La promotora demana la intervenció del Síndic per suposada manca d'actuació suficient de l'Ajuntament de Sidamon davant les queixes que ha formulat per les molèsties que per sorolls que provoca un veí.
La interessada indica també que no està d'acord amb el contingut de l'escrit de resposta del consistori, de 30 de setembre de 2009, a la reclamació prèvia que ella va presentar.
En la resposta municipal, es dóna compte de les actuacions fetes amb relació al motiu de queixa i que bàsicament han consistit en sol·licitar la intervenció del jutjat de pau, la mediació de responsables municipals i la resposta a la interessada de comunicació que no disposen d'ordenança municipal en matèria de sorolls i vibracions, ni de personal i mitjans per atendre les reclamacions que es puguin presentar.
Davant d'aquesta informació, quant a les competències municipals en matèria de control de la contaminació acústica, el Síndic indica que el fet de no disposar d'ordenança en aquesta matèria no significa que no disposin de competències i mitjans per exercir aquell control.
Així la cobertura i el mandat legal per tal que els ajuntaments actuïn en aquesta matèria, és la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, sense que sigui necessari, per a la seva aplicació, que disposin d'ordenança municipal. L'article 27 atorga les competències de control i inspecció als ajuntaments i l'article 37 la competència per sancionar per infracció a les normes establertes per aquesta Llei.
Diferent és que precisin l'auxili d'administracions supramunicpals per tal de poder objectivar les molèsties ocasionades per una determinada font sonora, en aquest cas l'activitat veïnal, també subjecte a control.
Tot i això, el Síndic és conscient de les dificultats amb què es troben els ajuntaments petits per tal de dur a terme determinades competències, però això no justifica que es deixi d'actuar amb desemparament del veí que possiblement està suportant una afectació en la seva vida, que no ha de tolerar. Igualment, és conscient de la dificultat d'intervenció quan el conflicte és de caràcter veïnal, ja que la qualitat de les relacions personals, en aquest cas, pot ser determinant.
També indica que és correcte i adequat que abans de posar en marxa altres actuacions, s'intenti la via de la mediació per tal de resoldre el conflicte de manera raonable, però si aquest intent fracassa, l'Ajuntament ha d'exercir les seves competències, sense perjudici que la via penal sigui explorable sempre com darrer recurs, així com l'acció civil entre els particulars, totes elles compatibles amb l'exercici concret de les competències que la Llei atorga als municipis.
En conseqüència, el Síndic recorda el deure legal d'intervenir en el cas concret denunciat per la promotora, intentant objectivar les característiques de les molèsties, per la qual cosa suggereix que sol·licitin l'auxili dels mitjans de que disposi el Consell Comarcal, Diputació i/o Departament de Medi Ambient i Habitatge, i s'arribi si s'escau a les sancions econòmiques que preveu la Llei, si és que finalment fracassa l'intent de mediació.