una queixa anterior a aquesta d'una associació en desacord amb la decisió d'afectar les pensions que perceben els infants que es troben sota la tutela de la DGAIA per les despeses que genera l'exercici de les funcions tutelars envers aquests infants.
Fins al juny de 2010 la DGAIA tramitava aquestes pensions i prestacions, les acumulava i les entregava posteriorment als infants quan finalitzava la situació de desemparament o assolien la majoria d'edat.
En la queixa s'exposava que la DGAIA havia decidit sostreure aquestes pensions als infants en concepte de despeses derivades de la seva atenció, i que aquesta mesura tindria caràcter retroactiu, ja que les pensions acumulades durant els anys en què els infants havien estat declarats en situació de desemparament no els serien abonades, i passarien a l'Administració. En cas d'arribar al final del desemparament per majoria d'edat aquesta mesura seria aplicada a partir del dia 31 de desembre de 2010.
En la resta de casos s'indica que la mesura ja és efectiva, ja que s'ha disposat dels diners acumulats amb anterioritat que tenien els infants des que van ser declarats en desemparament per cobrir les despeses actuals.
El Departament de Benestar Social i Família va informar el Síndic que aquesta decisió es fonamentava en el contingut de la disposició addicional setena de la Llei 14/2010, de 27 de maig, sobre els drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, la qual estableix que ?l'import de les prestacions o pensions de les quals són beneficiaris els infants o els adolescents que estan sota mesures de tutela o guarda a càrrec de l'entitat tutelar resta afectat a subvenir les despeses derivades de l'atenció del servei públic que reben?.
El Departament de Benestar Social i Família també informava que fins que no es fes el desplegament reglamentari de la disposició addicional esmentada s'aplicaria la Instrucció 10/2010, de 17 de desembre, per la qual s'estableixen directrius d'actuació transitòries. Aquesta instrucció establia que mentre no es fes el desplegament reglamentari de la disposició addicional setena de la Llei 14/2010, la DGAIA havia de lliurar a les persones extutelades les quantitats corresponents acumulades abans de l'entrada en vigor de la Llei 14/2010.
La Instrucció també estableix que els imports acumulats a partir de l'entrada en vigor de la Llei 14/2010 quedaven afectats, però transitòriament, fins al desplegament reglamentari de la disposició addicional setena de la Llei 14/2010, i que la DGAIA abonaria al jove extutelat que hagués estat ingressat al centre un import equivalent a les quantitats ingressades en el compte restringit.
Posteriorment, el Departament de Benestar Social i Família va trametre al Síndic còpia de la Instrucció 1/2012, de 24 de febrer, sobre les prestacions i les pensions del sistema de la seguretat social de les quals són beneficiaris els infants i adolescents tutelats per la Generalitat de Catalunya, que deroga la Instrucció anterior.
En aquesta nova instrucció s'assenyalava que la pràctica de la DGAIA consistia a percebre les prestacions de la seguretat social i ingressar-les, fins l'any 2007, en comptes individuals i, a partir de l'any 2007, en un compte únic, del qual s'entregava els imports percebuts als infants o adolescents quan arribaven a la majoria d'edat o a la família quan finalitzava la tutela amb anterioritat.
S'assenyala que aquesta pràctica era controvertida perquè els ingressos derivats d'aquestes prestacions quan han de ser percebuts directament per la Generalitat per exercir-ne la guarda per un establiment estan subjectes a la Llei de finances públiques de Catalunya i, per tant, han de ser inclosos en el pressupost de la Generalitat i intervinguts.
Per resoldre aquesta situació sense afectar les expectatives i necessitats dels joves extutelats, s'afegia que la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, havia establert una prestació econòmica de dret subjectiu per als ?joves extutelats per la Generalitat?, amb la finalitat de contribuir temporalment, i fins als vint-i-un anys, a fer que un cop acabada la institució de la tutela poguessin viure d'una manera autònoma i es poguessin integrar gradualment en la vida laboral i social. Malgrat això, s'assenyalava que la pràctica respecte de la percepció, l'ingrés i el lliurament posterior de les prestacions per orfenesa i fill a càrrec havia continuat.
