La persona interessada exposa que l'octubre de 2008 va demanar a l'Ajuntament de Terrassa que li apliqués una bonificació en la quota tributària de l'impost sobre béns immobles (en endavant IBI) pel fet de tenir la condició de família nombrosa, bonificació que se li va denegar perquè un dels membres de la família nombrosa no constava empadronat a l'habitatge objecte de tribut.
L'Ajuntament de Terrassa justifica la denegació de la bonificació de la quota tributària de la persona interessada a l'empara de l'article 5.4 de l'Ordenança fiscal 2.1, reguladora de l'IBI, en tant que estableix que per gaudir de la bonificació per tenir la condició de família nombrosa cal complir el requisit formal i substantiu següent: ?L'immoble ha de ser el de la residència habitual de la família. Aquesta residència habitual s'acredita mitjançant l'empadronament de tots els membres de la família en l'habitatge.?
A partir d'aquesta informació, el Síndic efectua diverses consideracions a l'Ajuntament.
En primer lloc, l'article 2.2.c) de la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció de les famílies nombroses, estableix que s'equiparen a família nombrosa les famílies constituïdes pel pare o la mare separats o divorciats, amb tres o més fills, siguin o no comuns, encara que estiguin en diferents unitats familiars, sempre que es trobin sota la seva dependència econòmica, i encara que no visquin en el domicili conjugal. Per tant, la llei reconeix una situació familiar concreta que dóna lloc al reconeixement de la condició de família nombrosa i que és el supòsit de fet concret en què es troba la persona interessada.
El requisit formal establert en l'article 5.4 de l'Ordenança fiscal reguladora de l'IBI consistent en l'empadronament de tots els membres de la família a l'habitatge comporta que quedi desvirtuat a la pràctica el supòsit de fet que recull l'article esmentat de la Llei 40/2003, ja que aquest estableix de forma explícita la no necessitat de convivència. Es tracta d'un requisit, que col·lisiona amb l'exclusió de forma explícita de la necessitat de convivència que efectua la llei.
En segon lloc, el Síndic recorda a l'Ajuntament que l'article 40 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya preveu que els poders han de garantir la protecció jurídica, econòmica i familiar de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. En matèria fiscal, la Llei 40/2003 preveu la garantia legal que l'Administració general de l'Estat, dins l'àmbit de les seves competències, ha d'establir beneficis a favor de les famílies nombroses per compensar les càrregues familiars. Finalment, en el mateix sentit, l'article 20 de la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies, estableix que les entitats locals han d'incloure beneficis fiscals en les taxes i els preus públics per la prestació de serveis públics o per activitats de llur competència com a mesura de suport a les famílies.
En conseqüència, el Síndic fa els suggeriments següents a l'Ajuntament de Terrassa:
En primer lloc, que modifiqui el redactat de l'Ordenança fiscal 2.1 reguladora de l'IBI a fi que els requisits formals i substantius s'adeqüin al supòsit de fet concret establert en l'article 2.2.c) de la Llei 40/2003, de protecció a les famílies nombroses.
I en segon lloc, que revisi d'ofici la resolució dictada en resposta a la sol·licitud de la persona interessada mitjançant la qual es desestima la concessió de bonificació per manca d'empadronament del fill menor.