La nova Instrucció 1/2012 preveu, en relació amb la pensió d'orfenesa, que és la Generalitat qui l'ha de percebre en tots els casos, amb l'excepció dels infants que es troben en acolliment familiar preadoptiu. Aquest criteri es fonamenta en el fet que tots els acolliments familiars, excepte el preadoptiu, reben una prestació per atendre les despeses de manteniment. El Decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social, estableix que els beneficiaris de la pensió són els fills del causant (article 175), i el Reial decret 1647/1997, de 31 d'octubre, estableix que en el cas de beneficiaris menors de divuit anys la pensió s'abonarà a qui els tingui a càrrec mentre compleixin amb l'obligació de mantenir-los i educar-los.
En relació amb la prestació per fill a càrrec, la Instrucció 1/2012, de 24 de febrer, estableix que en el cas que la mesura de protecció sigui l'acolliment familiar permanent (en família aliena o extensa) el beneficiari d'aquesta prestació són els acollidors.
En el cas que la mesura de protecció sigui l'acolliment familiar simple o l'acolliment en centre, el beneficiari és l'infant però la prestació es fa efectiva a la Generalitat de Catalunya, que n'és el representant legal.
Durant els anys 2011 i 2012, el Síndic ha rebut diverses queixes de nois i noies que han estat tutelats per la DGAIA en desacord amb el fet que no els hagués estat abonat l'import de la pensió o de la prestació de què havien estat beneficiaris els anys que van estar sota la tutela de l'entitat pública.
En les respostes rebudes a aquestes queixes, la Direcció General d'Atenció a la Infància ha informat el Síndic que en aplicació de la disposició addicional setena de la Llei 14/2010 i en aplicació de la Instrucció 1/2012, de 24 de febrer, quan complissin la majoria d'edat els menors no rebrien cap liquidació, ni tampoc els seria lliurada cap quantitat, a excepció de les que disposessin en llibretes de la seva titularitat, en tot cas ingressades abans de l'any 2007.
D'aquesta manera, i segons la informació de les queixes individuals, només els nois i noies tutelats abans de l'any 2007 reben, en deixar d'estar tutelats, les pensions de què havien estat beneficiaris i, en aquests casos, només l'import acumulat en les seves llibretes individuals fins a l'any 2007.
De l'estudi d'aquesta qüestió, es dedueixen les conclusions següents:
1. No és possible interpretar la disposició addicional setena de la Llei 14/2010 com una norma que generi una obligació de participació dels beneficiaris en el finançament del servei.
2. Igualment, tampoc no és possible interpretar la disposició addicional setena de la Llei 14/2010 com una norma que atribueixi la titularitat de les quanties resultants de les pensions a la Generalitat. La determinació dels titulars dels recursos econòmics correspon a la legislació de la Seguretat Social.
3. La disposició addicional setena de la Llei 14/2010 ha d'interpretar-se com una norma que autoritza la Generalitat a afectar a les despeses dels serveis d'acolliment les quanties que resultin de les eventuals aportacions dels beneficiaris (amb càrrec als seus fons o als que administra la Generalitat en benefici seu) al finançament del servei d'acolliment, i permet, en conseqüència, una ruptura de principi d'unitat de caixa en aquest àmbit.
4. Atès que no existeix cap norma que prevegi aquestes obligacions de participació dels beneficiaris i atès que es configura, per tant, el servei d'acolliment com un servei gratuït, les previsions de la instrucció objecte d'aquesta actuació resulten contràries a la norma, atès que impliquen tractar com a recursos propis de la Generalitat quanties que corresponen als menors i que, en tot cas, han d'administrar-se en benefici seu i un cop cobertes les necessitats a què s'adreça el servei d'acolliment. Aquesta il·legalitat comporta a més la vulneració de les obligacions de la DGAIA com a entitat de guarda i tutela dels menors, i pot donar lloc a les responsabilitats administratives corresponents.
5. Qualsevol altra interpretació comporta un resultat discriminatori i contrari al principi d'igualtat entre els beneficiaris del servei d'acolliment, en la mesura que només alguns d'ells participen, i molt intensament, en el finançament del servei, sense tenir en compte, a més, la seva situació econòmica global.
6. La Generalitat pot perfectament canviar la consideració del servei d'acolliment com a gratuït i fixar instruments de finançament per part dels beneficiaris. Aquesta opció, però, s'ha de fer seguint el procediment i les condicions previstos a la Llei de serveis socials i afectant tots els beneficiaris del servei en funció de la seva capacitat econòmica i amb les bonificacions necessàries.
7. La manca de legalitat del model de gestió previst en la Instrucció 1/2012, de 24 de febrer, del director general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència i de la directora de l'Institut Català d'Acolliment i de l'Adopció, sobre les prestacions i pensions del sistema de la seguretat social de les quals són beneficiaris els infants i adolescents tutelats per la Generalitat de Catalunya comporta les conseqüències següents:
- La Generalitat ha d'administrar els recursos procedents de les pensions en benefici del menor corresponent, i destinar-los a l'accés a serveis i beneficis que no es trobin entre aquells a què té ja accés de manera gratuïta o reservar-los totalment o parcialment per al moment de l'accés a la majoria d'edat.
- El menor té dret a ser informat i ser escoltat sobre la gestió dels recursos corresponents.
- La Generalitat està obligada a retre comptes sobre aquesta gestió, especialment en el moment d'accés a la majoria d'edat.
- La Generalitat ha d'entregar a les persones afectades les quantitats no gastades de la manera que s'acaba d'indicar en el moment que arribin a la majoria d'edat.
Per tant, el Síndic fa les recomanacions següents al Departament de Benestar Social i Família:
1. Que es deixi sense efecte la Instrucció 1/2012, de 24 de febrer, sobre les prestacions i les pensions del sistema de la Seguretat Social de les quals són beneficiaris els infants i adolescents tutelats per la Generalitat de Catalunya amb efectes des del dia que es va establir la mesura.
En aquest sentit, l'afectació prevista en la disposició addicional setena de la Llei 14/2010, de 27 de maig, és una regla de gestió de recursos econòmics que habilita la Generalitat a reservar aquests recursos per a l'atenció del servei públic als menors. D'aquesta disposició addicional no se'n pot desprendre l'obligació que els menors beneficiaris participin en el finançament del servei, perquè que no ho fa expressament i perquè, d'altra banda, aquesta obligació l'hauria de preveure la normativa que regula aquest servei, i tenir en compte elements com el cost efectiu i la capacitat dels usuaris. La Instrucció 1/2012 produeix a més un resultat de participació discriminatòria en el finançament del servei contrari al principi d'igualtat, ja que s'aplica només en relació amb els titulars d'un sol tipus d'ingressos i no té en compte la capacitat econòmica dels menors. La disposició addicional setena de la Llei 14/2010, a més, no afecta la titularitat dels recursos derivats de les pensions, que només pot modificar la normativa de seguretat social i que correspon en tot cas als menors.
2. Que s'aboni als menors que han deixat de ser tutelats en el període de vigència de la Instrucció 1/2012 les quantitats percebudes per la DGAIA en concepte de prestació d'orfenesa i prestació per fill a càrrec de què han estat beneficiaris durant el temps de tutela.
3. Que en concret s'aboni aquestes quantitats als menors i joves que han presentat queixa al Síndic de Greuges.
4. Que s'administrin els recursos procedents de les pensions en benefici del menor corresponent, i es destinin a l'accés a serveis i beneficis que no es trobin entre aquells a què té ja accés de manera gratuïta o es reservin totalment o parcialment per al moment de l'accés a la majoria d'edat.
5. Que s'informi i s'escolti els menors sobre la gestió dels recursos corresponents.
6. Que s'entregui a les persones afectades les quantitats no gastades de la manera que s'acaba d'indicar en el moment que accedeixin a la majoria d'edat.